Passa’t al mode estalvi
Imagen de un confesionario
Opinió

Un altre lloc per a l'estupidesa a BCN

"La ximpleria humana no té límits i s'impulsen a Barcelona tota mena d'iniciatives sense sentit, com introduir un confessionari en un establiment gastronòmic que vomita un tiquet que diu que ets un 'heretge'"

Publicada

En un lloc de Barcelona, el nom del qual més val no recordar, hi ha un local que més val ni esmentar ni recomanar. És, tanmateix, una altra novetat en el mapa de l'estupidesa humana.

Consisteix la seva presumpta originalitat a disposar d'un confessionari real, reconvertit en interactiu, que escolta els pecats, imposa la penitència i atorga l'“absolució divina”.

Tot amb l'objectiu de menjar pizzes entre una decoració religiosa que pretén ser surrealista i graciosa, però causa doble vergonya aliena per kitsch i per hortera. És un altre avenç de la conjura per aconseguir la idiotesa col·lectiva.

Valguin com a exemples algunes preguntes que fa el confessionari a la recerca de més ximpleria encara: “Has tingut una aventura d'una nit?”. “Has enviat alguna vegada un missatge a un ex estant borratxo?”.

Només cal respondre sí o no. Després, la màquina vomita un tiquet que sentencia: “Ets un heretge” i condemna a beure a la barra “la sang de Crist”. A més d'irreverent, també inquireix si “t'agrada la pizza amb pinya”, la qual cosa és una profanació gastronòmica.

No amaguen la seva doctrina ni les seves intencions: “Fa temps es va crear el pastafarisme, una religió paròdica que adora el Monstre de l'Espagueti Volador. És qüestió de temps que s'imposi el pizzafarisme.”

Nascut el 2005 als Estats Units, el pastafarisme ha intentat ser religió a Àustria, República Txeca i Polònia, on el van rebutjar. Però el 2016 la Cambra de Comerç dels Països Baixos el va reconèixer oficialment com a religió.

A Espanya l'Església Pastafari ho ha intentat, però de moment no ho ha aconseguit. Encara que van de recurs en recurs fent perdre temps a la Justícia i diners a la ciutadania.

Per a més beneiteria, demà 19 de setembre celebren El Dia internacional de parlar com un pirata (DIDHCUP). Inventat el 1995, també als Estats Units, és una festa dels devots de l'Església del Monstre d'Espagueti Volador en més de 40 països.

El senyal d'identitat dels pastafaris és posar-se un colador adornat amb espaguetis al cap. Com al segle passat es dibuixava els bojos amb un embut com a barret als còmics infantils.

Paul Tabori (1908-1975) va publicar la seva Història de l'estupidesa humana (Ed. elaleph.com). “L'obra tracta de l'estupidesa, la ximpleria; la imbecil·litat, la incapacitat, la torpesa, la vacuïtat, l'estretor de mires, la fatuitat, la idiotesa, la bogeria, el desvari.”, va escriure.

I va presentar “una galeria de pallassos, beneits, badocs, papanates, titelles, rucs, massots, babaus, capsigranys, estòlids, beneitots i energúmens d'ahir i d'avui”.

Com a dada: “el Thesaurus de Roget consagra sis columnes als sinònims, verbs, noms i adjectius de l'“estupidesa”, mentre la paraula “sensatesa” amb prou feines n'ocupa una”.

“L'any 2013, es va publicar a Espanya l'assaig de l'historiador Carlo Cipolla (1922-2000) titulat Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana (Ed. Crítica.)

Concloïa i advertia que “Una persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que pot existir” i un estúpid és més perillós que un saquejador.

“Hi ha res més característic de la nostra humanitat que l'estupidesa?”, es preguntava Tabori. En un altre lloc de Barcelona es comprova que no.