Publicada

L'ambient polític que es respira a Nou Barris és el d'un districte amb una identitat treballadora molt arrelada i una tradició reivindicativa que encara es percep als seus carrers.

A les seves places, comerços i converses quotidianes, les preocupacions per la situació econòmica, l'habitatge i el futur dels barris conviuen amb una tendència ideològica majoritàriament progressista.

"Quin partit es preocuparà de veritat per la pujada dels preus?", es pregunta una veïna des de la porta del Mercat de la Guineueta. "No m'arriba amb la pensió", afegeix.

Tanmateix, entre qui defensa les opcions d'esquerres també apareix el desencant amb la política i amb un sistema en què alguns veïns asseguren haver deixat de confiar, "jo ja no em crec ningú", diu un altre veí.

Imatge d'arxiu de Nou Barris SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

A diferència d'altres punts de Barcelona, on el debat electoral se centra especialment en la por a un possible avanç de la dreta, a Nou Barris les converses reflecteixen també una barreja de pragmatisme, reivindicació i desafecció.

Hi ha veïns que aposten per Esquerra Republicana com a alternativa, altres que se senten propers a Aliança Catalana i reconeixen que la votarien si es presentés a les eleccions, i qui directament descarta acudir a les urnes.

Un districte de tradició obrera i progressista

Nou Barris conserva bona part de la identitat dels barris populars que van créixer a l'escalf de la immigració i del desenvolupament industrial de Barcelona durant el segle XX.

Els seus carrers, places i comerços reflecteixen una realitat allunyada de les zones més turístiques i acomodades de la ciutat, amb una vida veïnal molt present i una relació estreta amb els problemes quotidians.

L'habitatge, el preu de la compra, els salaris i la situació dels serveis públics apareixen entre les preocupacions que travessen les converses. "No és normal que triguin mesos a donar-me cita per anar al metge", diu un veí des de la porta del centre de salut.

Vistes de Nou Barris en imatge d'arxiu Ajuntament de Barcelona

També persisteix una cultura política vinculada a les reivindicacions veïnals i a la defensa dels drets socials, que ha marcat històricament la identitat de bona part del districte. "Jo sempre he estat d'esquerres i ho seguiré sent", diu un altre.

Entre els veïns consultats predominen les posicions progressistes, tot i que això no vol dir que existeixi una adhesió incondicional als partits d'esquerres. El malestar amb la classe política i la sensació que les institucions estan allunyades dels problemes reals també formen part del paisatge electoral.

ERC com a alternativa i simpatia per Aliança Catalana

Entre les persones que mantenen una orientació política progressista, Esquerra Republicana apareix com una de les opcions que contemplen per a les eleccions. Alguns veïns reconeixen que no se senten plenament representats per cap formació, però consideren que ERC "és l'alternativa que més s'aproxima als seus plantejaments".

Parc Central de Nou Barris AJ BCN

En altres converses apareix una posició diferent: la simpatia per Aliança Catalana. Hi ha residents que asseguren que votarien la formació de Sílvia Orriols si es presentés, encara que, en no concórrer en aquests comicis, contemplen altres opcions, entre elles Esquerra Republicana. "Votaria Aliança Catalana però com que no es presenten, votaré Esquerra", assegura una dona.

Aquesta combinació de preferències reflecteix la diversitat política que existeix dins del districte i demostra que la identitat treballadora de Nou Barris no es tradueix en un comportament electoral uniforme.

El desencant de qui ja no vol votar

Més enllà de les preferències partidistes, una de les sensacions que apareix a les converses és el cansament amb la política institucional. Alguns veïns consideren que les diferents formacions han deixat de representar els seus interessos i que les promeses electorals amb prou feines es tradueixen en canvis a la seva vida quotidiana.

La desconfiança no es dirigeix únicament contra un partit concret, sinó contra el funcionament general del sistema. Entre qui expressa aquest malestar hi ha persones que asseguren que no tenen intenció d'anar a les urnes perquè no creuen que el seu vot pugui modificar la situació.

Aquesta distància amb la política conviu amb una preocupació molt concreta pel futur del barri. Els problemes relacionats amb l'habitatge, el cost de la vida i els serveis públics segueixen presents, però no tots els residents troben en els partits una resposta que els convenci.

Un barri on pesa la vida quotidiana

A diferència d'altres zones de Barcelona, on la transformació urbana i l'arribada de nous perfils de residents ocupen bona part del debat veïnal, a Nou Barris les preocupacions estan estretament vinculades a les condicions materials de vida.

"M'agradaria que hi hagués una esquerra més forta, que es preocupés de veritat pels barris treballadors", comenta una veïna.

El districte manté una identitat popular, amb petits comerços, mercats, bars i places que funcionen com a espais de trobada. La vida transcorre al carrer i les relacions entre veïns continuen tenint un pes important en el dia a dia.

Parc Central de Nou Barris Ajuntament de Barcelona

En aquest context, les converses polítiques no es limiten a les sigles o als líders nacionals. També giren al voltant de qüestions com arribar a final de mes, mantenir els serveis públics o evitar que les dificultats econòmiques continuïn condicionant les oportunitats de les famílies.

"Sento que cap polític pensa de veritat en la gent", diu una veïna mentre arrossega el carro de la compra cap al seu portal.

Entre l'esquerra i la desafecció

El mapa d'opinions que dibuixen els veïns consultats mostra un districte amb una presència important de sensibilitats progressistes, però també amb posicions que escapen de les divisions tradicionals entre esquerra i dreta.

"A mi aquest sistema de partits no em representa, tant és qui governi, tot seguirà igual", diu un veí d'uns 65 anys mentre surt a passejar el seu gos.

ERC apareix com una opció per a qui busca una alternativa política dins de l'espai progressista. Alhora, les referències a Aliança Catalana evidencien que també existeixen simpaties per altres formacions, fins i tot entre residents d'un entorn històricament vinculat a la classe treballadora.

I, al seu costat, hi ha qui ha decidit apartar-se de les urnes. No perquè la política els resulti indiferent, sinó precisament perquè consideren que les formacions actuals no ofereixen respostes a les seves preocupacions. "Sento que vivim en un sistema corrupte", diu un veí des d'un banc.

A Nou Barris, per tant, l'ambient electoral no està marcat únicament per l'elecció entre unes sigles i unes altres. La conversa també deixa entreveure una pregunta més profunda: quina capacitat tenen els partits per recuperar la confiança d'uns veïns que continuen tenint molt presents els problemes de la seva vida quotidiana.

Notícies relacionades