Rotterdam ha posat els ulls en Viladecans.
La ciutat neerlandesa, erigida com un dels motors de la Unió Europea gràcies al seu port --el més gran del continent--, ha escollit el consistori del Baix Llobregat perquè sigui el seu banc de proves i "ciutat de transferència" en el seu darrer gran projecte verd: el Greening without Borders.
Viladecans no estarà sola. La ciutat compartirà el privilegi d'importar el model neerlandès únicament amb altres dues ciutats europees: Tallinn (Estònia) i Salònica (Grècia).
L'objectiu de la iniciativa --emmarcada en la segona convocatòria de la European Urban Initiative - Innovative Actions (EUI-IA)-- és esprémer la col·laboració publicoprivada per "naturalitzar" el màxim de sòl possible a través d'"un projecte d'infraestructura verda d'acció col·lectiva".
Plaça de l'Ajuntament de Viladecans
El govern municipal, liderat per Olga Morales, considera que es tracta d'"una bona oportunitat per fomentar la naturalització de la ciutat" amb la finalitat d'assolir l'objectiu de municipi "climàticament neutre el 2030". "Tenim un background molt reconegut a escala espanyola i europea. Viladecans porta 10 anys fent front al canvi climàtic en l'àmbit urbà", ha explicat Jordi Mazón, quart tinent d'alcaldessa del municipi.
Aliança
La candidatura viladecanenca es va començar a gestar el 21 de maig de 2024, quan la ciutat neerlandesa, impulsora de la iniciativa, es va posar en contacte amb l'Ajuntament per proposar-la entre les seves tres candidates a transferir l'experiència que impulsava.
La iniciativa busca combatre la crisi climàtica amb transformacions encaminades a trencar les barreres entre l'espai públic i el privat. El projecte finança la conversió de patis i jardins particulars en zones verdes comunitàries, delegant la gestió ambiental directament en mans de cooperatives veïnals per generar ocupació local, reduir les illes de calor i crear barris molt més resilients davant les inundacions.
El passat mes de novembre, un equip integrat per personal del consistori va viatjar fins a Rotterdam per iniciar formalment el procés de transferència. Pel camí, les tres ciutats seleccionades i la coordinació del projecte han treballat durant mesos per concretar un pla de treball fins al 31 de maig de 2028, quan es posarà punt final a la col·laboració.
L'Ajuntament de Viladecans en una imatge d'arxiu
"L'objectiu és naturalitzar la ciutat. No m'agrada parlar de renaturalitzar. La ciutat no ha estat mai naturalitzada", ha assegurat el tinent d'alcaldessa. "És un orgull i representa una font de coneixement i aprenentatge accelerat molt gran", destaca.
Subvenció de 150.000 euros
El projecte ve amb una injecció econòmica sota el braç. La iniciativa deixarà a Viladecans un pressupost total de 150.000 euros.
D'aquest pastís, el 80% va a càrrec de la Unió Europea: 120.000 euros arribaran directament a través d'una subvenció dels fons FEDER que el consistori ja ha acceptat.
L'Ajuntament, per la seva banda, s'encarregarà d'aportar els 30.000 euros restants, que es justificaran mitjançant les despeses del personal municipal propi destinat a la iniciativa.
En total, més de 47.000 euros es destinaran a despeses relacionades amb l'organització d'activitats, desenvolupament de la prova pilot i d'una trobada a Viladecans. Més de 94.000 euros, en canvi, sufragaran la despesa de personal.
La mirada posada en 2030
Aquest reconeixement per part de Rotterdam reforça l'estratègia que el consistori ha impulsat els darrers anys amb l'objectiu d'assolir la neutralitat climàtica el 2030. "És una fita molt difícil, però hem de posar les bases perquè es produeixi. Si no és el 2030, ho serà en pocs anys més", desenvolupa el tinent d'alcaldessa.
Viladecans des de l'aire
La ciutat ha impulsat des de 2022 la Regla 3-30-3000, un model de naturalització urbana que estableix tres objectius: tenir tres arbres visibles des de cada habitatge, 30% de superfície natural a cada barri i tenir a 300 metres de distància màxima un parc o espai verd. L'Ajuntament treballa per tenir 30.000 arbres el 2030 al municipi. "Ara en tenim 25.000", xifra Jordi Mazón.
L'edil explica que es treballa en dos pilars per assolir la neutralitat climàtica: "reduir emissions i augmentar la captura de carboni". Aquesta darrera concentra bona part dels esforços del consistori, ja que a diferència de la reducció d'emissions, "només es pot capturar CO2 a través de la vegetació".
De fet, destaquen des del consistori, s'impulsa un projecte de ciència ciutadana que anualment mobilitza centenars d'escolars que mesuren el diàmetre i l'alçada de l'arbre per calcular el carboni acumulat, en col·laboració amb la UPC.
El 2025, Viladecans va assumir oficialment el títol de Ciutat Green Leaf Europea 2025, un prestigiós guardó atorgat per la Comissió Europea que reconeix els municipis d'entre 20.000 i 100.000 habitants més compromesos amb la sostenibilitat. La ciutat va ser premiada pel seu enfocament en la transició energètica, el foment de la biodiversitat urbana i la implicació activa dels seus ciutadans en la lluita contra el canvi climàtic, convertint-se en un referent de transformació ecològica per a tot Europa.