El candidat dels comuns, Gerardo Pisarello, està en plena campanya electoral. Falta gairebé un any per a les pròximes municipals, però el cap de llista de Barcelona en Comú (BeC) no perd ocasió per intentar marcar perfil propi.
El seu objectiu és desgastar el seu gran rival, el socialista Jaume Collboni, que es va afiançant a les enquestes, i per això no estalvia en diatribes contra el seu enemic.
L'estratègia és simple: en el seu periple polític per la ciutat de Barcelona, Pisarello combina les grans acusacions genèriques dels comuns contra el PSC amb propostes més concretes, amb la finalitat que calin entre l'electorat.
Finançar ventiladors
Una de les últimes ha estat la sorprenent promesa de finançament de ventiladors i aires condicionats. Una sorprenent promesa, ja que el concepte de ventiladors és prou genèric per abastar un gran nombre d'aparells.
Caldrà determinar com es financen els ventiladors i quines característiques han de tenir, però des de les files dels seus rivals opten per la ironia en posar al mateix sac un gran ventilador de peu amb un petit aparell de mà que, al cap i a la fi, “serveixen per al mateix”.
“El que fa Pisarello és aprofitar l'onada de calor per llançar propostes increïbles o impossibles. Propostes d'aquest calibre demostren que els comuns estan desesperats i s'agafen a un clau roent per cridar l'atenció”, critiquen des de les files socialistes.
La piscina del CEM La Sagrera
Piscines gratuïtes
Però també no deixa de cridar l'atenció l'impuls a l'aire condicionat, una de les activitats que entren en col·lisió amb el medi ambient i amb la qual l'esquerra verda sempre s'havia mostrat molt crítica.
Així les coses, per combatre la calor, Pisarello promet també “piscines municipals gratuïtes durant els episodis de calor extrema i aire condicionat als habitatges més vulnerables”.
La factura de Pisarello
Pisarello recorre a les factures per denunciar el cost elevat de la lluita contra les onades de calor: en les seves comunicacions a la militància presenta la factura de juliol: un ventilador, 39,99 euros; la piscina municipal, 7,5 euros; i el protector solar, 12,95 euros. Total, 60,44 euros.
Això li serveix per denunciar que cada estiu, el consum elèctric de les llars barcelonines puja un 11%. I d'aquí a la promesa d'aire condicionat gratis, un pas. “Necessitem que disposar d'un aire condicionat en situacions de calor extrema no depengui de la renda ni del codi postal”, diu als fòrums de comunicació amb la militància.
Els informes de l'IDRA
A més, Pisarello recorre als informes de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), el laboratori d'idees dels comuns, per denunciar que “el 71% dels habitatges de renda alta té climatització davant del 39% dels de renda baixa. La calor extrema, igual que el fred, impacta més a qui menys té”.
La conseqüència, alerta, és que “quan la calor entra a les cases i posa en risc la vida de persones grans o amb problemes de salut, cal actuar de seguida”.
Aquesta alerta va donar com a resultat que tot just uns dies més tard, els comuns difonguessin entre la seva militància la proposta que “tenim un pla per climatitzar 20.000 pisos de barris populars que no es poden pagar un aire, però el govern de Collboni segueix sense actuar”.
Cartell amb recomanacions durant l'onada de calor
Atac directe al PSC
La calor, però, és un front que passava per allà i que el representant dels comuns ha aprofitat per desmarcar-se de Collboni. De fet, s'ha convertit en una arma llancívola contra el candidat socialista.
Els fronts de Pisarello contra el seu antic soci, tanmateix, són més amplis que el front passatger de la calor. En una entrevista a El Mundo, va arribar a acusar directament el PSC d'estar darrere d'algunes de les querelles que el consistori governat per Ada Colau va rebre.
Les dades ocultes de BeC
Els comuns s'enorgulleixen que totes les querelles van ser arxivades convenientment, però, en realitat, en els casos més importants, van acabar amb la condemna de les decisions municipals de Colau, com en el cas de la urbanització de la Via Laietana o la Superilla de l'Eixample, circumstància que Pisarello oculta.
Es tracta, doncs, d'una campanya extrema, amb un atac directe al partit que actualment governa. Es dona la circumstància que, en el moment de les querelles, impulsades per diferents col·lectius de ciutadans o de comerciants, el PSC era soci del govern municipal, la qual cosa equival a acusar els socialistes de traïdors.
Però també els posicionaments en el tema de l'habitatge continuen sent primordials. Sense anar més lluny, una comunicació de finals de la setmana passada a la militància insistia que 763 famílies “esperen un pis d'emergència” i que Collboni “aporta menys pisos que Colau a la Taula d'Emergència Social de Barcelona”. Una declaració d'intencions que oculta pertinentment els forats negres de l'època Colau.