A ple sol
"Que a una gran empresa li importi ben poc la mort d'una treballadora resulta fins i tot normal (en un món en què ja gairebé res no és normal), però que l'ajuntament, al qual se li pressuposa una responsabilitat social, no prengui cartes en aquest assumpte i deixi que s'allargui fins que es cansin els queixosos, em sembla que és francament millorable"
Mentre crema mitja Espanya i l'escalfament global (que la dreta continua negant, com si no aspirés a substituir l'esquerra al govern de la nació), és difícil que una petita història personal lligada a la calor de l'estiu capti majoritàriament l'atenció del públic. Una història com la de Montse Aguilar, del departament de neteja de l'Ajuntament de Barcelona, que fa poc més d'un any va morir a causa del que té tota la pinta de ser un cop de calor. No va morir al seu lloc de treball, sinó a casa, en desplomar-se i donar-se un fort cop al cap, però la família continua optant per la tesi del cop de calor, a més de queixar-se de l'aparent desinterès de l'ajuntament i de l'empresa concessionària del servei, FCC (no confondre amb l'agència nord-americana Federal Comission of Communications), institucions que no s'han comunicat amb ella per a res en més d'un any.
A la Montse li tocava escombrar el barri gòtic entre les nou del matí i les cinc de la tarda. És a dir, el període de més violència solar del dia. De seguida es va trobar malament, però no va trobar gaire comprensió en el seu superior, que li va dir que begués aigua i que si no se li passava el defalliment, que se n'anés a casa (encara que, això sí, això tindria conseqüències en la seva nòmina en ser considerat un abandonament del lloc de treball). La Montse va anar a casa i va continuar trobant-se fatal (a la feina, no se li va oferir acudir a un centre de salut). Abans de sopar, es va desplomar, es va donar el cop fatal al cap i va morir. No fa la impressió que hi va haver una certa negligència per part de FCC?
FCC és una important empresa de serveis i altres herbes fundada l'any 1900. La seva actual presidenta és la banquera Esther Koplowitz (la fundació de la qual té bona fama entre el sector mèdic) i el cap general és el milionari mexicà Carlos Slim. La família de la difunta l'ha demandada, juntament amb l'ajuntament de Barcelona (que porta contractant FCC des de 1911), pel que considera una negligència greu que va conduir a la mort de la seva parenta, encara que encara no s'hagin aclarit les causes concretes de la seva defunció. Per precisar aquesta qüestió, n'hi hauria prou amb l'autòpsia de Montse Aguilar, però, a dia d'avui, els resultats d'aquesta autòpsia no apareixen enlloc, la qual cosa permet pensar que aquí s'hi afegeix la deixadesa a la negligència.
Potser a FCC la mort d'una netejadora li sembla un assumpte menor, però l'ajuntament hauria de dir-li que es posés les piles, oferís d'una vegada els resultats de l'autòpsia i, fos quin fos el resultat, posar-se a pensar en algun tipus de compensació per a la família de la difunta.
El problema de la Montse i la seva família és que la seva història no interessa gairebé a ningú en aquest estiu d'incendis i lipotímies. L'altre dia van aconseguir convocar una cinquantena de persones. Tal com està el pati, que a una gran empresa li importi ben poc la mort d'una treballadora resulta fins i tot normal (en un món en què ja gairebé res no és normal), però que l'ajuntament, al qual se li pressuposa una responsabilitat social, no prengui cartes en aquest assumpte i deixi que s'allargui fins que es cansin els queixosos, em sembla que és francament millorable.
Des d'un punt de vista cínic (l'únic que funciona actualment), el cas Aguilar fins i tot podria ajudar Jaume Collboni a presentar-se com un dirigent humà que es preocupa pels més febles. No és que tingui gaire a témer amb els adversaris que li han tocat a les eleccions, però una gesta humanitària a temps, en pla Bono de U2, podria ajudar-lo a conservar la cadira. I la família de la difunta li ho agrairia. Igual que tots els ciutadans decents, que n'hi ha.
