El TSJC ordena a l'Ajuntament de Martorell empadronar una veïna en un pis ocupat
L'òrgan judicial considera que la normativa només permet al consistori comprovar que la persona sol·licitant resideix al domicili indicat, sense entrar a valorar qüestions de propietat o d'arrendament
Altres notícies: Mor un home de 65 anys per un accident laboral en un magatzem de Martorell
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat a l'Ajuntament de Martorell a empadronar una veïna en un habitatge ocupat després de concloure que es van vulnerar els seus drets quan se li va exigir una escriptura o contracte de lloguer per registrar-la.
La sentència, que encara es pot recórrer davant el Tribunal Suprem, anul·la una resolució prèvia de març d'un jutjat contenciós de Barcelona que va descartar que el consistori discriminés la veïna, perquè la inscripció al padró no es pot considerar un dret fonamental.
La demanda contra l'Ajuntament –governat per Junts– va ser impulsada des de la PAH Baix Llobregat Nord i el col·lectiu Papers per Tothom en nom de sis veïns afectats per la negativa del consistori a empadronar-los.
L'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa
Circumstàncies de la persona
El TSJC considera en la seva sentència que la normativa sobre empadronaments únicament faculta l'ajuntament a comprovar que la persona que demana el padró resideix realment a l'habitatge que indica, sense que pugui entrar a jutjar “qüestions de propietat de lloguers urbans o en general de naturalesa jurídica privada”.
De fet, la sentència recorda que la normativa permet fins i tot l'empadronament en infravivendes i de persones sense domicili perquè, de la mateixa manera que la inscripció al padró és independent de les “controvèrsies jurídicoprivades” sobre la titularitat de l'habitatge, també ho són les circumstàncies físiques del mateix: “barraques, caravanes, coves i fins i tot absència total de sostre poden i han de figurar com a domicilis vàlids”.
Vulneració de drets
En opinió del tribunal, l'Ajuntament de Martorell no només ha vulnerat el dret a la igualtat de la veïna, “distingint entre aquells veïns que tenen un títol legítim al seu parer i aquells que no el tenen”, sinó que també li ha provocat un “desavantatge” respecte a altres drets fonamentals.
En aquest sentit, al·lega el tribunal la “importància” que té el padró respecte a la possibilitat d'exercir altres drets, que poden haver-se vist vulnerats “en cadena”, com el de vot, ser candidat a les eleccions, iniciar una consulta popular, participar en assumptes públics o accedir als serveis socials.
L'advocada Ester Sancho, que ha portat el cas, ha considerat que aquesta sentència obre la porta al reconeixement de drets a altres persones que es troben en situacions similars.
