TERSA, Ecoparc i cicles combinats: Sant Adrià exigeix data de caducitat per al "triangle energètic" del litoral
L'Ajuntament revela que les pròpies empreses dubten de la seva continuïtat a la costa i denuncia que el nou pla metropolità "bloca" el sòl de per vida per mantenir les plantes contaminants
Més: Sant Adrià exigeix la fi de la seva "servidumbre industrial" a Barcelona davant la concentració "desproporcionada" d'infraestructures al seu litoral
Notícies relacionades
La gran batalla pel disseny de l'àrea metropolitana de Barcelona amb l'horitzó de l'any 2050 té un epicentre clar: els terrenys del front marítim de Sant Adrià de Besòs.
Les al·legacions presentades pel consistori al Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) destapen un profund xoc de trens legal i urbanístic entre les aspiracions de transformació del municipi i l'immobilisme de l'administració supramunicipal (AMB).
A través de l'informe dels tècnics de Territori avalat per un Decret de l'Alcaldia, Sant Adrià posa sobre la taula arguments contundents que canvien la narrativa del conflicte, revelant contradiccions internes del mateix pla i fins i tot moviments inesperats per part de les multinacionals energètiques.
La incineradora Tersa a Sant Adrià de Besòs
La paradoxa de les elèctriques
La dada més potent i novedosa que esgrimeix l'informe tècnic municipal és de caire empresarial. Mentre l'AMB s'entesta a consolidar l'ús industrial de la façana marítima, l'Ajuntament revela un secret a veus als despatxos: els mateixos operadors de la central de cicles combinats comencen a contemplar la idoneïtat de la seva permanència.
Les companyies són conscients que mantenir plantes tèrmiques a primera línia de mar té els dies comptats en ple entorn residencial.
Planta de Tersa a Sant Adrià
Tanmateix, el pla metropolità projecta assignar a aquest espai cobejat una qualificació que, lluny de ser una etiqueta neutral, bloca legalment el sòl.
Si s'aprova definitivament, Sant Adrià mai podrà decidir el destí de les seves platges: la llei metropolitana obligarà que aquest terreny aculli, a perpetuïtat, infraestructures d'energia o residus, impedint la futura implantació d'equipaments ciutadans més d'acord amb l'entorn.
Un pol contaminant encerclat per pisos i campus universitaris
Els arquitectes municipals qualifiquen d'incoherència flagrant la fotografia que el PDUM fa de la desembocadura del Besòs. El pla pretén consolidar activitats que emeten substàncies nocives en un entorn eminentment residencial que està patint una metamorfosi radical.
L'informe recorda que la zona ja està integrada pel campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el port de Sant Adrià, el parc de la Pau i el nou complex corporatiu que projecta el gegant tèxtil Inditex a l'avinguda de la Platja.
Imatge de la incineradora de residus de TERSA
A això s'hi sumarà a mitjà termini el gran desenvolupament urbanístic del sector PDU3X (l'entorn de les Tres Xemeneies), que multiplicarà els blocs d'habitatges i veïns a primera línia de costa.
L'Ajuntament titlla d'absurd estratègic mantenir un "triangle industrial pesant" (Central de Cicles Combinats, TERSA i ECOPARC) encastat al mig del nou pol residencial i de coneixement del Barcelonès Nord.
L'agravi amb TERSA
Un altre dels punts destacats de l'al·legació és la manca de valentia que l'Ajuntament atribueix al pla metropolità a l'hora d'abordar el futur de la incineradora de TERSA.
Per a TERSA el pla simplement gira la vista cap a una altra banda i no proposa cap canvi respecte al seu règim antic, renunciant a planificar un calendari real de desmantellament de cara al futur.
Un precedent
Davant aquest immobilisme, Sant Adrià proposa solucions realistes i amb precedents. Els tècnics recorden que el trasllat d'indústries pesants al municipi és viable, com demostra el trasllat ja aprovat de la Subestació elèctrica Transbadalona cap al polígon El Sot.
Per això, el consistori exigeix que s'apliqui l'eina de la doble qualificació. Aquesta fórmula legal és el terme mig perfecte: respecta el funcionament de les centrals energètiques en el present, però deixa signat per llei que, en l'instant en què les xemeneies s'apaguin o les concessions acabin, el sòl es converteixi de forma automàtica en un gran espai d'equipament metropolità i parcs per al gaudi de la ciutadania, tancant per sempre l'etapa de servidumbre industrial del municipi.