Per a la gent d'una certa edat, el Tour de França evoca sobretaules somnolentes amb el so de fons de la retransmissió ciclista i l'inici de l'estiu.
Una afició una mica esmorteïda que no arribava a passió fins que els ciclistes nacionals s'incorporaven a la graella de la cursa líder del món.
Rafael Nadal ja ha escrit sobre aquell plaer de juliol amb les ràdios i les pantalles de televisió que narraven les gestes, les escapades, els esprints intermedis, els mallots d'aquests estranys atletes a lloms de les dues rodes.
L'ambient feixuc i mandrós de les becaines a les redaccions a finals de temporada era entranyable. Enveja del turisme barat de tenda de campanya –abans de la moda de les caravanes-- dels qui viatjaven fins als ports del Pirineu: Tourmalet, Aspin, Aubisque.
Una cosa semblant al que evocaven els ciutadans arremolinats aquests dies a Barcelona, Vilanova, Granollers o la Cerdanya per seguir de prop les tres etapes del Tour 2026 que han creuat Catalunya.
Castells davant la Sagrada Família amb motiu de la sortida del Tour de França
Seria un error desqualificar la iniciativa dels qui han afavorit aquest esdeveniment, de la mateixa manera que és just recriminar-los que el trajecte passés pel centre de la ciutat.
Si les primeres curses de cotxes i motos van ser desterrades fa segles de Montjuïc, un circuit ciclista hauria d'haver-se allunyat de l'Eixample, i no diguem ja de la Sagrada Família. És de calaix; amb Lleó XIV i sense ell.
Com sosté el tinent d'alcalde Jordi Valls, el sector públic ha d'intervenir en la promoció de la ciutat per no deixar-la en mans del sector privat. Ja sabem que el mercat no s'autoregula, i que en l'àmbit turístic deixar la iniciativa només en les seves mans portaria irremeiablement a la fi de la gallina dels ous d'or.
Jordi Clos, exalcalde de Barcelona, cita com a exemples de ciutats a seguir Boston i Milà, i té raó, són bons models. La qüestió, potser, és saber què és més efectiu per aconseguir aquests objectius: portar el Tour o fer de la ciutat la Capital Mundial de l'Arquitectura 2026. No val dir que ambdós perquè són --no sé si són incompatibles--, però incoherents, sens dubte.
Congrés d'Arquitectes 2026 a Barcelona
Sovint, la presa de decisions d'un governant no consisteix en altra cosa que en triar, descartar; és a dir, evitar el menys desitjable. A una ciutat no li convenen les grans aglomeracions, les situacions que exigeixen esforços extraordinaris de transport, seguretat i logística.
Els ciutadans creuen amb raó que són ells els qui paguen els costos, tant des del punt de vista financer com des de la incomoditat en forma de sorolls, contaminació i mobilitat.
És probable que el retorn turístic del Grand Départ a Barcelona sigui més gran que si s'hagués desenvolupat a Puig-reig, posem per cas. I també és molt possible que els organitzadors no haguessin consentit aquest emplaçament, però la qüestió és saber què és el que més convé. A tothom.