El passatge de Sigüenza va viure un inici de dècada complicat. Els residents de diverses finques d'aquest vial del Carmel van estar afectats pels problemes estructurals dels seus habitatges, una situació que es va traduir en desallotjaments i enderrocs entre l'agost de 2020 i el novembre de 2021, durant l'anterior mandat municipal.
Tot i que aquesta problemàtica es va estendre als immobles compresos entre els números 89 i 113, els veïns de les portes 93, 95 i 97 es van endur la pitjor part a causa de la deficient qualitat arquitectònica d'aquestes propietats.
Per aquells que residien al 95, hi va haver un agreujant. La pressió municipal patida en el passat mandat va portar aquests afectats a signar un acord d'enderroc que, finalment, es va acompanyar de unes "irrisòries" indemnitzacions de 39.700 euros per pis.
Els afectats van judicialitzar aquesta qüestió, iniciant un procés que continua obert i que ha despertat una major indignació entre aquests veïns després de saber que el consistori va evitar desallotjar el bloc al març de 2020 tot i l'existència d'un informe municipal que advertia del risc de col·lapse de la finca.
Inspecció
L'11 de març de 2020, l'arquitecte municipal Xavier Solé va elaborar un informe sobre l'estat de l'edifici del passatge de Sigüenza, 95. L'escrit, al qual ha tingut accés Metrópoli, detallava l'existència de múltiples esquerdes greus i fissures, tant a les façanes exteriors com a l'interior del bloc.
Solé va qualificar l'estabilitat de l'edifici de "precària", i va recomanar el "desallotjament immediat de tots els ocupants de l'edifici i el seu "enderroc integral" davant una "possible situació de ruïna imminent".
En cas que l'execució no fos possible, l'arquitecte va assenyalar que s'hauria d'efectuar "un control sistemàtic dels moviments de l'edifici mitjançant elements d'auscultació o de lectura precisa dels desplaçaments per comprovar-ne l'estabilitat fins al seu enderroc".
Segon informe
Només dos dies després, i després d'una nova inspecció visual a les portes del confinament per la pandèmia, Solé va elaborar un segon informe en què es va produir una variació de les seves conclusions sota la justificació que no s'apreciaven "moviments a simple vista" i que la tendència de l'edifici era "un desplaçament cap a la dreta", on hi havia una "finca veïna de la mateixa alçada" que impedia l'"enderroc" del bloc.
El risc, però, va continuar present. "Les persones que resideixen en aquests habitatges presenten una situació de manca total de condicions de seguretat, per manca d'estabilitat de l'edifici", va assenyalar l'arquitecte municipal.
Edificis al Carmel
Per tot això, Solé va sentenciar que la situació no es podia "mantenir" i calia "ordenar la clausura amb previsió de reallotjament". El govern municipal va desoir aquesta recomanació i va mantenir els veïns afectats als seus habitatges fins a finals d'agost d'aquell mateix any.
Fonts municipals apunten que l'edifici es va desallotjar a l'agost perquè, fins a aquell mes, comptava amb un apuntalament. El desallotjament, expliquen, es va produir per part dels bombers després que el propietari d'un pis fes unes obres sense llicència en què es van retirar aquests apuntalaments.
"Se'ns va enganyar des del primer moment"
Una veïna afectada detalla el calvari que s'ha viscut durant aquest procés. Després del desallotjament ordenat pels bombers el 29 d'agost de 2020, explica, el consistori va reunir d'urgència els residents i va admetre que l'administració era coneixedora de l'estat en què es trobava l'edifici.
"Ens van explicar que sabien, des del març, que el bloc no estava en condicions. Se'ns va enganyar des del primer moment", assenyala la resident, que afegeix que l'Ajuntament va al·legar una "manca de personal" municipal per gestionar aquesta situació a causa del confinament per la pandèmia.
Treballadors durant l'enderroc en un edifici del Carmel
Després de signar l'enderroc pressionats des del Districte, els veïns només van rebre 39.700 euros per pis sobre els "més de 120.000 euros pressupostats inicialment". Als habitatges, fins i tot, hi van arribar a "entrar okupes" mentre no es permetia l'accés als propietaris.
"Ni tan sols hem pogut agafar els records que teníem. Volíem que se'ns reunís per, almenys, rebre una disculpa pel mal que ho han fet", sentencia aquesta veïna, que assegura que no cessarà en la seva lluita perquè es faci justícia davant d'aquest perjudici.