Barcelona promociona l'anglès
"Hansi Flick té dret a parlar com prefereixi. El que és incomprensible és que no es reconegui aquest dret a la resta de la població, si l'idioma escollit és el castellà"
Una de les tesis dominants en la filosofia del segle XX és el caràcter lingüístic de l'ésser humà. Ve de lluny. L'home és un ésser que té logos, és a dir, llenguatge, havia dit Aristòtil. Una afirmació que determinats nacionalistes no acaben d'entendre. Segons ells, el que defineix l'home (i la pàtria i la nació i el que calgui) no és el llenguatge sinó l'idioma. I a més de manera excloent. Qui no el parli és foraster, un bàrbar.
És evident per a qualsevol que ho vulgui veure que el llenguatge és una característica humana universal. L'idioma, en canvi, és grupal i privat. Una cosa que, com tantes altres entitats, neix, creix i mor, encara que pugui ser preservada per la memòria col·lectiva. Com li passa al llatí.
I això (el fet de morir un dia) li passarà al català, a l'espanyol, al xinès i, el que és personalment molt més dur: moriran abans tots els que avui parlen aquestes llengües. No en quedarà ni un.
El que resulta irritant és que l'idioma, convertit en factor identitari, s'utilitzi com a matèria de confrontació. A Barcelona, organitzacions subvencionades es dediquen a denunciar que el català està en perill d'extinció. Imminent. La solució que proposen és el monolingüisme: la seva imposició a tot fill de veí. Ho vulgui o no. Sobretot si és de parla castellana.
Per això posen denúncies contra cartells escrits en castellà, mentre que no s'alteren davant la proliferació de rètols que anuncien una “barber shop” o la cura de les “nails”.
A la resta d'Espanya, sovint, l'existència d'aquests fanàtics és utilitzada per altres fanàtics per fomentar l'enfrontament amb el conjunt dels catalans.
L'antiespanyolisme dels uns s'avingui bé amb l'anticatalanisme dels altres. Déu els cria i els intransigents s'ajunten. I es retroalimenten.
Fins ara, quan han descobert que tenen punts de trobada: ambdós contra la diversitat.
A Barcelona les coses estan canviant i molts s'han apuntat a promocionar l'anglès, sota l'empara de l'ús preferent (gairebé exclusiu) d'aquest idioma per part de l'entrenador del Barcelona.
Perquè no hi hagi dubtes: Hansi Flick té dret a parlar com prefereixi. El que és incomprensible és que no es reconegui aquest dret a la resta de la població, si l'idioma escollit és el castellà.
Escoltar algun dia la retransmissió per TV3 de les preguntes i respostes de la conferència de premsa que es produeix després del partit és una delícia.
Les intervencions en anglès de Flick (alemany de naixement i de llengua materna) són traduïdes al català per als telespectadors. Però aquí no acaba la feina del traductor perquè hi ha uns quants periodistes (fins i tot de la cadena pública catalana, tan defensora de la llengua excloent) que s'han apuntat a utilitzar l'anglès, cosa que obliga a traduir-los també.
Caldria veure què dirien els fanàtics de torn si l'entrenador del Barcelona (i aquests periodistes) s'expressessin en castellà.
Perquè no ens enganyem, aquesta colla no pretén potenciar l'ús de la llengua catalana, el que realment vol és eradicar l'ús del castellà.
I com que el nacionalisme és una malaltia contagiosa, que deia la aquests dies plorada Emma Bonino (el xarampió de la humanitat, en paraules d'Einstein), es contagia.
A les conferències de premsa esmentades, quan se celebren lluny del camp del Barça, es pot sentir perfectament que hi ha periodistes castellanoparlants que han decidit passar-se a l'anglès. Són gent que, amb raó, es revoltarien si algú els suggerís que havien d'utilitzar el català.
Quina bellesa observar la comunió dels sants!
Hi ha tipus que mai es posarien d'acord per parlar entre ells en castellà o en català. Però utilitzar l'anglès per parlar amb un alemany és una altra cosa.
Hi ha la possibilitat que res d'això tingui a veure amb les guerres lingüístiques en què el fanatisme gaudeix d'enfangar-se i que l'únic propòsit de tots ells sigui garantir el lloc de treball de l'intèrpret, ara que pot veure la seva feina amenaçada pel desenvolupament de la intel·ligència artificial.
Tot i que no cal apressar-se. El conseller Dalmau ja ha anunciat la creació d'una intel·ligència artificial en català que, ¿naturalment, artificialment? serà molt més llesta que totes les altres.
I després passa el que passa: fa uns dies es podia llegir en un d'aquests diaris que té versió impresa en català i en castellà -amb traducció feta per una maquineta-, dades sobre la participació a la guerra incivil del general feixista Queipo de Pla.
