Barcelona enderroca 3.000 sepultures del cementiri de Collserola per perill d'esfondrament

El cementiri de Collserola està que cau. Literalment, no metafòricament. La situació és desastrosa i poden passar coses evitables molt desagradables, com que s'esfondrin nínxols com va passar al cementiri de Montjuïc en l'època en què l'alcaldessa de Barcelona era Ada Colau.

Els informes tècnics sobre la situació són alarmants: hi ha un conjunt de blocs “que tenen lesions que són molt extenses i en contínua evolució”, adverteix un informe intern de l'ajuntament barceloní.

Una persona de manteniment del cementiri de Collserola cedida Barcelona

Aprendre de l'experiència

L'informe continua dient que “el mal estat interior, la deformació causada per la manca de capacitat estructural de la fonamentació i l'experiència d actuacions similars apunten a la necessitat de realitzar aquestes demolicions”.

Es refereix a un total de 60 blocs pertanyents a 9 agrupacions, que afecten un total de 3.125 sepultures, així com el deplorable estat de 15 murs, a punt de caure alguns, que porten sense cap reparació des de la inauguració del cementiri el 27 de juny de 1972.

L'única opció és l'enderroc

Normalment, els nínxols estan disposats en edificis de 10 a 18 sepultures en longitud per cinc nivells d'alçada. Estan construïts en obra de fàbrica, maó, elements prefabricats i sòcol de formigó.

“L'alt grau de patologies a solucionar, i tenint en compte els inconvenients que amb tota seguretat es causarà als titulars de les concessions de nínxols, fa evident que l'única opció viable és l'enderroc definitiu de les edificacions”, conclou l'informe citat.

Estat de les plantes del cementiri de Collserola de Barcelona GALA ESPÍN

A Cerdanyola i Montcada

Un altre voluminós informe realitzat pel bufet Segos Management separa els edificis a enderrocar en dos termes municipals: vuit d'ells estan ubicats en el terme municipal de Montcada i Reixac, però tres d'ells són compartits amb terreny que pertany a l'ajuntament de Cerdanyola i un està en aquesta localitat en la seva totalitat.

En total, nou agrupacions de les 19 de Montcada i Reixac aniran a terra, estant afectats 40 blocs en aquest municipi. Traduït en sepultures, amb 2.145. Les 4 agrupacions restants, amb 40 blocs que estan a Cerdanyola afecten 980 sepultures.

Un mur molt perillós

Dels 15 murs que s'enderrocaran n'hi ha un la situació del qual és extrema. “S'han efectuat unes cales de reconeixement in situ que han servit per confirmar l'absència de fonamentació del mur i que el problema que pateix prové de l'empenyiment de les arrels de la vegetació que, de manera totalment descontrolada, ha brotat per l'arc en la seva coronació”, diu l'informe.

Per a la reforma, s'ha de procedir abans a la tala dels arbustos que envaeixen les edificacions i que amenacen amb fer-les caure en soscavar la seva integritat.

Barcelona ordena revisar vuit cementiris municipals per risc de despreniments

Cal remarcar que en l'etapa final d'Ada Colau com a alcaldessa, un informe realitzat durant el seu mandat i acabat el juliol de 2023 (als pocs dies que Jaume Collboni assumís l'alcaldia), descartava la realització de rehabilitacions a Collserola.

L'informe de Colau

L'informe encarregat pel consistori presidit per Colau subratllava que “amb tota probabilitat, no només no serà necessari construir més edificis de nínxols, sinó que caldrà considerar la possibilitat de prescindir (enderrocar) alguns dels edificis existents per, d'aquesta manera, intentar realitzar operacions urbanístiques al cementiri que permetin el seu esponjament, la generació d'espais per a la inhumació de cendres i la millor adaptació de l'espai cementiri a l'espai natural on està enclavat”.

L'informe acabava recomanant “no invertir en la rehabilitació estructural daquelles edificacions que es trobin en pitjor estat, enderrocar-les i dedicar la inversió a realitzar millores en general en els propers anys”.

Això suposaria un risc potencial d'esfondrament de les edificacions amb deficiències i que no s'enderroquessin i que suposen gairebé la meitat de tot el cementiri.

Una bomba de rellotgeria contra Collboni

L'informe actual ve a esmenar la plana als experts de Colau i insta a actuar per evitar un altre escàndol com el de Montjuïc. La decisió de no invertir en rehabilitació es devia, segons els informes que gestionava l'anterior alcaldessa, al fet que en els últims anys, en plena pandèmia, s'havia disparat la demanda d'incineracions enfront de les inhumacions i, a més, estava a prop la caducitat de les concessions funeràries.

Estat del cementiri de Collserola de Barcelona després de podar les plantes que hi havia cedida

En resum, l'alcaldessa va deixar a Collboni una bomba de rellotgeria, amb el perill que passés a Collserola el mateix que a Montjuïc el 15 de setembre de 2017: es van esfondrar 144 nínxols, dels quals es van barrejar ossos i que van provocar un dels majors escàndols de l'era Colau al capdavant de l'Ajuntament. La nefasta gestió va portar que, anys després, moltes restes no estiguessin encara identificades i que es barregessin ossos de diferents cadàvers.

L'actual consistori no vol que li passi el mateix: el passat 1 d'abril va formalitzar un contracte amb la companyia Eurocatalana Obres i Serveis per valor de 1.523.367 euros, perquè els nínxols no se li esfondrin com a l'anterior consistori.

La companyia esmentada va ser la guanyadora del concurs públic convocat a l'efecte, en què van presentar oferta sis grans empreses constructores. Les obres duraran 14 mesos, per la qual cosa estaran llestes abans de l'estiu de 2027.