Calor i política
"El 80% dels barcelonins diuen estar preocupats pel canvi climàtic, però només per al 6% és el primer problema. Potser per això els partits presenten els seus candidats municipals sense al·ludir a la plaga que ens aixafa"
“Ningú va dir ‘anirem al karaoke’, i tanmateix aquí estem. Estiu, carretera, 40 graus…” explica l'anunci de Spotify que se sent aquests dies mentre sona de fons una música alegre.
No és que els propietaris de la plataforma musical siguin negacionistes ni estiguin en línia amb els tecnoligarques il·liberals, sinó que la multinacional simplement dona per fet que els 40 graus formen part de la nostra vida. Els normalitza.
És el mateix que, d'alguna manera, passa en la vida quotidiana del país. Vivim una experiència única i desconeguda a Europa que destrueix el confort de la seguretat de tants anys, però l'afrontem banalitzant-la.
Seguim els titulars de les notícies dels incendis, ens queixem de la calor a l'ascensor o al bar amb la resignació de qui no pot fer res per evitar-ho. I el pitjor és que aquesta rendició sembla contaminar-ho tot.
Els candidats
Els partits polítics s'han donat més pressa que mai a fer les seves primàries per a les eleccions municipals, que tindran lloc d'aquí a gairebé un any. O a proclamar-los. Volen estar preparats i tenir temps per davant.
No he sentit cap d'ells parlar sobre aquesta nova pandèmia que va tornar a despertar tan bon punt va arribar la primavera. De moment, es limiten a presumir de les victòries sobre els seus rivals interns i a llançar proclames contra la gestió dels qui governen.
Alguns d'ells han reclamat climatització per a les escoles; altres, sistemes d'alerta per als empleats municipals; els més seriosos, preocupació per la lluita contra els incendis.
Refugi climàtic d'Aigües de Barcelona
És impossible que no siguin capaços de consultar amb estudiosos i experts per proposar si més no meres pal·liatius; no pas solucions, és clar. Les causes de la crisi climàtica són locals, com els pegats, però la solució és global.
A més, es pot entendre que alguns dels candidats estan en una situació delicada perquè depenen d'aliances polítiques amb negacionistes. Van de la mà de gent que, davant de qualsevol sinistre ambiental, sempre recorren a culpar les decisions dels seus adversaris polítics.
Com afectarà al turisme?
Però, ¿continuaran venint turistes capaços de pagar costoses habitacions d'hotel per tancar-se a les seves instal·lacions i evitar els tòrrids carrers de Barcelona? Està en perill el 15% del PIB de la ciutat?
El 80% dels barcelonins diuen estar preocupats pel canvi climàtic, però a les enquestes aquest tema mai no apareix entre els cinc primers problemes: habitatge, seguretat, immigració, turisme, salaris. Només per al 6% és el primer assumpte a solucionar.
Incendi a Gavà
És molt probable que els candidats considerin que, tot i ser important per als seus electors, no és urgent. Per això no s'hi ocupen, per això els partits són capaços de comparar els seus caps de llista amb la Selecció espanyola de futbol en lloc de comparar-los amb els bombers o els voluntaris que s'esforcen per salvar el paisatge i el patrimoni del país.
Haurien d'haver esperat a la tardor perquè l'oblit d'alguna cosa tan present no els deixés en evidència. Però en aquest cas la convocatòria anticipada d'unes eleccions legislatives podria haver estat una sorpresa i la preparació de les municipals un destorb per al que és important, les generals.
De nou, el nucli de la política no són els problemes del país, sinó el que alguns anomenen estratègia i altres politiqueria.
