Salvat-Papasseit-Virrei Amat
"Crec que Salvat-Papasseit mereix recuperar el seu paper a Barcelona. El Virrei el va tenir de la mà del franquisme"
Convivència Cívica Catalana s'ha llançat en tromba contra el canvi de nom de la Plaça de Virrei Amat pel de Joan Salvat Papasseit. Argumenten que amb el canvi “es pretén eliminar una de les denominacions històriques més conegudes i arrelades de Nou Barris”. Ben està que expressin la seva opinió, però arriben tard, malament i amb desmemòria.
Primer, arriben tard, perquè el procés de canvi de nom no ha estat una cacicada del consistori. Al contrari, ha estat un llarg procés participatiu i complex que ha durat més de tres anys. On eren en aquests tres anys?
Segon, arriben malament, perquè no és un procés de canvi alegre i sense fonament, sinó que és literalment una restitució.
El nom original de la plaça va ser Joan Salvat Papasseit el 1933, quan va ser inaugurada. Es va canviar de forma arbitrària, i sense consulta popular of course el 1941.
Tercer, arriben amb desmemòria perquè el nom és popular, en això tenen raó, però va ser una imposició franquista que va canviar el nomenclàtor de forma arbitrària. Ara, petita diferència, el canvi és el resultat d'un procés participatiu que ha comptat amb el suport de 35 regidors davant de 6, amb el suport d'entitats i amb l'aval de milers de signatures de veïns de Nou Barris. A què ve aquesta actitud?
Al meu parer, la resposta té una intencionalitat més que política, amb interessos partidistes al darrere perquè en el debat trasllueix una defensa de la dictadura que va imposar les seves formes a uns ciutadans que el 1941 els van arrabassar els seus costums i usos, una cosa que protegeix la Llei de Memòria Històrica.
Però, Qui eren Salvat-Papasseit i Virrei Amat? Salvat Papasseit va ser un poeta que va morir jove i vivia al barri. El Virrei Amat no hi va viure mai però sí que hi tenia finques. Provenia d'una aristocràcia de vuit cognoms catalans. A saber: Manuel d'Amat i Junyent Planella Aymerich i Santa Pau. Déu n'hi do. Aquí Papasseit no pot competir. Era només un autodidacte nascut en un ambient obrer.
Salvat Papasseit era, a la seva manera, un modern. Seguidor del futurisme italià, que rebutjava la tradició clàssica i exaltava la modernitat, la velocitat, la tecnologia, la màquina i el dinamisme, davant de la poesia tradicional.
La seva ideologia, era difusa. Una barreja de cristianisme, anarquisme i socialisme.
Va morir jove víctima de la tuberculosi. Virrei Amat era un militar i un administrador dels Borbons. Tot un tradicional. Se li va posar en qüestió la seva netedat ètica però va sortir il·lès del judici del que avui anomenaríem corrupció.
Va fer moltes obres a Xile i el Perú i també va acabar amb la vida de milers d'indígenes que treballaven a les mines, que engreixaven les arques de l'Imperi, perquè treballaven en condicions més que insalubres i amb mètodes esclavistes.
Per a la posteritat va deixar a Barcelona un Palau, el de la Virreina. Va morir amb 78 anys després d'una vida on va esquivar la mort en diverses batalles al capdavant dels seus Dragons.
Crec que Salvat-Papasseit mereix recuperar el seu paper a Barcelona. El Virrei el va tenir de la mà del franquisme. Diuen des de CCC que la seva plaça tenia una denominació popular i no mereix canviar-se. Els dono una idea. Que es moguin per recuperar més noms “populars”. Avinguda del Generalísimo, Marquès del Duero, Plaça Calvo Sotelo, Infanta Carlota, Avinguda José Antonio Primo de Rivera…….. També populars no creuen? Apa, que "se'ls ha girat molta feina".
