Collboni ofereix Barcelona com una "ciutat segura i estable" i demana que "el metro arribi a Mataró i Castelldefels"

La geopolítica és al centre de qualsevol debat polític i econòmic. En un context de guerra a l'Iran, amb molts països implicats, la ciutat de Barcelona "és segura i estable". És el que ofereix l'alcalde Jaume Collboni, amb la idea d'atreure projectes i consolidar una posició de lideratge en diversos sectors. Collboni, en una intervenció a la seu de Foment, organitzada per Rethink Barcelona, ha insistit que estan en marxa "projectes de creixement econòmic", després d'anys en què aquesta possibilitat s'havia qüestionat.

I un projecte concret, sense perdre'l de vista, hauria de ser, al seu parer, "portar el metro a Mataró i Castelldefels".

Hi ha creixement econòmic, ha incidit l'alcalde, amb la construcció o ampliació d'infraestructures i d'equipaments, amb els plans de transformació de l'estació de la Sagrera o de Sants, amb promocions d'habitatge. La ciutat ha rebut, en el que portem d'any, un 20% més d'inversions respecte al 2025. Collboni ha incidit que la transformació de la ciutat és equivalent a l'operació que es va dur a terme amb els Jocs Olímpics de 1992.

La ciutat dels cinc milions

Però, és suficient? En un diàleg amb la periodista Glòria Marín, a la seu de Foment, Collboni ha admès que han quedat qüestions sense resoldre. En una intervenció inicial, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha retret a l'alcalde que no es pogués modificar la mesura de la reserva del 30% d'habitatge públic en les promocions immobiliàries. "No hi ha grues a la ciutat", ha clamat el president de la patronal.

Collboni ha assenyalat que no s'ha pogut trobar una majoria suficient. "De moment no la tenim". Això ha impedit, a la ciutat de Barcelona, que la inversió privada hagi acudit de manera intensa. Però hi ha operacions en marxa, i la intenció és oferir, a través de les diferents promocions, unes "mil habitatges a l'any".

Josep Sánchez Llibre, el president de Foment del Treball

L'alcalde, que en el mateix auditori de Foment poc després de l'inici del seu mandat va defensar una Gran Barcelona metropolitana, a partir d'una expansió de l'AMB, ha insistit que de cara a l'exterior "el que compta és parlar d'una gran ciutat metropolitana de cinc milions d'habitants". Això implica un canvi institucional, que, per ara, els alcaldes metropolitans no han acabat de compartir.

L'obsessió de Collboni, a punt d'iniciar l'últim any de mandat, és que la ciutat no es divideixi en dos, que no hi hagi "dues velocitats", i per això ha reclamat la possibilitat de "intervenir el mercat immobiliari, no deixar-ho tot al mercat", amb l'èmfasi en el "dret a quedar-se". Segons Collboni, "no ens podem resignar a que es digui que cal sortir de la ciutat, que les coses són com són".

Amb pressupostos

En la seva intervenció, Collboni no s'ha mogut de la seva aposta per abolir els pisos turístics, i ha reivindicat un turisme "sostenible", que tingui tres pilars: "defenso els tres terços, el turisme familiar, el cultural i el de negocis".

Però conscient que el sector econòmic demana molt més a la ciutat, Collboni ha assenyalat que governa "en minoria", i ha demanat, a les portes d'un nou període electoral, un "suport més ampli", per governar amb més comoditat. Tot i això, "aquest govern en minoria ha arribat a acords, cap a l'esquerra i cap al centredreta", en referència a ERC i a Junts per Catalunya.

I en una exhibició gairebé electoral, l'alcalde ha afirmat que és l'"únic" que té pressupostos, tot i que ha admès que és gràcies a l'eina institucional que tenen els ajuntaments, a través d'una moció de confiança.