L'operador de transport públic Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) genera un retorn econòmic, social i mediambiental de 4.445 milions d'euros i 32.015 llocs de treball, segons un estudi elaborat pel Centre d'Innovació en Transport (CENIT) amb dades corresponents a 2024.
L'informe s'ha presentat aquest divendres en un acte celebrat al Col·legi d'Enginyers de Camins de Barcelona amb la participació del conseller delegat de TMB, Xavier Flores; el degà del col·legi, Pere Calvet; la directora de Finançament, Programació i Auditoria de TMB, Míriam Manrique; i el director de CENIT, Sergi Saurí.
Activitat generada per TMB
Segons l'estudi, els 4.445 milions d'euros impliquen que per cada euro que gestiona TMB es genera un retorn de 3,4 euros per a la societat en forma d'activitat econòmica, creació d'ocupació, millores socials i reducció d'emissions contaminants.
Durant la presentació, Saurí va explicar que la xifra total és el resultat de sumar l'activitat econòmica generada per TMB, que arriba als 2.531,5 milions d'euros anuals, i el benefici social i ambiental, quantificat en 1.914 milions.
Centre de control de TMB
Per calcular l'impacte econòmic s'ha analitzat la riquesa generada directa i indirectament per la institució, així com el consum induït per aquestes activitats. Pel que fa a l'impacte social i ambiental, l'estudi ha mesurat factors com la reducció d'emissions contaminants, l'estalvi de temps en els desplaçaments o la millora de la qualitat de l'aire.
Un sobrecost de 2.000 milions sense TMB
L'informe també planteja un escenari hipotètic en què TMB no existís. Segons va explicar Saurí, en aquest cas la societat assumiria un sobrecost d'uns 2.000 milions d'euros.
Aquesta dada contrasta amb el retorn estimat de més de 4.000 milions, una xifra que multiplica per quatre el pressupost anual de la companyia, situat al voltant dels 1.000 milions d'euros.
Flores demana continuar invertint en transport públic
En la seva intervenció, Flores va subratllar que l'estudi pretén convertir-se en una eina que pugui continuar perfeccionant-se i que serveixi per justificar futures inversions en transport públic.
“Espero que serveixi perquè els nostres polítics tinguin arguments per continuar aportant diners al transport públic perquè veuen que repercuteix en una millora global de la societat”, va afirmar.
Estació Vall d'Hebron del metro de Barcelona
El conseller delegat també va destacar la importància del transport públic en una ciutat com Barcelona, que acull grans esdeveniments internacionals com el Mobile World Congress, i va assegurar que la capacitat de funcionament del bus i el metro de TMB és “modèlica”.
A més, va reivindicar la figura de l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà, a qui va definir com un pensador que va transcendir la seva capacitat tècnica gràcies a la seva sensibilitat social i transformadora.
Col·laboració institucional
Per la seva banda, Calvet va destacar la col·laboració històrica entre el Col·legi d'Enginyers de Camins i TMB en l'elaboració de plans d'infraestructures, i va assegurar que l'empresa pública “sí que dóna el servei públic que mereix la societat en un moment en què alguns fallen”.
Finalment, Manrique va explicar que l'estudi respon a la necessitat de garantir que cada euro invertit com a entitat pública reverteixi en la comunitat. També va assenyalar que l'anàlisi parteix de la hipòtesi de què passaria si TMB no existís per poder calcular amb més precisió el retorn real que genera.