Justícia estranya
"La recent fugida del condemnat per assassinar i esquarterar el seu llogater el 2022 dona motius per qüestionar de nou la política de rehabilitació de presos que desenvolupa l'Administració catalana"
Al novembre del 2022, una notícia va commocionar Barcelona: s'havien trobat restes d'un cadàver en una maleta dins d'un contenidor del cèntric carrer Casanova.
Les càmeres de vigilància del carrer no van trigar a trobar el tipus que havia fet el macabre transport, que a més vivia al mateix carrer i era fàcilment identificable, tant pel seu físic com pel seu idioma.
El difunt era Alireza Rahideh, un ciutadà iranià que tenia llogat un pis al número 91 de Casanova i que va tenir la mala idea de rellogar dues habitacions que li quedaven lliures a gent de pas per la ciutat.
Un dels llogaters, l'irlandès William Morrow A., havia acabat amb la seva vida i va continuar al pis juntament amb l'altre rellogat. La policia va detenir tots dos, però el segon finalment va ser posat en llibertat.
Morrow, de 55 anys, robust i més aviat baixet, va admetre haver-lo matat, però no de manera intencionada. Va explicar en la seva defensa que el difunt havia intentat abusar d'ell, que el va rebutjar i que va anar a caure sobre una taula de vidre amb tan mala fortuna que es va seccionar la jugular.
Després, i dominat per la ingesta d'alcohol, el va haver d'esquarterar i repartir les restes per diversos contenidors d'escombraries; no ho recordava bé.
El cas és que va admetre els fets mitjançant pacte amb la fiscalia, que ja havia detectat en el subjecte els efectes d'un estrès posttraumàtic. Així que de la petició inicial de 12 anys de la pròpia acusació, la condemna va quedar en 10. Total, que al desembre del 2025, l'irlandès ja tenia sentència sense passar pel perillós judici amb jurat popular que l'esperava.
El 21 de juliol passat, el reclús es va escapar, però no de Quatre Camins, on estava ingressat. Es va fugar del cotxe que el traslladava de tornada al presidi després d'haver passat el matí amb el seu terapeuta i la seva parella –Morrow ha refet la seva vida-- al Born, on va passejar i va prendre un cafè.
Jaciment de la Barcelona dels segles XVII i XVIII a El Born
No era la primera sortida del pres, que estava acollit a la política de reinserció de l'administració de justícia catalana. La informació oficial no ha detallat quin programa van desenvolupar al Born, si van anar a visitar les restes de la ciutat del segle XVII i principis del XVIII --que potser li podrien interessar pel passat colonial del seu país-- o si únicament van passejar per la zona.
El cas és que quan el vehicle es va aturar en un semàfor del carrer Marina, ja de tornada, Morrow va aprofitar per baixar. Quan els agents van aconseguir sortir i van intentar localitzar-lo no el van trobar. Vuit dies després, la Policia Nacional el va identificar i detenir a Portbou, des d'on presumiblement intentava sortir d'Espanya.
No sé a vostès, però trobo sorprenent que algú que confessa un homicidi tan sinistre el 2022 sigui castigat només amb 10 anys; més estrany encara és que amb aquesta condemna a sobre el 2026 hagi gaudit de passejades en què també participava la seva parella.
Suposo que era mereixedor d'aquest tractament per bona conducta, per la part de la condemna complerta –des que va ser detingut al desembre del 22 i la primavera del 26-- que el feia mereixedor del tercer grau i pel propòsit oficial de la seva recuperació.
Imatge d'arxiu del Centre Penitenciari de Quatre Camins a La Roca del Vallès / CONSELLERIA DE JUSTÍCIA DE LA GENERALITAT
Potser sigui mania d'un carcamal equivocat, però la història dels últims quatre anys d'aquest home m'estranya. Com m'estranya la política de l'administració penitenciària i judicial catalana.
I no és només per ell, perquè ja se sap: a qui Déu la doni, sant Pere la beneeixi. Sinó per l'ambient enrarit per les decisions judicials desconcertants que vivim. Errades tan estrepitoses com aquesta en la política de reinserció, tot i no ser la més greu dels últims anys, hauria de moure a una reflexió profunda a qui la apadrina.
