El temps passa a poc a poc i bona lletra
"Queden en l'inconscient col·lectiu aquells quaderns de cal·ligrafia, menyspreats per la pedagogia de la plastilina, de la llei del mínim esforç i de l'escriu com vulguis"
D'entre els llibres de no-ficció més venuts la setmana passada a llibreries de Barcelona, Badalona, Terrassa i Sabadell ocupen els tres primers llocs del hit parade en català i en castellà, els següents títols.
En castellà: Murdoku. Ochenta acertijos para resolver de lógica y asesinatos. Manuel Garand. Ed. Temas de hoy. Cuaderno de actividades para adultos vol.15. Ejercicios para desoxidar la mente. López Valle. Ed. Blackie Books. Y El crimen del verano. Más de 70 pasatiempos para encontrar al asesino. Modesto García. Ed. Plaza y Janés.
En català: Murdle. Ressol el crim. 100 misteris que posen a prova les capacitats deductives. G.T. Karber. Ed. Ara Llibres. Quadern de passatemps per a adults. Passatemps, jocs de lògica i sopes de lletres. Vol. 3. Ed. Blackie Books. I Passatemps irreverents. Passatemps per a un públic català. Valls i Bueno. Ed. Fanbooks.
D'entre els sis llibres més venuts no hi figuren assaigs sobre cultura, història, medicina ni altres arts, ciències i sabers. Però que no hi aparegui la filosofia, fa pensar que es publiquin tants passatemps per pensar.
A finals del segle passat, quan arribava l'estiu desapareixien les seccions de cultura en molts dels diaris generalistes. El que equivalia a pensar que a l'estiu no és temps de pensar i llegir cansa.
Passa que la llarga conjura per crear societats plenes d'incultes no molestos ni cessa ni cessarà. Es pot veure en cada cop més mitjans de comunicació i succedanis cada cop més frívols, més beneits i més venuts als poders.
La moda dels passatemps no és nova. I van des de la llar d'infants fins al geriàtric. Vegeu, si no, els catàlegs actuals de l'entranyable Editorial Bruño. Fundada pel salesià Gabriel Marie Brunhes (Castellanitzat Bruño).
Amb 131 anys complerts van ser i són pioners dels quaderns de vacances. Concebuts com a exercicis de repàs, estimulaven l'aprenentatge de les criatures. Ara també publiquen quaderns per exercitar la memòria i frenar el deteriorament cognitiu de la vellesa.
Queden en l'inconscient col·lectiu aquests quaderns de cal·ligrafia, menyspreats per la pedagogia de la plastilina, de la llei del mínim esforç i de l'escriu com vulguis. Els de cal·ligrafia van jugar un paper clau en l'ensenyament.
Gràcies a ella, s'aprenia a agafar correctament el llapis o el mànec i la plomilla. Ensenyava a no sortir-se de les ratlles. A escriure a poc a poc, cosa que afavoria el ritme de les lletres. A controlar la pressió del llapis i la ploma. I a presentar textos nets, elegants i llegibles.
Ara, l'art d'escriure amb lletra bella i correctament formada, segons la definició clàssica, cal buscar-lo a universitats i escoles de disseny. També s'anuncien a Barcelona una trentena de professors particulars.
Passats tants anys, segueixen fidels al lema que diu a poc a poc i bona lletra. Convertit en refrany, aconsella fer les coses amb calma i precisió per aconseguir un resultat satisfactori i de qualitat.
Com ho va poetitzar Antonio Machado: “Despacito y buena letra: / El hacer las cosas bien / importa más que hacerlas”.
