La Sagrada Família se'ns ha anat de les mans

A principis de 1993 ja es veien turistes amb plànols a les mans travessant l'Eixample des de Ciutat Vella o Passeig de Gràcia camí de la Sagrada Família. Els Jocs Olímpics de l'any anterior l'havien impulsat com a atractiu turístic.

El segon gran impuls li'l va donar la visita de Benedicte XVI, que hi va acudir el 2010 per consagrar-la com a basílica i beneir el portal de la Glòria, que algun dia serà la entrada principal i base de la nau central del temple.

Aquell viatge papal va suposar un enorme suport gràcies en molt bona mesura a l'excel·lent realització dels equips de TV3, que van distribuir el senyal a tot el món. Les xifres de visitants, i de recaptació, són evidents: el creixement va ser exponencial.

Si abans dels JJOO els turistes no passaven del mig milió a l'any, el 1994 hi van acudir uns 700.000. I dels 2,7 milions del 2009, el viatge de Ratzinger va fer que el 2011 ja fossin 3,2 milions.

Els actes presidits ara per Lleó XIV han donat un nou impuls de conseqüències difícils de calcular. La televisió pública catalana ha tornat a passar el senyal en una feina no només de qualitat, sinó imprescindible per visitar de veritat la basílica.

Les seves dimensions i volums no estan fets per a l'ull humà. Estan ideats des d'una perspectiva tan celestial com aèria. Qualsevol persona que hagi estat a l'interior del temple i que després l'hagi contemplat a la pantalla pot pensar que no es tracta del mateix lloc.

Les proporcions són molt més sobrehumanes que les de les grans catedrals. Amb l'afegit que la massiva presència de turistes impedeix una visió de 180 graus en les visites presencials.

L'obra està inacabada, cosa que fa més difícil orientar-se dins del temple. Ara s'entra per la porta del Naixement, com si fos la principal, quan la més important està per fer. Els turistes accedeixen pel costat est de la sala del creuer i surten per l'oest.

Només una visió aèria permet entendre a la primera que la creació d'Antoni Gaudí mira a la muntanya des del mar.

Està concebuda per ser contemplada a centenars de metres de distància, amb una llarga perspectiva artística que ara no permeten les edificacions del carrer Provença, on se situa l'absis; i tampoc les del carrer Mallorca, ubicació del portal de la Glòria, les últimes quatre torres d'apòstols i l'escalinata de l'entrada noble.

Hi ha dues formes òptimes per visitar la Sagrada Família: amb una afluència moderada de turistes --impossible-- o a través de la pantalla. I aquesta segona és tan efectiva que la transmissió del 10 de juny actuarà, sens dubte, com un fantàstic espot publicitari a tot el món.

La basílica ja ha pres vida pròpia, s'ha fet independent de Barcelona. Li passa com a les restes de les ciutats gregues i romanes, a la muralla xinesa, les piràmides o la Torre Eiffel. Cap de les grans obres d'arquitectes contemporanis, com Le Corbusier o Mies van der Rohe, per més espectaculars que siguin, gaudeix de l'estirada popular i l'admiració d'aquesta.

Els esdeveniments que han atret a la ciutat milions de visitants al llarg de les últimes dècades han anat jalonant i construint la història d'aquesta obra d'art a l'imaginari popular; una cosa ha portat a l'altra.

A això hi ha contribuït la promoció turística feta per la mateixa Barcelona, la promoció purament arquitectònica i també l'eclesiàstica; poc abans de morir, el papa Francesc va elevar Antoni Gaudí a la categoria de venerable. Hi ha qui l'anomena l'Arquitecte de Déu. En 16 anys l'han visitat dos sumes pontífexs.

L'any passat, gairebé cinc milions de persones van pagar l'entrada al temple (134 milions d'euros de recaptació). La Junta Constructora sosté –o sostenia-- que és el límit de visitants, que no en poden permetre més. Sobretot tenint en compte que per cadascun d'ells n'hi ha quatre que es queden als voltants.

Una ciutat que no arriba als dos milions d'habitants rep cada any 25 milions de persones per contemplar una atracció turística en ple centre. El dia 10 es van tancar les estacions de metro que l'envolten per motius de seguretat; quatre dies després el barri es va tornar a clausurar perquè algú va organitzar una cavalcada de gegants des de la Pedrera fins al temple expiatori, on hi va haver fins i tot discursos.

Els dies 2, 4 i 5 de juliol, la basílica, el passeig Gaudí i el recinte de Sant Pau seran abrasats innecessàriament i gratuïtament pel Tour de França. Els veïns no paren de cridar l'atenció sobre el col·lapse que pateixen.

Això no té marxa enrere. S'ha convertit en un artefacte que, definitivament, se'ns ha anat de les mans.