La Gran Barcelona coincideix: la crisi de l'habitatge només es podrà abordar en col·laboració supramunicipal i amb la metròpolis
Els alcaldes de Badalona, Sabadell i Santa Coloma fan una crida a la col·laboració entre municipis i amb la capital metropolitana per abordar el que, coincideixen, és la major crisi moderna a la qual s'enfronten els municipis
Relacionada: Jordi Valls, tinent d'Economia de Barcelona: "El dret a quedar-se significa tenir una estructura salarial per poder comprar-se un pis"
Entre tots, amb ajuda. Juntament amb Barcelona. Diversos alcaldes de la Gran Barcelona han coincidit que la crisi de l'habitatge només es podrà abordar des de l'àmbit de la col·laboració supramunicipal. En aquests termes s'han expressat els alcaldes de Barcelona, Xavier García Albiol, de Sabadell, Marta Farrés i de Santa Coloma de Gramenet, Mireia González en el marc de la quarta edició del fòrum BCN Desperta celebrat a la Casa Seat de Barcelona.
Les ciutats metropolitanes tenen totes les seves pròpies necessitats però no estan dotades de la capacitat legislativa i de les eines per poder fer front al que és una crisi que afecta gran part de la població, des de les classes més vulnerables fins a la classe mitjana, observen. En aquest sentit, González ha fet una crida a fer un "repartiment solidari de la necessitat de créixer" que tenen les ciutats.
A Santa Coloma, explica, s'ha pogut "reconvertir diversos espais en habitatge social". Tanmateix, es tracta d'"una ciutat relativament petita amb una capacitat i espai molt limitat per continuar creixent".
En el cas de Badalona, García Albiol ha explicat que la ciutat "ha passat de 0 a 100 en uns anys. Després de 20 anys en què no s'ha creat ni una promoció d'habitatge social ni assequible, n'hem posat en marxa tres, uns 150 pisos", detalla. No obstant això, és conscient que aquesta xifra "és insuficient", "Badalona necessita unes 3.000 habitatges socials i assequibles per començar a poder satisfer les necessitats de la ciutadania", ha analitzat.
A Sabadell, l'alcaldessa Marta Farrés explica que, del 2% del parc d'habitatge social passaran a un 3% per final de mandat. No obstant això, "necessitem almenys el doble", ha observat.
La situació s'aborda entre tots, també de la mà amb Barcelona, i amb una ajuda supramunicipal i de l'administració, ja que si bé els ajuntaments "tenen terrenys en propietat", no poden esponjar la necessitat de la població.
Farrés, a més, ha incidit que "no només cal compartir la qüestió de l'habitatge, sinó també els serveis públics", això és, escoles, centres de salut, centres esportius, entre d'altres. Tot allò que satisfà les necessitats bàsiques de la població.
Un bé "essencial i de màxim interès"
I en aquest sentit, alcaldes del PP i PSOE han coincidit a assenyalar també que l'habitatge és un "bé essencial i de màxim interès". "Fins ara hem deixat actuar el mercat fluir amb llibertat i no ha funcionat", ha considerat la socialista, mentre que González complementa que "el paper del sistema és el de ser un trampolí perquè la gent pugui iniciar el seu projecte de vida".
Els alcaldes de Badalona, Xavier García Albiol (i), Santa Coloma, Mireia González (c) i Sabadell, Marta Farrés (d), juntament amb el subdirector de Crónica Global, Gerard Mateo, en el debat de la visió municipal de l'habitatge al BCN Desperta! de 2026
García Albiol, per la seva banda, ha volgut incidir en la necessitat que qualsevol canvi o reforma ha de comptar amb la garantia de la seguretat jurídica per a llogaters i propietaris. En aquest aspecte, si bé les alcaldesses socialistes s'han mostrat a favor dels dos decrets d'habitatge plantejats els darrers dies pel Govern de Pedro Sánchez, el popular tem que "en no donar aquesta garantia les noves normes provoquin l'efecte contrari".
"El 92% del parc d'habitatge està en mans de petits propietaris segons dades del Banc d'Espanya", ha contextualitzat. Si no es donen garanties, aquests immobles sortiran del mercat i "ningú voldrà llogar a llogaters que guanyin menys de 3.000 euros al mes", ha asseverat.
