Bondia Síndic
S'ha iniciat una segona etapa del renovat Síndic. Cal confiar, amb molta fe això sí, en el seu encertat quefer i que l'abrumador suport polític obtingut per ell es constati en una sensibilitat equilibrada i per a tots els barcelonins
Divendres passat, el ple de l'Ajuntament de Barcelona va acordar la reelecció de David Bondia com a Síndic de Greuges. Fins a l'any 2031 haurà de vetllar per la defensa dels drets de la ciutadania davant el consistori i actuacions municipals o atendre quantes queixes i sol·licituds d'empara li siguin traslladades.
Des de el respecte que mereix la seva trajectòria, capacitat i solvència, crec que el perfil del renovat Síndic és més proper al d'un tinent d'alcalde d'Ada Colau que no pas al d'un defensor del poble. Fa cinc anys va ser escollit sota el mandat de l'exalcaldessa i en controvèrsia amb altres candidatures.
En aquella contesa, el que encara no era designat Síndic advocava per una primacia de la democràcia participativa davant la hipòtesi que els regidors no avalessin el seu nomenament. Aquesta preponderància de la democràcia anomenada directa que relega la representativa dels càrrecs electes a les urnes és un denominador propi de Barcelona en Comú.
Abans, el que encara no era Síndic, s'havia significat en el rebuig al retorn a la legalitat constitucional assolida gràcies a l'aplicació de l'article 155 davant el desafiament de convivència i d'Estat del procés independentista.
Una de les seves primeres tasques del ja Síndic Bondia va ser qüestionar la idoneïtat dels calabossos de la Guàrdia Urbana i de certs procediments a les comissaries de policia. Tota una declaració d'intencions. Reconec que em va sorprendre tal iniciativa per l'abast i la premura. No existien altres prioritats a la ciutat i per als seus veïns? Era coherent amb la seva trajectòria vital, però no amb les demandes més urgents de la ciutadania.
En qualsevol cas, el més rellevant és la seva actuació i la seva proactivitat. Aquí hi trobo llacunes importants. El Síndic no s'ha de guiar només per les denúncies o queixes ciutadanes rebudes, sinó també per l'impuls d'ofici, a la seva pròpia instància, davant flagrants greuges, discriminacions, vulneracions de drets o males pràctiques administratives.
Per exemple, hauria de promoure la defensa del dret de propietat no essent aquest incompatible amb el d'accés a l'habitatge, la no impunitat de fet per la laxitud de lleis i ordenances dels massa que incompleixen les nostres normes de convivència, les deficiències en prestacions de serveis essencials i els clamorosos retards en la construcció de pisos i equipaments públics o en les mancances en l'atenció social, el rebuig a un bilingüisme real a l'administració, etc.
David Bondia necessitava, com a mínim, el vot favorable de 27 dels 41 regidors i en va obtenir 35. Els edils allunyats de l'òrbita de l'esquerra política municipal, van votar de manera diferent: Junts a favor, PP abstenció i Vox en contra.
Per posicionar-se van haver de calibrar els antecedents del candidat, la seva procedència ideològica, la seva gestió al capdavant de la Sindicatura o les seves sensibilitats i prioritats per Barcelona i els seus veïns. També podien haver proposat descartar les dues candidatures presentades i plantejar la idoneïtat d'un altre procés electiu i participatiu amb nous perfils. Però no.
En qualsevol cas, s'ha iniciat una segona etapa del renovat Síndic. Cal confiar, amb molta fe això sí, en el seu encertat quefer i que l'abrumador suport polític obtingut per ell es constati en una sensibilitat equilibrada i per a tots els barcelonins.
Cal confiar que la seva gestió sigui allunyada de qualsevol extremat biaix ideològic d'abans. Un defensor del poble que no sigui cavall de Troia, avançada o coartada de lluites polítiques interessades des d'esquerres extremes o condescendent amb governs municipals quan no acomodatici en el seu quefer.
La gestió de l'executiu local exigeix del Síndic intensitat rigorosa, actuacions vigilants i conclusions fermes i assenyades en els seus molts àmbits d'intervenció. No constatar-les en els temps vinents seria un mal símptoma i fer-ho només des d'una perspectiva ciutadana o partidista esbiaixada al biaix ideològic del síndic també. Que sigui un bon defensor per a tothom i en tot. Barcelona ho necessita.
