La calor extrema posa 'en risc' diversos municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, segons un estudi
Les ciutats que més pateixen les conseqüències de les altes temperatures presenten una manca de verd en zones denses
Relacionat: Barcelona activa mesures de prevenció per als treballadors municipals durant l'onada de calor: horaris adaptats i més descansos
Notícies relacionades
Les altes temperatures apreten a la província de Barcelona. L'estudi elaborat per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) ha identificat 39 municipis en "risc" per calor extrema, entre els quals destaquen Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs o L'Hospitalet de Llobregat.
Així mateix, els documents exposen que les ciutats amb "més prioritat" són les que compleixen alhora tres condicions: renda baixa, parc d'habitatge deficient i una exposició a la calor per sobre de la mitjana de la seva família climàtica.
En aquest escenari, es troben localitats on els graus es agreugen durant el dia o on la nit no refresca, com el cas de Badalona, Cornellà o Sant Boi de Llobregat, a causa de "l'antiguitat d'un parc dens i envellit".
Un home es refresca per alleujar la calorosa estiu en una font del centre / EFE - Salas
Refrigeració
L'informe indica que l'accés a la refrigeració "segueix el gradient de renda": a la província, el percentatge d'habitatges amb sistema de refrigeració passa del 38,9% entre les llars de menys de 1.000 euros al mes al 71,2% entre les de 3.000 o més, amb una mitjana provincial del 57,2%.
D'altra banda, el document afirma que l'aire condicionat és "una peça necessària però insuficient de la resposta", ja que salva vides i cal garantir-lo on avui dia no n'hi ha, però igualment no resol el problema per si mateix.
A escala global, la refrigeració representa al voltant del 7% del consum elèctric i el 3% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, "un pes que creix any rere any".
Persones passejant pel carrer en plena onada de calor
Mesures organitzades
L'informe proposa 10 mesures organitzades en tres horitzons temporals (protegir ara, desplegar en els pròxims anys i transformar estructuralment) i regides per tres decisions redistributives: a qui es prioritza, amb quins instruments i amb quina relació entre administracions.
Aquestes mesures "requereixen 4 condicions que les facin possibles", com una llei estatal de protecció davant la calor extrema, un Fons Climàtic Provincial finançat principalment a través de la fiscalitat sobre els sectors més contaminants, una governança multinivell entre Estat, Generalitat, Diputació i municipis, i un sistema públic d'indicadors de calor i desigualtat climàtica.
