Inici municipal abúlic de final de mandat
"La presència abúlica de dirigents amb iniciatives d'impacte ciutadà o la irrellevància de massa actors polítics és notòria"
Fa temps, les festes dels barris de Gràcia i de Sants eren, a més de la seva referència veïnal i lúdica, el bullidor polític de Barcelona i Catalunya. No hi havia responsable de partit o institucional que es preués de tal, que no es personés als seus carrers guarnits per lluir les seves millors gales en format de propostes polítiques o de ciutat i d'anàlisi del moment.
Aquestes festes de barri eren, tradicionalment, l'inici del curs municipal. Aquelles coincidents amb les de final de mandat consistorial, que representaven aleshores el tret de sortida o el compte enrere d'una llarga precampanya electoral municipal.
Ara les coses han canviat. La presència abúlica de dirigents amb iniciatives d'impacte ciutadà o la irrellevància de massa actors polítics és notòria. Hi influeix la cada vegada més evident desconnexió de la gent de la dinàmica partidista. Uns per desconfiança i altres per decepció, i la majoria unida per una manca d'il·lusió barcelonina davant els propers comicis locals.
Els partits ja tenen designats els seus candidats i tenen l'obligació de motivar la ciutadania per a l'exercici responsable del seu vot. Entre ells, alguns des de l'oposició sostenen que la seva campanya és la d'una feina perseverant durant els seus quatre anys de regidor, encara que l'eficàcia d'aquesta sigui inapreciable. Des del govern municipal, tres quarts del mateix, i la seva gestió real es desmenteix per la realitat quotidiana que pateixen els veïns per molt que es pretengui encimbellar o maquillar amb milions d'euros en publicitat institucional d'autobombo.
Ja es pot anticipar que, després de les properes eleccions municipals, la fragmentació política serà encara més gran en el ple municipal. No és descartable passar dels actuals sis grups polítics a vuit els representats al consistori si s'incorporen Aliança Catalana i la CUP. Es pot vaticinar que el partit més votat serà l'actual de govern, seguint amb la minoria de regidors més absoluta de la història, i que els pactes seran tan obligatoris com gairebé impossibles entre els partits centrals mentre els acords de ciutat a assolir es faran insignificants.
Hi ha una variant que pot canviar algunes coses. El moment de celebració de les eleccions generals. Tres són les possibilitats. Al mes de juliol, un mes després de les municipals, com ja va passar el 2023. Una altra és fer coincidir ambdós comicis. I la tercera, avançar uns mesos les generals i celebrar-les abans de les locals.
Si es celebressin les generals abans de les municipals es posaria en un brete a Aliança Catalana que, per ara, ha sostingut que no es presenta a la convocatòria a les Corts Generals. Aquesta circumstància diluiria el seu missatge i protagonisme en els propers mesos, confiaria la seva projecció plena a les setmanes posteriors i imminents a les municipals, i podria tallar els vaticinis al seu favor actuals, llevat que rectifiqui i es presenti també als comicis generals.
Per al PP, un avançament electoral de les eleccions generals l'alliberaria en part de la pressió d'haver d'explicar cada vegada que critica amb duresa a Jaume Collboni per què el va investir com a alcalde sense acord exprés i de continguts ideològics o de ciutat. I el primer edil i referent local del sanchisme, amb l'avançament de les generals, podria encarar les municipals amb un discurs exclusivament barceloní sense haver de veure's ja arropat en els actes públics en haver estat derrotat Pedro Sánchez setmanes abans a les urnes. A Jaume Collboni i al PP els interessa un avançament electoral espanyol, però, sobretot, ho necessita Espanya.
Temps hi ha per revertir-ho tot i tant de bo sigui així. Barcelona no pot patir un més del mateix o el mateix agreujat amb un neotripartit municipal d'esquerres i d'ultraesquerrans que, en la seva suma triple, sí que configurarien una majoria absoluta de govern o de governabilitat. Persistirà la incògnita si Junts serà de Barcelona o separats per Carles Puigdemont i la meva convicció que els comuns de Gerardo Pisarello seran molt menys sense Ada Colau, o potser una mica menys amb el ministre Ernest Urtasun.
Les notes a final de curs. Al municipal s'entreguen a les eleccions. En la seva recta final és desitjable que es rectifiquin massa corbes i racons, llegiu devanejos polítics i vaivens personalistes, i que els candidats i els seus partits siguin capaços d'oferir alternatives, rigor, credibilitat i propostes que remoguin la ciutadania, la facin sortir del seu distanciament i la motivin per canviar les coses i promoure la millor Barcelona entre els seus veïns i als seus barris.
