Ho van predir Valle Inclán i el seu personatge Max Estrella a l’esperpent Luces de Bohemia. (“Aquí els puritans de conducta són els demagogs de l’extrema esquerra. Potser nous cristians, però encara sense saber-ho”.

Aquests neocristians es van reunir el passat cap de setmana a Barcelona. Va ser a l’anomenada Cimera contra l’OTAN. Al aquelarre hi van participar partits comunistes i altres pàries de la terra. Amb presència d’organitzacions connectades amb grups terroristes.

Quatre gats de grupuscles catalans com el Partit Comunista del Poble de Catalunya. Plataforma Antirepressiva de Barcelona. Assemblees Catalanes contra l’Imperialisme o l’Associació de Cubans a Catalunya.

Procedents de la Península Ibèrica: Euskal Herria, Nació Andalusa i Esturies (sic.) Junts i barrejats amb Turquia, Líban, Palestina, Iran… Més enllà, Kènia i Iemen.

Van creuar l’Atlàntic: Estats Units, Mèxic, Argentina, Bolívia… D’Europa van arribar Còrsega, França, Letònia, Bielorússia. Rússia. Ucraïna, Sèrbia… La flor i nata de l’extrema esquerra planetària.

En la seva majoria, activistes de països pobres, endarrerits i violents. Amb dictadors comunistes exterminen drets i llibertats. Ja va dir Josep Pla que “el socialisme és pobresa i el comunisme, mort”.

Durant la Transició Pla es va reafirmar: “L’esquerra ha fet sempre el mateix: la seva aberració de la realitat del país la manté, com sempre, en la seva ignorància antediluviana. Parlen molt, però no diuen res. [...]”

“Volen sobretot guanyar les eleccions i, un cop asseguts a les seves poltrones, fer tot el contrari del que han promès”. Vist el que es veu actualment, va encertar?

A l’esperpent de Valle Inclán, el Sepulturero sentencia: “A Espanya el mèrit no es premia. Es premia robar i ser un pocavergonya. A Espanya es premia tot el que és dolent.”

Per exemple, entitats dels comuns, fracassades i irrellevants, reben subvencions milionàries de l’Ajuntament de Barcelona amb el beneplàcit de l’alcalde socialista.

Més d’una desena de xiringuitos presumptament esquerrans i progressistes són regats amb diners públics. Diversos d’ells dedicats al suport de Palestina i simpatitzants de Hamàs. O l’Observatori Desca d’Ada Colau i els seus quaranta demagogs.

Altres beneficiats del vell comunisme i les seves noves religions són entitats que diuen fomentar la pau, la justícia global, l’associacionisme, l’economia solidària, les cooperatives d’habitatge, l’ONG d’un capitalista dedicat al tràfic de pasteres…

“A Espanya la feina i la intel·ligència sempre s’han vist menyspreades”, diu el Presoner de l’esperpent valleinclanesc. “A Espanya és un delicte el talent”, afegeix Don Latino.

Un personatge esperpèntic i gens talentós de Barcelona és el regidor de l’Eixample. Vividor professional del pressupost públic, va sorgir de les foscor del Metro de Barcelona i res de positiu ha aportat a la Ciutat.

Com els seus còmplices de secta, culpa de la seva incompetència els mitjans de comunicació i els assenyala. Són Metrópoli Abierta i Crónica Global. No perdona que quan va començar a viure del conte i de la quincalla ideològica li diguessin becari.

Com que és bo fer autocrítica, anomenar-lo becari va ser un insult involuntari a les becàries i becaris, persones molt més preparades que el regidor.