Barcelona es queda sense Gran Premi de Fórmula 1 per al 2027 després de 36 anys ininterromputs
El traçat català cau del calendari després d'acollir el Mundial des del 1991
Més: Joan Villadelprat, exenginyer de F1: “Montmeló és una referència, no es perdrà mai”
Notícies relacionades
El Mundial de Fórmula 1 ha desvetllat el seu calendari oficial per a la pròxima temporada i ha confirmat una de les absències més sonades de les darreres dècades.
Per primera vegada des de l'any llunyà 1991, el Circuit de Barcelona-Catalunya no acollirà els monoplaces més ràpids del món.
Es posa en pausa així una històrica ratxa de 36 edicions consecutives en què el traçat de Montmeló ha estat un pilar inqüestionable en l'elit de l'automobilisme mundial, per on han passat els millors pilots de la història com Michael Schumacher, Alonso, Vettel o Hamilton, entre d'altres.
Un adéu temporal
Malgrat la nostàlgia que suposa trencar aquesta ratxa continuada de gairebé quatre dècades, l'absència al Mundial del 2027 no representa un comiat definitiu del circuit barceloní.
L'explicació rau en el nou model de supervivència que ha hagut d'adoptar el recinte català davant l'expansió internacional de la Fórmula 1.
Monoplaces al circuit de Montmeló
Per garantir la seva permanència futura, Barcelona ha signat un acord de rotació amb un altre gegant històric del motor: el circuit belga de Spa-Francorchamps, una altra de les icòniques cites del calendari.
D'aquesta manera, ambdós circuits es tornaran el protagonisme per encaixar en l'atapeït calendari durant les properes temporades. Mentre Spa acollirà la cursa els anys senars començant per aquest 2027, Montmeló recuperarà el seu espai el 2028, 2030 i 2032.
![Coches de Fórmula 1 en el circuito de Montmeló / EFE](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/314723.jpg?p=w:320\/h:240&h=vxKEcccz"])
La presència de Madrid
Quan el campionat torni a terres catalanes, ho farà sota la denominació oficial de Gran Premi de Barcelona-Catalunya, un nom que ja s'havia establert per a aquest 2026 després de cedir l'etiqueta de Gran Premi d'Espanya al nou circuit urbà de Madrid.
El 'Madring' --nom amb què es coneix el circuit de la capital espanyola-- ha celebrat la seva primera edició aquest any.
La instal·lació madrilenya va apostar per convèncer els propietaris de la F1 a través d'un cànon molt superior al del circuit barceloní. Madrid paga un cànon anual a Liberty Media que ronda els 46 a 48 milions d'euros davant dels 21 a 26 milions d'euros que abona Catalunya.
La primera experiència dista molt de la satisfacció que havien mostrat pilots i equips amb el circuit barceloní, que s'han queixat de curses avorrides, sense avançaments i plenes de banderes vermelles a les categories suport.
Tampoc ha agradat als veïns de la zona, que han denunciat les conseqüències del soroll que pateixen amb la construcció del circuit i la celebració de la prova.
Inversions estratègiques
La continuïtat del traçat català en aquest exigent sistema de rotació no ha estat fruit de l'atzar.
En els darrers anys, el Circuit ha dut a terme una profunda modernització per adaptar-se als alts estàndards de luxe i sostenibilitat que exigeix actualment Liberty Media.
Entre les reformes més destacades hi ha la construcció del Circuit Rooftop, una exclusiva zona de llotges VIP amb vistes panoràmiques a l'entrada de la recta principal, així com la instal·lació massiva de panells solars al recinte.
El mateix president i CEO de la Fórmula 1, Stefano Domenicali, ha valorat molt positivament aquest esforç institucional i econòmic, agraint el ferm compromís de la Generalitat i la resta d'autoritats.
I és que l'estratègia actual del campionat és inflexible. Amb un límit estricte de 24 curses per any, l'organització busca constantment conquerir nous mercats i portar els pilots arreu del món per connectar amb nous aficionats.
