Les estadístiques són estadístiques i la percepció és la percepció. Aquesta frase, digna del millor Rajoy amb el seu “els espanyols són molt espanyols” i el seu estel·lar “cregui'm, un plat és un plat i un got és un got”, marca l'actualitat política en relació amb un tema que preocupa i molt als barcelonins: la inseguretat.

Barcelona és avui més segura que l'any passat? Sí, amb rotunditat. La criminalitat baixa gairebé un 10% en el primer semestre d'aquest any i els incidents amb armes de foc baixen, ni més ni menys, un 5,6%. Per si no fos prou, els delictes relacionats amb la multireincidència han baixat un 15,9% i s'han identificat més de 2.000 delinqüents reincidents.

Els Mossos han intervingut 179 armes de foc i la pressió policial ha fet fugir de la ciutat a altres 2.000 delinqüents que no només deixen Barcelona, sinó que abandonen Catalunya perquè l'acció dels Mossos, el pla Kanpai, està funcionant més enllà dels límits de la Gran Barcelona.

Els ciutadans tenen percepció d'inseguretat? Sí, també amb rotunditat. Les raons cal buscar-les en el ressò mediàtic de les accions més violentes que venen de la mà del narcotràfic i les guerres de bandes per fer-se amb el control de la producció i del territori.

Un assassinat a Balmes, a la Zona Franca o al Parc de la Pegaso tenen una gran repercussió als mitjans de comunicació, i encara més si els estrebades, robatoris de rellotges, i assetjament i enderroc a turistes disminueixen la seva presència a les televisions d'acord amb una pressió policial que els deixa fora de joc i uns judicis ràpids que els deixen, a més, amb el cul a l'aire.

I no oblidem les xarxes socials. Qualsevol fet delictiu o fins i tot una baralla té una àmplia repercussió perquè ara tots, amb un mòbil, som emissors d'informació. L'impacte pot considerar-se desmesurat, perquè moltes situacions són habituals, però és un reflex de la realitat actual. Agradi o no.

Núria Parlon i Jaume Collboni dirigint Mossos i Guàrdia Urbana, estan guanyant el relat a les estadístiques, que no és poc, però encara tenen una assignatura pendent: la percepció.

També la Delegació del Govern, amb Carlos Prieto —ara de baixa per paternitat— al capdavant, té el seu paper i la col·laboració policial, el triplet Mossos, Guàrdia Civil i Policia Nacional, ha funcionat traient dels carrers i del país a 126 delinqüents.

La preocupació ciutadana ve marcada, sens dubte, per la repercussió mediàtica dels nou homicidis que s'han comès a la ciutat durant els primers sis mesos del 2026, que han disparat els assassinats a les estadístiques i suposen una pujada del 80%.

No som un cas aïllat. Aquest tipus de delictes a Madrid són molt similars, registrant vuit assassinats aquest any, i com Barcelona són ciutats molt més segures que París, Marsella, Liverpool, Grenoble, Milà, Niça, Dublín, Birmingham, Nàpols, Londres, Manchester, Atenes o Brussel·les.

No ens hem de mirar el melic, però fan bé les autoritats d'aplicar-se per superar les noves situacions. Ha canviat la naturalesa dels incidents i dels crims. El narcotràfic s'ha instal·lat a Barcelona.

No som, insisteixo, una anomalia a Europa, però el clima que afavoreix el cultiu de marihuana i la massificació conforma un brou de cultiu per a aquests negocis florents que es defensen amb dents i ungles.

Kanpai ha funcionat, però també ha d'evolucionar amb un objectiu: guanyar la batalla a la percepció i, de passada, als agitadors que juguen amb els sentiments per utilitzar-los contra el diferent i per convertir una situació força positiva en el nou apocalipsi.