L'Icub aposta per l'art als instituts públics: inverteix més de 600.000 euros en un programa creatiu per a l'alumnat
Un total de 17 processos de creació en instituts públics submergeixen l'alumnat d'ESO en el món de la creació artística
Relacionat: L'important obra de Barcelona que unirà cinc barris: una reivindicació veïnal que donarà més zones verdes i pacificades
Notícies relacionades
L'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) té en marxa, des de l'any 2009, el programa En Residència, un dels plans més ambiciosos que vinculen cultura i educació en el marc del Consell de la Cultura de Barcelona.
Poques iniciatives donen a l'Ajuntament un joc tan variat i poderós com aquest per arribar al ciutadà de peu.
En essència, el programa introdueix els processos de creació artística als centres públics entre l'alumnat de l'ESO, dins de l'horari lectiu: al llarg del curs, artistes convidats desenvolupen “un procés de creació propi conjuntament amb l'alumnat i els seus docents i amb l'acompanyament d'equips de mediació i experts en comissariat”.
Enfortir el capital cultural
La seva finalitat és enfortir el capital cultural dels adolescents a partir de la sensibilització sobre el sentit i la diversitat de les pràctiques de creació contemporània.
Durant tres hores a la setmana, l'alumnat interessat pot submergir-se en la creació artística amb creadors reconeguts per la seva trajectòria.
L'Associació Internacional de Ciutats Educadores va premiar aquest programa el 2018. I l'Associació Catalana de Crítica d'Art també li va atorgar el premi ACCA. Aquests reconeixements públics empenyen el govern local a mantenir ‘En Residència’ amb un alt nivell d'exigència i qualitat.
Cartell del programa 'En residència' de l'Icub
Artistes reconeguts
L'any passat, van ser 26 els instituts que van acollir les residències d'artistes visuals, actors o actrius, entre ells Víctor Jaenada, Laia Moretó, Jaume Clotet, Helena Civit, Marta Bisbal, Fito Conesa, Laura Ginés i José y sus Hermanas, entre d'altres.
Tots ells tenen a l'esquena unes sòlides trajectòries en el món de l'art. Des del seu inici, pel programa han passat 325 artistes en 73 instituts i en les seves sessions han participat 4.800 alumnes.
Revertir les desigualtats
Segons els responsables municipals, “malgrat la riquesa de recursos de la ciutat de Barcelona, la ciutadania també està marcada per profundes desigualtats socials. Una part important d'aquestes desigualtats té a veure amb el dret a la participació en la vida cultural i, sobretot, amb la seva pràctica”.
Façana de l'ICUB
Per això, la direcció d'Extensió Cultural mima En Residència per “revertir les desigualtats promovent la pràctica artística en els joves, des d'una experimentació significativa individualment, però també des d'un treball en equip, amb la participació activa en un procés artístic de creació col·lectiva”.
Responsables de renom
Així, en cada edició, es realitzen processos de creació artística als instituts públics amb la participació de grups d'alumnes d'ESO, companyies de teatre, artistes, docents, equips de comissariat i responsables de mediació artística.
Entre els equips de mediació que han estat responsables d'En Residència en les seves 17 edicions, hi figuren des del Teatre Lliure fins al Born Centre de Cultura i Memòria passant per Transductores, Sala Beckett, MNAC, Macba, L’Espai 13 de la Fundació Miró, L’Afluent, La Central del Circ, Antic Teatre i altres.
Aquest any, repeteix com a responsable dels cursos l'associació A Bao a Qu (el seu nom prové d'un relat de Borges), que el passat 30 de juny va signar la formalització del contracte de gestió de l'oficina tècnica del programa, que durarà dos anys, fins al juny de 2028.
Judith Colell Barcelona
Complexitat organitzativa
La seva feina, segons reconeixen al consistori, és de “gran complexitat organitzativa”, ja que s'hi han d'implicar alumnes, centres, professors (cada centre ha de destinar dos docents com a referents en el procés de creació i els grups d'alumnes tenen entre 15 i 20 membres) i artistes.
A més, s'han de realitzar sessions obertes a docents, presentacions públiques (ja sigui en festivals, cicles, programacions dels centres…), sessions de laboratori, sessió zero, sessions amb artistes, quatre sessions de formació per a docents i sessió de cloenda. Per a la pròxima temporada s'han de programar fins a un màxim de 17 processos de creació en instituts públics.
Professionals al capdavant
L'import d'aquest primer contracte és de 606.655 euros, quantitat que es podrà duplicar si s'aplica la clàusula de pròrroga de dos anys més al final d'aquest període, de manera que l'import total del programa és d'1,2 milions d'euros.
Judit Colell Barcelona
La directora d'A Bao a Qu, Judith Colell, és a més guionista i docent a l'URL. Ha estat vicepresidenta de l'Acadèmia del Cinema Espanyol i ha format part de la junta directiva de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes. La seva darrera pel·lícula és Frontera, estrenada l'any passat.
A la seva junta directiva hi figuren noms com el del productor Tono Folguera (premi Goya i Gaudí, entre altres guardons, com un Ós d'Or a la Berlinale), que va produir la guardonada Alcarràs, de Carla Simón. Però també Marcel Barrena, director i guionista d'El 47 o 100 metres està a la seva junta. Tot un planter de professionals que saben el que es fan.
