De la paràlisi a més de 700 habitatges públics d'Albiol: Badalona posa fi a "dues dècades d'inacció"
L'executiu d'Albiol utilitza el balanç dels seus quatre anys de gestió per reivindicar que ha retornat la promoció pública al mapa municipal
Relacionat: Badalona inicia al barri de La Pau les obres de 16 habitatges públics de venda a preu assequible
Notícies relacionades
"De zero habitatges públics en 20 anys a més de 700 en aquest mandat". La premissa amb què l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, fa balanç de la seva gestió residencial busca marcar un punt d'inflexió en la política urbanística de la tercera ciutat més poblada de Catalunya.
Després de dues dècades en què l'edificació pública per part de l'Ajuntament va quedar paralitzada, l'actual executiu municipal ha situat la xifra dels 700 habitatges protegits com l'eix del seu discurs de gestió.
Albiol durant un acte
Més enllà de l'impacte polític, la projecció d'aquests més de 700 habitatges respon a un trencaclosques d'iniciatives que combinen l'execució directa municipal, les cessions del sector privat, el model cooperatiu i les modificacions de planejament urbanístic.
El mapa de l'habitatge públic
Per assolir la meta compromesa fins al 2027, l'Ajuntament de Badalona suma actuacions disperses per diversos barris del municipi sota diferents fórmules jurídiques i de finançament que diversifiquen la via d'entrada al parc públic.
En primer lloc es troba la promoció pública directa, assumida al 100% pel consistori a través de l'empresa municipal Engestur. Aquesta via concentra els projectes més imminents de la ciutat, combinant la venda a preu assequible amb promocions de lloguer social orientades a famílies joves i classe mitjana, amb quotes situades entre els 550 i els 600 euros mensuals.
A la gestió directa s'hi suma la via cooperativa, un model mitjançant el qual l'Ajuntament cedeix sòl municipal a entitats sense ànim de lucre. Les previsions del govern local passen per activar dues promocions sota aquest règim abans que acabi l'any als barris del Gorg i Canyadó.
Nous desenvolupaments urbanístics
El còmput global de 700 immobles s'alimenta també dels aprofitaments urbanístics, que permeten incorporar al patrimoni municipal aquells pisos protegits cedits pels promotors privats en compliment de la normativa. Mostra d'això són els habitatges que l'Ajuntament ja ha sortejat recentment al barri del Gorg.
Finalment, el pla contempla els nous desenvolupaments urbanístics i planejament de futur, que garanteixen la reserva de sòl públic a mitjà termini en sectors estratègics de la ciutat, destacant els projectes projectats a l'entorn del barri de La Colina.
L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol BARCELONA
Un canvi de discurs davant la tensió del mercat
L'èmfasi del govern municipal en aquesta xifra respon a la pressió que pateix Badalona en l'àmbit immobiliari, acusant l'encariment generalitzat del mercat residencial a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Albiol defensa que per donar resposta al problema de l'habitatge cal abandonar la gesticulació política i centrar-se en la creació real d'oferta: "El problema de l'habitatge no es resol pintant pancartes ni amb manifestacions, sinó amb fets concrets i màquines treballant", ha declarat aquest divendres, 9 d'octubre, el dirigent.
![Presentación del proyecto de Can Colomer](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/569500.jpg?p=w:320\/h:240&h=6dkmuRhF"])
En aquest sentit, l'estratègia del Consistori passa per ampliar el ventall de beneficiaris, dirigint les noves promocions no només a situacions de vulnerabilitat severa, sinó també a un perfil de renda mitjana que queda exclòs tant de les ajudes socials tradicionals com dels preus del mercat lliure.
Amb l'horitzó posat en el final del mandat el 2027, l'assoliment d'aquest paquet de 700 immobles mesurarà la capacitat real de l'administració local per accelerar els terminis burocràtics i consolidar el retorn de la iniciativa pública al mapa residencial de Badalona.
