La Barcelona sarcàstica de ‘Desigual’
"Reconec que a mi l'anunci de 'Desigual' em sembla molt graciós, encara que inoportú ho és una estona en una ciutat on a la gent la fan fora de casa seva, li pugen els preus constantment, ha de suportar estoicament la presència de xoriços i mangants de carrer i veu com Barcelona cada dia s'assembla menys al que considerava la seva ciutat"
L'últim anunci televisiu de la marca de roba Desigual ha caigut com una bufetada a un bon nombre de ciutadans que s'ho han pres com una mostra de befa envers els seus problemes i desgràcies, emanats de la gentrificació de la ciutat i la conversió d'aquesta en el paradís dels expats amb diners i els fons voltor. Suposo que heu vist l'anunci en qüestió, però, per si de cas, us el resumeixo:
Una estrangera jove, guapa i presumiblement ximple passeja pel nucli antic lloant en anglès les meravelles de la nostra ciutat. Pel camí es creua amb una senyora que li diu, en català, que es tregui del mig, que no la deixa passar, i ella, que no ha entès res del que li han dit, assegura que als locals els agrada compartir la seva cultura amb els forasters. Després li intenten robar la bossa i ella sosté que el que passa és que la seva bossa és tan bonica que la vol tothom. La noia seu en una terrassa i li cobren nou euros i mig per un cafè: evidentment, li sembla barat. I així successivament.
Reconec que a mi l'anunci em sembla molt graciós, encara que inoportú ho és una estona en una ciutat on a la gent la fan fora de casa seva, li pugen els preus constantment, ha de suportar estoicament la presència de xoriços i mangants de carrer i veu com Barcelona cada dia s'assembla menys al que considerava la seva ciutat.
Es tracta d'un humor que genera incomoditat, com el de les telecomèdies de Larry David o Ricky Gervais, més propi d'un programa humorístic que de la publicitat d'una marca de draps juvenils d'un gust més que dubtós. Des d'aquí felicito el publicista que va tenir la idea per a la campanya, però censuro l'executiu de Desigual que la va autoritzar. Crec que la retiraran davant la irritada reacció de milers de soferts habitants (o caldria dir-ne usuaris?) de la ciutat de Barcelona, morta d'èxit ja fa uns quants anys.
Però, realment cal enfadar-se amb l'anunci de Desigual? Doncs sí i no. No perquè, entre la vulgaritat i manca d'idees generalitzada en el món de la publicitat, és d'agrair que algú es trenqui les banyes per convertir un simple anunci en una peça còmica de força mèrit. I sí, ja que el que destaca l'anunci és com citar la forca a casa del penjat, i és fàcil que hi hagi qui ho consideri una broma cruel i prepotent sobre la seva pròpia situació social.
Barcelona és una ciutat cada dia més cara i incòmoda que gaudeix fent fora els seus residents per lucrar-se. A mi mateix em va fer fora de casa un fons voltor fa uns mesos: tenia una alternativa millor i no em queixo, però podria haver-me quedat més penjat que una brotxa, cosa que no m'hauria fet cap gràcia i m'hauria portat, probablement, a considerar l'anunci de Desigual com una ofensa personal. He captat i apreciat la ironia (o el sarcasme, directament) de l'empresa, però no pot ser més inoportuna: d'aquí l'emprenyada de tanta gent.
El que serveix per a un sketch del Polònia (a falta d'algun programa d'humor que no faci peneta) no sempre és aplicable a la publicitat, que és una manera d'intentar que la gent compri el que tu vens. Si et fots del possible comprador, o així ho interpreta aquest, t'estàs disparant un tret al peu, com li ha passat a Desigual.
