Xavi, de pagar 1.000 euros per un pis de 40 m2 a Barcelona a comprar una casa per 150.000 euros: "Em quedo a Astúries, no tornaria"
La crisi de l'habitatge i l'elevat cost de vida a la capital catalana porten veïns a buscar noves oportunitats en altres zones d'Espanya
Et pot interessar: Alfonso, jubilat i propietari d'un pis a Barcelona que va ser okupat: "El tornaré al lloguer i contractaré una assegurança, necessito els diners"
Notícies relacionades
- Barcelona cedeix 30 pisos a la Trinitat Nova per reallotjar temporalment famílies afectades per la rehabilitació dels seus blocs
- Victòria veïnal a l'Eixample: el TSJC veta els pisos turístics en un bloc amb veïns en risc d'expulsió
- Joan Manuel Serrat, sobre les seves propietats: "La casa on vaig néixer i em vaig criar a Barcelona és l'última que jo vendria"
L'accés a l'habitatge continua sent un dels principals problemes dels ciutadans de Barcelona. Els preus elevats tant al mercat de compra com al de lloguer dificulten que moltes famílies puguin desenvolupar el seu pla de vida a la ciutat.
En aquesta línia, al segon trimestre de 2026, el lloguer mitjà dels nous contractes es va situar en 1.140 euros mensuals. D'altra banda, el preu mitjà de la compravenda va arribar als 413.400 euros.
Aquesta situació provoca nombrosos canvis de població. Alguns veïns, sobretot en els darrers anys, han pres la decisió de deixar enrere la capital catalana a la recerca d'una millor qualitat de vida.
És el cas de Xavi, un barceloní que va decidir deixar enrere la seva ciutat natal als 37 anys per començar una nova etapa a Astúries amb la seva dona i la seva filla petita.
L'agost de 2025, va explicar a Metrópoli els motius que el van portar a marxar i va assegurar que “havia pres una de les millors decisions de la seva vida”.
Un poble d'Astúries en una imatge d'arxiu
Mil euros de lloguer a Barcelona
Xavi, que té 39 anys, va créixer al Poble-sec i va passar els seus últims anys vivint a Horta-Guinardó.
"Vivíem amb la meva dona i la meva filla en un pis de 40 metres quadrats que ens costava gairebé 1.000 euros al mes", va lamentar.
El lloguer, sumat a les despeses de la llar d'infants de la seva filla, absorbia pràcticament una de les dues nòmines que entraven a l'habitatge.
A més, segons va explicar, “no podien accedir a cap ajuda econòmica” que pogués compensar la seva situació.
Cost de vida a Barcelona
El preu del lloguer no va ser l'únic motiu pel qual Xavi va abandonar Barcelona.
El barceloní també va lamentar el cost general de la vida i la transformació que, al seu parer, havia experimentat la ciutat respecte a la seva infància.
"Tot a Barcelona costa diners. Sigui per on sigui, has de pagar. Em cobraven fins i tot per respirar", va denunciar.
"Ara és un lloc per a estrangers. És per als ciutadans europeus i americans amb salaris i jubilacions més altes que venen a la ciutat i l'han convertida en el que és ara", va considerar en conversa amb aquest digital.
Habitatges a Barcelona
D'un pis de 40 metres a una casa amb terreny a Astúries
El febrer de 2025, Xavi i la seva família van descobrir un municipi situat a menys d'una hora d'Oviedo, a Astúries, i van decidir canviar la seva vida.
El canvi els va permetre accedir a unes condicions que consideraven “impensables” a Barcelona.
"Aquí amb 150.000 euros tenim casa amb terreny i estem a prop de tot", va assegurar a aquest mitjà uns mesos després de mudar-se.
Més enllà de l'espai, va destacar la tranquil·litat, l'entorn natural i el menor cost dels productes i despeses quotidianes.
"Ara respirem aire de veritat, la brisa marina i no la contaminació de Barcelona. A més, no hi ha la mateixa quantitat de delinqüència i tot és molt més barat, fins i tot el menjar", va relatar.
![El alcalde de Londres, Sadiq Khan, y el de Barcelona, Jaume Collboni](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/544685.jpg?p=w:320\/h:240&h=VsWkDGP8"])
"No tornaré a Barcelona"
Quan Metrópoli va parlar amb Xavi l'agost de 2025, la família feia aproximadament cinc mesos vivint a Astúries i ell estava a punt d'incorporar-se a una nova feina al setembre.
Aleshores, assegurava que no trobava a faltar la ciutat, encara que sí els seus familiars i amics que continuaven residint a la capital catalana.
"Em vaig mudar a finals de febrer i no penso tornar. Em quedo a Astúries", va afirmar.
Sortides de població
Segons l'informe del padró municipal publicat el 2026, les sortides de població van créixer durant el 2025, especialment entre els adults joves.
Més de la meitat de les persones que van emigrar de la ciutat tenien entre 25 i 44 anys.
Tot i que Barcelona manté la seva capacitat per atreure nous residents, les xifres reflecteixen una realitat com la de Xavi: per a algunes famílies, trobar un habitatge amb prou espai i a un preu assequible implica renunciar a viure a la ciutat on van créixer.
