Una obertura, metropolitana, per sumar a la marca Barcelona. Els alcaldes de l'àrea barcelonina estan veient satisfeta, després d'anys de reivindicació, una de les seves principals peticions a la capital catalana: abandonar la seva etiqueta de "perifèria" per construir conjuntament una gran metròpolis.
David Quirós, Eduard Sanz i Lourdes Borrell coincideixen en la fotografia de la Gran Barcelona. Els màxims responsables polítics, respectivament, de L'Hospitalet, Esplugues i Sant Feliu celebren que la ciutat governada per Jaume Collboni hagi mirat als municipis del seu entorn perquè siguin partícips d'una transformació conjunta.
Així ho van expressar els alcaldes durant la seva participació a la quarta edició del fòrum BCN Desperta!, celebrat a Casa Seat, on van destacar l'increment d'oportunitats que suposa aquest nou posicionament per als seus territoris.
"Canvi liderat per Collboni"
Durant la seva intervenció, Sanz va defensar el "canvi liderat per Collboni" respecte a la consideració de la capital catalana cap a l'àrea metropolitana, un enfocament al qual s'han sumat "la resta de municipis".
"Fins ara no s'havia mirat la metròpolis de Barcelona per construir conjuntament", va assenyalar l'alcalde d'Esplugues.
L'alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, l'alcalde de L'Hospitalet, David Quirós, i l'alcalde d'Esplugues, Eduard Sanz, juntament amb el director de Metrópoli, Manel Manchón, al fòrum 'BCN Desperta!'
Quirós va recordar que "Barcelona és una gran marca", i va assegurar que aquesta suma territorial facilita que l'àmbit metropolità "avanci amb bona lletra".
Des de Sant Feliu, Borrell va compartir la felicitació per aquest canvi i va subratllar, també, que l'actual Govern obre "un altre ventall d'oportunitats" que el municipi ha d'aprofitar. "Estem en una zona immillorable, amb port i aeroport, i estem projectant teixit empresarial. Necessitem feina de qualitat", va assenyalar l'alcaldessa.
El Clínic, una oportunitat
D'entre els projectes que uneixen Barcelona amb els municipis metropolitans, destaca el futur Hospital Clínic. El trasllat i ampliació del centre hospitalari implica, de forma directa, la capital catalana, Esplugues i L'Hospitalet, però Sant Feliu s'hi suma de manera indirecta.
"El nou Clínic és una oportunitat, hem de saber aprofitar-la creant bones condicions. És una plataforma d'oportunitat", va afirmar Sanz, que va destacar l'articulació d'un pol entre els hospitals de Bellvitge, Sant Joan de Déu i el mateix Clínic.
Els treballs projectats articularan un Campus de Salut que fregarà els 700.000 metres quadrats, repartits entre les tres ciutats, amb un sòl els usos del qual quedaran diversificats.
Plànol del Campus de Salut Clínic-UB
El 63% del sòl es destinarà a usos sanitaris, docents i de recerca, mentre que un 23% es dedicarà a activitats econòmiques. Es reservarà un 10% de terreny per a la edificació d'habitatge, i un 4% per a equipaments locals.
El futur BioClúster de L'Hospitalet i la fortalesa farmacèutica de Sant Feliu, amb Almirall com a vaixell insígnia, complementen un corredor de salut que evidencia la mirada metropolitana per la qual aposta Barcelona.