Sobre meublés i llibertats
"'Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia', van reivindicar 500 professionals de la informació. I també: “som periodistes, no confidents”, per defensar el secret professional. Com a protagonista de fons i des de la presó, Huertas Claveria"
El 7 de juny de 1975, Josep Maria Huertas Clavería va escriure al diari Tele/eXpres: “Un bon nombre de meublés estaven regentats per vídues de militars, sembla ser a causa de les dificultats per obtenir permís per obrir-ne algun que hi va haver després de la guerra”.
Dos d'aquells locals històrics es reconverteixen ara en hotels per a turistes. I s'anuncien com a “hotels per a adults”. Fins fa poc, s'anomenaven “hotels per hores”. El reportatge Vida eròtica subterrània va costar al periodista vuit mesos i vint dies de presó.
El consell de guerra i la presó de Huertas van aixecar una onada de solidaritat, protestes i vagues. I el 18 de març de 1976, Barcelona va viure la primera manifestació autoritzada a Espanya. Va ser la dels periodistes barcelonins i l'inici d'aquella primavera democràtica.
Mig segle després, l'empresa que regenta dos famosos i històrics meublés al Poble Sec i a Sarrià-Sant Gervasi ha canviat d'orientació eròtica i econòmica. I ja gairebé no queda res de les seves habitacions per hores.
La història de Barcelona és també la història dels seus meublés, també anomenats “cases de cites”. La seva existència i les seves llegendes han estat llargament i àmpliament relatades per periodistes i escriptors com Josep Maria de Sagarra, Carlos Barral, Camilo José Cela i altres.
Però del que es tracta aquí és del paper democràtic que van jugar els periodistes pel cas Huertas. I la batalla per la llibertat d'expressió. El 12 d'abril de 1976 Huertas va sortir de la presó. I el 23 d'abril del mateix any, dia de Sant Jordi, va néixer el Diari Avui.
L'Avui va ser el primer diari escrit en català després de la dictadura que va prohibir els diaris en català. Una exposició en recorda el cinquantè aniversari al Palau Robert. El seu naixement va ser la culminació d'una il·lusió col·lectiva. Amb milers de petits accionistes disposats a guanyar llibertat i a perdre el valor de les seves accions.
L'importància d'aquelles primeres llibertats va marcar l'inici del ressorgiment democràtic de Catalunya i Espanya. Amb Barcelona i el periodisme barceloní com a pioners i referents de la transició fins a la Constitució de 1978.
“Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”, van reivindicar 500 professionals de la informació. I també: “som periodistes, no confidents”, per defensar el secret professional. Com a protagonista de fons i des de la presó, Huertas Claveria.
La manifestació va discórrer per la Rambla de Catalunya fins a la delegació del Ministeri d'Informació i Turisme a la Diagonal. Allà es va lliurar un document reivindicatiu adreçat al ministre del ram. Tot sense servei de seguretat ni policies a la vista.
Aquell dia, no va caldre córrer per esquivar cops de porra. Va ser una sensació nova. Un alleujament. Una força per guanyar més llibertats i participar-hi. Aquella primera pancarta i els seus manifestants evoquen una unitat professional que avui seria irrepetible.
L'exposició del diari Avui és una bona mostra de com eren Barcelona i els barcelonins que es van guanyar la llibertat. Al fons i a l'inici de tot allò, un reportatge sobre els meublés. Es diguin com es diguin.
