Una empresa de Lleida, l'única candidata per recuperar els històrics cinemes Lauren de Viladecans
La mercantil supera el primer tràmit per fer-se amb la concessió pública de 40 anys per reformar l'edifici i tornar a dotar el municipi de sales de projecció
Relacionat: Viladecans tornarà a obrir els històrics cinemes Lauren: deu anys de lluita i més d'un milió d'euros
Notícies relacionades
- Viladecans avança en la reobertura dels històrics cinemes Lauren: adjudica l'estudi per definir el projecte
- Viladecans treu a concurs el projecte de reforma dels antics multicines Lauren després de 13 anys tancats
- Viladecans volverá a abrir los históricos cines Lauren: diez años de lucha y más de un millón de euros
- Viladecans, un pas més a prop de recuperar el seu històric cinema: la reforma costarà més de 8 milions d'euros.
Viladecans continua fent passos per recuperar els seus històrics cinemes Lauren 13 anys després del seu tancament.
El consistori va licitar el passat mes de maig el concurs públic per a la reforma i gestió de l'antic edifici que en el passat va acollir uns multicinemes que van arribar a comptar amb fins a 10 sales de projecció amb capacitat per a 2.200 persones.
Ara, sis mesos després i després de superar una suspensió per dirimir dos recursos presentats, el consistori ha procedit a l'obertura dels sobres per descobrir les propostes del sector privat per fer-se amb la concessió pública.
I l'única mercantil que ha decidit concórrer és Smart Habent S.L, una petita empresa de Lleida dedicada a l'adquisició, venda, intermediació, permuta o lloguer de tota mena de béns.
La mesa de contractació ha validat la documentació inicial, que haurà de ser sotmesa a la seva posterior anàlisi i avaluació per puntuar-la. Fonts municipals assenyalen en conversa amb Metrópoli que esperaven una major participació d'operadors privats per posar en marxa un servei llargament esperat i reivindicat pels joves i el conjunt dels veïns, atès que el tancament dels Lauren el 2013 els va deixar sense sales de projecció.
Els cinemes Lauren de Viladecans
Adjudicació al novembre
La voluntat del govern municipal liderat per Olga Morales és adjudicar el contracte durant el mes de novembre, i que les obres puguin començar un cop es tramiti la llicència d'obres. Fonts municipals han explicat en conversa amb aquest digital que els treballs de reforma estaven previstos inicialment per al desembre, però que el procés administratiu, endarrerit pels recursos presentats, ha entorpit el calendari inicial.
Les mateixes fonts municipals es remeten als plecs del concurs públic que estipulen un termini màxim de 18 mesos per finalitzar les obres, ampliables fins als 24, a comptar a partir del moment en què es concedeixi la llicència d'obres. "Donar dates és complicat, però esperem que sigui tan aviat com sigui possible", apunten.
El consistori vol tornar a posar en funcionament un equipament que va quedar tancat al públic el 4 d'abril de 2013, quan l'empresa Grupo Lauren Exhibición SL, que gestionava els multicinemes, es va veure obligada a tancar les portes ofegada pels deutes.
La seva clausura va deixar el municipi orfe de sales dedicades al setè art tot i que havia gaudit d'aquest vincle de manera gairebé ininterrompuda des del llunyà 1923, quan es va posar en marxa el Cine Viladecans. Pel camí van obrir durant el segle XX el Cine Moderno, la sala del Centre Parroquial de l'església de Sant Joan Baptista i el Cine Avenida. Des d'aleshores fins ara l'objectiu del govern local, primer amb Carles Ruiz i després amb Morales, ha estat tornar-los a posar en funcionament com a equipament públic per incrementar l'oferta d'oci, especialment dels joves.
La façana dels cinemes de Viladecans
Procés llarg
Recuperar l'edifici no ha estat un camí senzill. Els drets sobre les sales van ser subrogats a l'Institut Català de Finances (ICF) i a nombroses entitats bancàries que posseïen el deute de l'empresa d'Antoni Llorens. L'ens públic ICF era el gran creditor, amb el 30% dels drets. També va ser el primer a vendre la seva part a l'Ajuntament el 2017 quan aquest va iniciar el procés de recuperació de l'immoble.
La resta de transaccions van ser més complicades, ja que els drets dels deutes contrets estaven en mans de les entitats privades Banco Santander, BBVA, Banc Sabadell, Commerzbank Aktiengesellschaft, la Caixa d'Estalvis de València, Castelló i Alacant (Bancaja-Bankia) i la Caixa d'Estalvis Comarcal de Manlleu (més tard Unim-Grupo BBVA).
Totes elles van anar venent les seves parts fins que el 2025 el consistori va recuperar el 100% dels drets després d'abonar un total de més d'un milió d'euros en el seu conjunt.
Un cop recuperat el control total sobre l'edifici, l'Ajuntament vol integrar-lo en l'oferta cultural i d'oci juvenil dins dels objectius que recull el Pla Local de Joventut 2024-2030, que va detectar la "manca d'oferta d'oci potent i diversificada", especialment d'oci cultural estable i assenyalava l'obertura d'un cinema com una de les reclamacions més freqüents entre aquest sector de la població.
Exterior de l'edifici dels antics cinemes de Viladecans
Inversió milionària i concessió a 40 anys
La nova concessió de domini públic està fixada a 40 anys i obliga a fer una inversió mínima inicial de 5,3 milions d'euros per recuperar un edifici que ha patit el deteriorament després de més d'una dècada de tancament i patir diversos actes vandàlics.
Un estudi encarregat per l'Ajuntament, però, apuntava a una quantitat que oscil·lava entre els 6,9 i 8,46 milions d'euros per reparar les deficiències i posar de nou en funcionament les instal·lacions amb un ús similar a l'original, ja que l'interior, recollia el mateix escrit consultat per Metrópoli, presenta "deficiències serioses" i està "pràcticament inutilitzable".
Durant els primers 15 anys, el futur operador privat no haurà d'abonar el cànon municipal, que començarà a pagar un cop estigui amortitzada la inversió inicial.
Façana de l'Ajuntament de Viladecans / AJ VILADECANS
Un cinema i un equipament cultural nou
El nou edifici fuig del format de multicinemes que ja va naufragar a inicis de la dècada del 2010. Fonts municipals ja van explicar a aquest digital que el sector ha canviat molt des de llavors i que l'aposta és d'una sola sala, juntament amb espais d'ús cultural, esportiu, oci i restauració, entre d'altres.
D'aquesta manera, dels més de 6.000 metres quadrats, el nou edifici tindrà una sala dedicada a les projeccions cinematogràfiques que acolliran un mínim de sis sessions durant el cap de setmana i una altra sala polivalent amb capacitat per a 300 persones dedicada a activitats culturals d'arts en viu de petit i mitjà format i/o audiovisual.
Així mateix, el consistori es reserva un espai de 700 metres quadrats que es destinarà a serveis municipals i 25 sessions anuals gratuïtes per celebrar actes propis a les instal·lacions.
Des de l'Ajuntament consideren que es tracta d'una ubicació "estratègicament òptima" per impulsar un gran hub cultural i juvenil, ja que l'edifici es troba al costat dels equipaments culturals de l'Atrium, la Biblioteca i el Centre de Recursos per a Joves Can Xic.
