El TSJC anul·la la negativa de Viladecans a habilitar sepultures islàmiques al seu cementiri municipal
La Sala del Contenciós-Administratiu conclou que derivar les inhumacions musulmanes a un recinte comarcal sense realitzar estudis urbanístics i hidrogeològics vulnera el dret a la llibertat religiosa
Més: El futbolista Adrià Pedrosa construirà la nova residència privada per a gent gran a l'antic Casino d'Albarrosa a Viladecans
Notícies relacionades
Revés judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per a l'Ajuntament de Viladecans.
Una sentència emesa per la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació interposat per un veí i declara nul·les per vulnerar el dret a la llibertat religiosa les resolucions del consistori que denegaven la habilitació d'un espai per a enterraments pel ritus islàmic al cementiri municipal.
El tribunal ha ordenat retrotraure el procediment administratiu perquè el consistori elabori els informes tècnics pertinents abans de dictar una nova resolució que fonamenti la seva negativa a permetre aquest tipus de sepultures.
El cementiri de Viladecans en una imatge d'arxiu
Origen de la controvèrsia
El litigi es va iniciar quan el demandant va sol·licitar al consistori la reserva d'una parcel·la al cementiri municipal per poder enterrar el seu fill conforme a les seves conviccions religioses i al ritus islàmic --que requereix el dipòsit del cos a terra sense fèretre i orientat cap a La Meca--.
En resposta, l'Ajuntament de Viladecans va emetre resolucions a l'octubre de 2022 i febrer de 2023 manifestant que les inhumacions musulmanes a la comarca del Baix Llobregat s'havien de realitzar al cementiri comarcal de Roques Blanques a El Papiol, adduint la manca d'espai suficient al recinte local i la major superfície que ocupa aquest tipus de sepultura.
El consistori va defensar la seva negativa, en resposta a la demanda interposada pel recurrent, que la llei no obliga que l'enterrament s'hagi de fer estrictament al municipi del difunt, i que l'Acord de Cooperació de l'Estat amb la Comissió Islàmica ja preveu el trasllat de cossos a cementiris islàmics o comarcals.
Cementiri de Viladecans en una imatge d'arxiu
Incongruència i llibertat religiosa
El tribunal d'apel·lació va revocar la sentència prèvia del Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 3 de Barcelona, detectant en primer lloc una "incongruència omissiva", ja que el jutjat d'instància havia resolt el conflicte sota la perspectiva del dret de petició (Art. 29 CE) sense respondre a la vulneració denunciada sobre el dret a la llibertat religiosa.
La Sala subratlla que el dret a rebre una sepultura digna segons els propis ritus forma part de la "dimensió externa" de la llibertat religiosa protegida per l'article 16.1 de la Constitució Espanyola i l'article 2.1.b de la Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa.
En la seva resolució, el tribunal català destaca que el Reglament de policia sanitària mortuòria de Catalunya sí contempla i permet l'enterrament directe a terra, sempre que es compleixin condicions d'higiene, com una profunditat mínima de dos metres i un terreny amb permeabilitat adequada.
Cementiri d'El Papiol en una imatge d'arxiu
Absència de motivació tècnica i hidrogeològica
Pel que fa al fons de l'assumpte, els magistrats van dictaminar que l'administració local no va aportar proves suficients que justifiquessin la negativa per raons d'ordre públic o limitació de sòl.
L'expedient únicament incloïa una afirmació genèrica de l'àrea de manteniment assenyalant que el ritus islàmic "ocupa bastant espai", sense incloure un estudi urbanístic sobre l'ocupació real del cementiri ni un estudi hidrogeològic --exigit per l'article 52 del Decret 297/1997 sobre policia sanitària mortuòria-- que avali la viabilitat de la inhumació directa a terra.
La sentència determina que, sense aquests informes tècnics, la resolució municipal vulnera l'article 16.1 de la Constitució espanyola.
Façana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Per això, obliga l'Ajuntament de Viladecans a incorporar a l'expedient una anàlisi urbanística sobre la disponibilitat de terreny i un informe hidrogeològic per tornar a resoldre sobre la petició amb motivació tècnica i jurídica.
El tribunal reconeix que la llibertat religiosa "no és un dret absolut" sinó que està limitada "pel respecte als drets dels altres" i "per la tutela de l'ordre públic", tot i que estipula que el consistori no podia emparar-se en aquests dos últims sense aportar els informes i les dades precises que avalessin la negativa de l'enterrament sol·licitat pel progenitor del difunt.
Casos previs
La sentència recorre a un cas previ que ja va jutjar el mateix tribunal al febrer de 2026 contra l'Ajuntament de Mollet del Vallès.
En aquella ocasió, els magistrats també van anul·lar la negativa del consistori vallesà perquè l'administració va denegar la sepultura musulmana basant-se en informes urbanístics incomplets i sense aportar els estudis hidrològics necessaris.
