De les vies del tren a una nova centralitat: així serà l'ecodistricte que cosirà Sant Feliu amb més de 700 habitatges
Les obres de soterrament alliberen una superfície de 140.000 metres quadrats que es convertirà en una gran avinguda verda, vertebrant la ciutat de forma transversal
Et pot interessar: Sant Feliu estrena el contracte de neteja més gran de la seva història per 58 milions
Notícies relacionades
Cosir la ciutat i transformar completament la seva fisonomia. D'aquesta ambició neix el futur ecodistricte de Sant Feliu de Llobregat que, des de fa una setmana, està un pas més a prop de ser una realitat.
La transformació urbanística dels terrenys alliberats pel soterrament de les vies del tren s'ha aprovat finalment en el ple municipal de juliol, amb el vot favorable de l'equip de govern i l'abstenció de l'oposició.
“En tres o quatre anys començarem a veure el nou skyline de la ciutat”, afirma Javier Molina, primer tinent d'alcalde, a Metrópoli. Aquest projecte de reurbanització tindrà un gran impacte en la configuració de Sant Feliu, ja que, segons destaca Molina, la transformació partirà del centre històric del municipi.
140.000 metres quadrats
Les obres de soterrament alliberen una superfície de 140.000 metres quadrats, on l'Ajuntament preveu construir 748 habitatges, dels quals 514 (el 70 %) seran de protecció oficial; 35.700 metres quadrats de nous equipaments; i 30.000 metres quadrats de zones verdes articulades entorn d'un gran passeig que vertebrarà l'ecodistricte de forma transversal.
Tres eixos clau que permetran ‘cosir’ ambdós costats d'una ciutat que fa més d'un segle que està dividida per les vies del tren. Actualment, el soterrament d'aquestes es troba al 92 % de la seva execució.
Estat actual de les obres de soterrament de Sant Feliu de Llobregat
Des de l'equip de govern destaquen que la definició d'aquest marc urbanístic és clau per garantir que totes les actuacions futures responguin a un mateix model de ciutat, basat en la cohesió social i la sostenibilitat econòmica i ambiental.
Més de 700 habitatges
El sector residencial és el que ocuparà la major part del sòl alliberat. Fins a 70.000 metres quadrats es destinaran a la construcció de 748 habitatges, amb un gran pes social. Del total, 514 seran de protecció oficial: 160 per a venda, 154 per a lloguer i les 200 restants correspondran a modalitats dotacionals.
Els habitatges es distribuiran al llarg d'un gran eix central que recorrerà la ciutat de punta a punta. Aquesta nova avinguda tindrà la funció de vertebrar Sant Feliu i cosir els barris de Can Nadal, Les Grasses, Roses-Castellbell, Camp Marinàs i La Salut.
“Per fi podrem unir la zona de muntanya amb la del riu, separades des de fa més de 150 anys”, expressa el primer tinent.
Render del futur ecodistricte de Sant Feliu amb el pas del tramvia
A més, l'Ajuntament ha cedit sis solars a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i a la Generalitat per a la construcció de 400 habitatges dotacionals. Amb una població actual de 48.000 habitants, la ciutat preveu superar el llindar dels 50.000 gràcies al miler d'habitatges que es construiran els pròxims anys.
Nous jutjats, teatre i hospital
Aquest creixement demogràfic portarà noves necessitats. Per donar-hi resposta, l'Ajuntament preveu dotar el futur ecodistricte de nous equipaments, entre els quals destaquen el Palau de Justícia i un Teatre Municipal.
A aquests s'hi afegirà un nou centre hospitalari als terrenys municipals adjacents al poliesportiu Juan Carlos Navarro.
El projecte contempla la construcció d'un edifici de 7.000 metres quadrats que acollirà els serveis del CAP Rambla i del nou CUAP (Centre d'Urgències), que permetrà atendre més de 150.000 ciutadans de Sant Feliu i de municipis de l'entorn.
Les actuacions previstes inclouen, a més, l'ampliació del Complex Municipal i del Pavelló Juan Carlos Navarro.
PGM del futur ecodistricte de Sant Feliu de Llobregat
Ampliació del Trambaix
La ciutat post-soterrament començarà a entreveure's el juny de l'any vinent, quan entri en funcionament el nou traçat ferroviari i els trens deixin de circular pel centre urbà. “Després s'iniciarà el desmantellament de les vies actuals i, a partir d'aquí, entrarà el tramvia”, apunta el primer tinent d'alcalde a aquest mitjà.
Es tracta d'una actuació que, amb una longitud d'1,7 quilòmetres, connectarà l'actual estació terminal de Sant Feliu | Consell Comarcal amb el centre de la ciutat, integrant-se en el nou eix viari creat després del soterrament.
![El activista y okupa Andrea J. Meseguer en la estación de tren de Sant Feliu / CEDIDA](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/307812.jpg?p=w:320\/h:240&h=0cWMzAsA"])
El traçat inclourà dues parades principals: Sant Feliu Centre, ubicada al centre urbà i amb un intercanviador amb la nova estació de Rodalies, i La Salut | Can Maginàs. A més, s'està estudiant una tercera parada, Sànson | Laureà Miró, a l'entrada del Polígon del Pla.
Tancar una bretxa històrica
El futur ecodistricte, més que transformar la zona, aspira a recompondre una ciutat que fa massa temps que està dividida. Una bretxa amb més d'un segle d'història que va arribar el 1854 a la ciutat alhora que ho feia el ferrocarril.
El pas de les vies pel nucli urbà no només va significar la conversió de Sant Feliu en un punt estratègic de connexió amb Barcelona, sinó també la seva divisió, dificultant el dia a dia dels seus veïns.
A la dècada dels 60, la capital del Baix Llobregat va experimentar un ràpid creixement demogràfic amb l'arribada de milers de treballadors vinculats a la capital, expandint-se a ambdós costats de la línia ferroviària.
Antic creuament per les vies del tren a Sant Feliu de Llobregat
Després de més de 40 anys de lluita, els santfeliuencs han aconseguit posar fi a una fractura urbana que també ha deixat un tràgic balanç humà.
Al llarg de les dècades, aquest pas ha estat escenari de nombrosos atropellaments i suïcidis, evidenciant encara més la necessitat d'acabar amb aquest model ferroviari.
L'últim episodi va ocórrer el 2008, quan una menor de 14 anys va morir atropellada pel tren mentre creuava les vies per anar a l'institut.
Aquell mateix any, un home de 50 anys va morir pel mateix motiu. En total, durant les dues darreres dècades hi ha hagut 80 víctimes mortals.
