Què se n'ha fet de... i què és avui
"Martínez és un reporter dels que gairebé ja no en queden. Ha dissenyat i publicat un exquisit 'Mapa extrasensorial de Barcelona', un desplegable de la Barcelona de 1935, amb vint llocs on abans hi va haver i ara hi ha"
El reporter barceloní, Jesús Martínez (1975), ha dissenyat i publicat un exquisit Mapa extrasensorial de Barcelona, Ed. Vientos de Literatura. És un desplegable de la Barcelona de 1935. Amb vint llocs on abans hi va haver i ara hi ha.
Peça digna de col·leccionista, explica que és un homenatge a la seva mare, recentment traspassada, i a les dones treballadores del seu temps. Amb bells anuncis de màquines de cosir, faixes, xarops, mitges, depilacions, ciència estètica, autoescola, neveres…
Martínez és un reporter dels que gairebé ja no en queden. Amb les seves investigacions ha guanyat el Premi Montserrat Roig de Periodisme Social de l'Ajuntament de Barcelona. I el Premi Internacional Rei d'Espanya de Periodisme en Cooperació Internacional i Acció Humanitària, entre d'altres.
Alguns dels seus llibres: Fills de les barraques. Club desnonament. Monopoly BCN. Històries de por a la Barcelona zombi. BCN Tourist… Diccionari de la pobresa i dels pobres diables i altres coses inconvenients de l’ús de la llengua, etc.
El seu Mapa Extrasensorial és un passeig per vint carrers i establiments que eren una cosa i ara en són una altra. Amb protagonistes d'aleshores i d'avui. Amb escenes costumistes que evoquen Josep Pla, Narcís Oller o Pitarra.
Imatge del Mapa Extrasensorial
Per començar, màquines de cosir alemanyes, Naumann a Gran Via amb Muntaner. Avui, “Es venen a Wallapop per 120 euros en tres terminis”. El segueix Autoelectricitat S.A a Diputació, 234, que venia ràdios art decó. “Ara, hi ha una immobiliària i una clínica dental”.
La farmàcia J.Bosch, Plaça del Pi, 6, venia el Xarop Artigas perquè les mares cuidessin des de les genives dels nens fins a les diarrees. Actualment és la gelateria italiana Giovanni. Una placa recorda que allà Àngel Guimerà es va iniciar en les lletres.
Magatzems Tívoli, Casp, 17, anunciaven preus sorprenents. El seu logotip va ser un gat negre de cinc potes. Al seu lloc, el restaurant Casa Carmen, “espai encantador, harmònic i molt ampli”.
La seva competència van ser els Magatzems alemanys, Pelai, 20. Asseguraven ser “la casa que més ven a Barcelona”. Està recobert per una bastida i no se sap què serà, serà, deia una cançó.
Gairebé al seu costat, magatzems El Siglo, Pelai, 54. Els primers d'Espanya. Estil Harrods de Londres i París. “Tall perfecte i confecció depurada”. Va cremar el 1934. Al seu espai, la cadena C&A “Descobreix roba per a tota la família”.
Hi va haver al carrer Hospital 32, la casa Phoscao “L'esmorzar més exquisit i el més potent dels reconstituents”. Antecessor del Cola Cao. La dependenta de l'actual recreatiu Golden Park “no recorda que va ser Phoscao i pregunta si va existir.”
Per aprimar, Aldira Radio Actiu. “El seu únic jutge, la balança”. Sabelín a les Rambles, 54. “Composició d'herbes medicinals”. Hi ha una altra farmàcia. Depilació Científica, a la Plaça Urquinaona, 5, és un pub anglès.
Altres coses que gairebé ningú sap què van ser: els desudadors, peces de cautxú sota les aixelles. Els frigidaires, neveres de gel. La faixa Treya, “com una nova pell”. La Ciència de la Felicitat, Via Laietana, 19. Més detalls, al Mapa Extrasensorial de Barcelona, per al carrer i el sofà.
