L'AMB confirma que hi ha sòl per construir habitatge, però adverteix: “Els terminis són molt llargs”

A l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hi ha terreny per construir. El gerent de l'ens metropolità, Ramon Torra, ha confirmat que hi ha espai suficient per cobrir les necessitats actuals de la població a l'àrea més densa de Catalunya, on es concentra el problema de l'habitatge. No obstant això, el repte rau en la capacitat de preparar aquest sòl per després aixecar les promocions.

El gerent va intervenir el passat dijous, 1 d'octubre, en el diàleg L'alternativa social per construir habitatge, en el marc del fòrum BCN! Desperta, on va denunciar que el sistema regulador del sòl és complicat i els terminis “molt llargs”.

A més d'exigir més agilitat en els tràmits, Torra va indicar que el terreny destinat a habitatge havia d'estendre's al llarg de la regió metropolitana i facilitar el desplaçament amb el transport públic.

Endeutament limitat

Torra va reivindicar la col·laboració públic-privada a l'hora de construir habitatge social.

“L'administració pública no li pot donar resposta ni per la capacitat que té d'execució ni pels recursos econòmics”, va afirmar.

L'AMB, els ajuntaments i la Generalitat tenen un marge d'endeutament limitat, alhora que han de mantenir serveis bàsics com la sanitat i l'educació.

En aquest sentit, el gerent va retreure que no s'impliqués el sector financer privat en matèria de construcció d'habitatge assequible, ja que l'administració aconsegueix subvencions a través de la banca pública, l'Institut Català de Finances (ICF) o l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), segons va explicar.

“No pot ser que només el sector públic estigui impulsant aquestes polítiques quan són operacions mercantils com qualsevol altra. Hauríem de finançar-les com si es tractés d'una autopista”, va argumentar.

Operadors d'habitatge social

Torra també va defensar ampliar els operadors d'habitatge assequible al país. Precisament, en el diàleg hi van participar la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, i la directora de la Fundació Salas, Clara Muñoz. Totes dues són dues importants entitats del tercer sector que estan integrades a Cohabitac, una xarxa d'associacions de Catalunya que treballen en habitatge social.

Trilla va assenyalar que un dels avantatges d'aquestes proveïdores socials d'habitatge -tal com les va anomenar l'experta- és que tenen més facilitat i flexibilitat a l'hora de contractar que el sector públic.

“Les administracions es veuen obligades a fer concursos de contractació, d'obres, de projectes… Nosaltres tenim la capacitat per ser àgils en la construcció o en l'obtenció d'habitatges perquè estem en el terreny privat, sense ànim de lucre”, va explicar.

Tanmateix, les entitats del tercer sector pateixen el mateix inconvenient que les administracions locals: la finançament i la capacitat d'endeutament. Per això, moltes vegades depenen d'inversors privats que puguin assumir els costos de l'habitatge social de lloguer.

“La promoció de venda té el seu retorn i un sistema de finançament que és més àgil. En el lloguer, que és el que ens demanen amb el pla 50.000, tenim un problema”, va assegurar.

Trilla va assegurar que els costos de construcció de les promocions de lloguer social no són viables per a “ningú” i que, per això, necessiten subvencions per part de les administracions públiques.

Fiscalitat rebaixada en el nou decret

Torra també va assenyalar durant la seva intervenció els problemes de fiscalitat de l'habitatge social. El Reial decret llei 26/2026 aprovat aquest dimarts, 29 de setembre, consolida la protecció de la funció social de l'habitatge i promou l'oferta d'habitatge assequible.

Justament, una de les mesures que recull és la rebaixa al 4% de l'IVA per als habitatges de promoció pública i protegida, una reivindicació històrica del sector.

"És una gran notícia. Fa 25 anys que ho demanem", va celebrar Trilla.