La plaça del Capità Trueno
"La memòria del còmic català mai no ha estat una prioritat dels nostres governants per estar escrit en la seva majoria en castellà. Els envio des d'aquí la meva solidaritat als veïns de Vallcarca, però els informo que tenen per davant una batalla d'anys. És més, aconsello conformar-se amb la plaça (amb placa) del Capità Trueno, que, si més no, farà feliç a l'Arturo San Agustín, sigui on sigui"
Durant els seus últims anys en aquest planeta, el periodista Arturo San Agustín va comptar per als seus articles amb dos temes recurrents: adreçar-se a l'alcalde de torn de tu a tu per comentar-li temes de la ciutat (que al batlle li entraven per un ull i li sortien per l'altre) i sol·licitar que es dediqués un racó de la nostra ciutat, amb la seva preceptiva placa, al Capità Trueno, heroi del còmic nascut, com jo, el 1956 i fruit del talent del guionista Víctor Mora i el dibuixant Miguel Ambrosio Zaragoza, en art Ambrós (que descansin en pau tots dos i, si poden, que conversin amb l'Arturo, que era un tipus molt agradable).
Jo hauria preferit que la placa la posessin a Víctor, un altre tipus molt agradable, però ja m'apanyava amb un carrer o una placeta per a l'heroi de la meva infància, encara que fos un personatge de ficció (tots acaben sent-ho després de tres o quatre generacions).
Cal dir que el pobre Arturo mai no se'n va sortir. Però ja se sap que les coses de palau van a poc a poc, i ara l'ajuntament es disposa a atorgar-li al promès de la nòrdica Sigrid una placeta a Vallcarca, on va estar la seu de l'editorial Bruguera, que és la que va editar les seves aventures juntament amb en Crispín i en Goliat. La localització pretesa és la comunament coneguda com a Plaça de la Farigola, un petit enclavament al final del carrer del mateix nom.
El problema és que els veïns no es conformen amb una placeta a nom del personatge de Mora i Ambrós. Els sembla poca cosa i preferirien quelcom que servís per recordar l'extinta editorial Bruguera en particular i el tebeo barceloní en general. Els agradaria que s'obrís un centre d'estudis per al qual fins i tot compten amb un emplaçament, el vell monestir de la Mare de Déu de la Divina Providència.
Em temo que aquesta suggerència ha agafat amb el pas canviat el nostre ajuntament, que creia que amb la placeta i la placa ja n'hi havia prou. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, estic amb els veïns. Però em veig obligat a recordar-los la mala sort que han tingut a la nostra ciutat tots els intents de comptar amb un Museu del Còmic. Tan mala sort que seguim sense tenir-lo després d'anys d'insistir amb la Generalitat per aconseguir-lo.
Si no recordo malament, els aficionats als còmics -fascinats pel Centre National de la bande dessinée francès, amb seu a Angulema, comarca de la Charente- vam començar a donar la tabarra al respecte a finals dels anys 80 del segle passat. Després de moltes llargues, es va trobar un local a Badalona al qual mai no van arribar els còmics previstos i que va acabar sent destinat a altres usos.
Les llargues tenien un motiu més o menys ocult: no es podia crear un museu nacional amb gairebé tot el seu material escrit en castellà (encara que la majoria dels autors fossin catalans). O era molt difícil, com em va dir Ferran Mascarell quan encara ens dirigíem la paraula. Hauria bastat amb crear un museu del còmic espanyol, però sembla que això ni es contemplava.
Seguim sense tenir museu i el més semblant, des de la modèstia, és la institució creada a Sant Cugat pel col·leccionista Paco Baena. Ara es tractaria de convèncer l'ajuntament de Barcelona per crear aquest centre de la historieta que demanen alguns veïns de Vallcarca. Hauria de ser més fàcil, teòricament, que amb la Generalitat convergent, però donat el tracte exquisit que aplica el PSC als nacionalistes, que serien els primers a protestar, com ara ho estan fent davant la visita del Papa per no parlar prou en català, no ho tinc gaire clar.
La memòria del còmic català mai no ha estat una prioritat dels nostres governants per estar escrit en la seva majoria en castellà. Els envio des d'aquí la meva solidaritat als veïns de Vallcarca, però els informo que tenen per davant una batalla d'anys. És més, aconsello conformar-se amb la plaça (amb placa) del Capità Trueno, que, si més no, farà feliç a l'Arturo San Agustín, sigui on sigui.
