La CUP vol jugar la Champions de Barcelona
"La CUP, amb Laure Vega, ha abandonat els experiments amb gasosa de 2019 i 2023 que van registrar un magre resultat i es vol presentar a Barcelona aplegant els diferents grups i sensibilitats del món anticapitalista, independentista i sobiranista. Aquesta unitat és fonamental per competir amb els comuns"
Laure Vega -Laura Fernández Vega- és l'aposta de la CUP per a les municipals. Els cupaires tenen possibilitats de tornar a la Plaça de Sant Jaume després de 12 anys fora del consistori. D'una banda, perquè augmenta el nombre de regidors a la ciutat i, de l'altra, perquè els comuns es dessagnen. Obtenir el 5% sempre és difícil però aquesta vegada l'extrema esquerra independentista ha posat tota la carn a la graella amb una candidata amb bagatge i, m'atreviria a dir, prestigi. No és que personalment comparteixi els seus postulats però Vega compleix un axioma mínim: té discurs i soltura per presentar-lo més enllà del xivarri de l'argumentari.
En definitiva, la CUP ha abandonat els experiments amb gasosa de 2019 i 2023 que van registrar un magre resultat i es vol presentar aplegant els diferents grups i sensibilitats del món anticapitalista, independentista i sobiranista. Aquesta unitat és fonamental per competir amb els comuns que tradicionalment s'havien erigit líders d'aquest espai amb Ada Colau. Però Gerardo Pisarello no és Colau i Laure Vega jugarà fort en aquest espai.
Els cupaires despotriquen de l'alcalde Collboni però, coses de la política, poden ser decisius a Barcelona per la maleïda matemàtica del consistori. No dic que entrin al govern, però sí que poden ser fonamentals per conformar un consistori d'esquerres davant d'una dreta espanyolista -PP i Vox- que pot ser creixent i la xenòfoba ultradreta independentista d'Aliança Catalana amb Jordi Aragonès al capdavant.
Vega ha estat clara en aquest tema no fent escarafalls a acords amb el PSC. Per mantenir aquesta postura li van assenyalar la porta de sortida a Endavant, el nucli principal de la CUP.
Vega és diputada al Parlament i no és nova en aquestes lides municipals. El 2019 es va presentar a la seva localitat d'origen, Sant Boi de Llobregat, i amb prou feines va aconseguir 1.500 vots que la van deixar fora del consistori. Ara amb més bagatge afronta un repte important: aconseguir 50.000 vots perquè l'esquerra antisistema recuperi posicions a Barcelona.
No és el millor moment polític per a les Candidatures d'Unitat Popular -inspirades en les xilenes que van impulsar Salvador Allende– que s'han desinflat alhora que ho ha fet el procés.
Ara si entren a Barcelona poden recuperar no només els seients al ple municipal sinó també un protagonisme perdut. Els seus regidors poden servir a l'esquerra antisistema per incidir en polítiques concretes sempre que juguin al pragmatisme i no es pugin a la muntanya. I aquest és el perfil de Vega, té un discurs dur -només cal sentir-la- però és possibilista.
Es confrontarà a cara de gos amb Vox i Aliança, però pot recuperar el paper d'aquella CUP que va marcar el pas en la política catalana de la mà de David Fernández, el líder dels astronautes -els tres diputats- que van arribar al Parlament.
Els seus detractors l'emulen amb Gabriel Rufián i la qualifiquen de forma despectiva com “la Gabriel Rufián de la CUP” per marcar un camí que no tanca portes a acords amb el PSC. La CUP ha jugat en els últims anys la Champions de Barcelona amb titulars de regional.
Ara ho fa amb una titular amb empenta, discurs i força, però només queden vuit mesos per a les eleccions i aconseguir cinquanta mil vots no serà un camí de roses. I un problema, la seva marxa del Parlament deixa la CUP nacional coixa a l'hemicicle. La factura a pagar pot ser elevada. Només pot ajudar a mantenir opcions en la política catalana, o espanyola, que Laure Vega tingui èxit a Barcelona.
Qui faria bé de preocupar-se és Gerardo Pisarello perquè Vega mira cap al seu electorat que té una certa sensació d'orfandat.
