Maig s'està consolidant com un dels mesos més negres i convulsos en la crònica de successos de Barcelona i la seva corona metropolitana.
L'activitat delictiva, lluny de remetre, ha entrat en una fase d'"extrema gravetat" caracteritzada per l'ús sistemàtic d'armes de foc a la via pública, assalts a comerços a punta de pistola i apunyalaments.
Una realitat a peu de carrer que es tradueix en xifres macro: segons l'últim informe de seguretat difós pel Ministeri de l'Interior, Catalunya lidera el mapa de la violència a tot Espanya amb 148 delictes violents l'últim mes.
Mossos durant el 'Pla Kanpai' a Badalona
"No es reconeix el problema de seguretat"
Davant d'aquest escenari, les veus des del pla sindical policial exigeixen un canvi de rumb radical. Daniel Bernalte, secretari general del sindicat SIP-Fepol de la Guàrdia Urbana de Barcelona, ha advertit de manera taxativa que "quan es repeteixen tiroteigs i apunyalaments en poc temps, ja no parlem d'episodis puntuals, sinó d'una tendència instaurada".
El portaveu reclama un reconeixement explícit per part de les administracions: "Des de la part política s'ha de reconèixer que tenim un problema de seguretat a Catalunya".
Preocupació compartida
Una preocupació que comparteix la mateixa cúpula dels Mossos d'Esquadra. El cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal, Ramon Chacón, ha admès públicament el desconcert de la policia autonòmica davant d'un fenomen a l'alça: l'any passat Catalunya va tancar amb 93 tiroteigs registrats, un 35% més que l'any anterior, deixant un balanç de set persones mortes i 29 episodis amb ferits de bala.
La cronologia d'un mes sense treva
Per calibrar la magnitud de la situació, els cossos policials s'enfronten a un mapa on els incidents greus s'han multiplicat per tot el territori en només tres setmanes:
- 2 de Maig (Esplugues de Llobregat): El mes va arrencar amb un crim que s'investiga com a atac gihadista. Una dona xinesa de 42 anys va ser degollada pel seu agressor en ple carrer; l'agressor va ser detingut.
- 3 de Maig (carrer de la Cera, Barcelona): A Ciutat Vella, al barri del Raval, un menor d'edat va matar un presumpte lladre en ple carrer durant un enfrontament.
- 9 i 11 de Maig (Mataró i Terrassa): L'assalt a comerços va fer un salt qualitatiu. A Mataró, un home va atracar una botiga de tecnologia a punta de pistola. Només dos dies després, a Terrassa, es va repetir el mateix modus operandi amb l'atracament armat a una joieria.
- 12 de Maig (barri de La Mina, Sant Adrià de Besòs): Les armes de foc van fer acte de presència a Sant Adrià de Besòs amb un tiroteig entre famílies gitanes que va mobilitzar els Mossos d'Esquadra.
- 16 de Maig (Zona Franca, Barcelona): Un home espanyol amb antecedents per tràfic de drogues va ser assassinat després de rebre diversos impactes de bala en el que apunta a un ajustament de comptes al districte de Sants-Montjuïc.
- 17 de Maig (L'Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià): Jornada doblement violenta. De matinada es va registrar un tiroteig a L'Hospitalet que es va saldar amb un detingut (sense ferits). Hores més tard, Sant Adrià de Besòs registrava una greu ganivetada a la via pública.
- 20 de Maig (Viladecans): A mitja setmana, el Baix Llobregat s'afegia a l'alerta després d'un tiroteig registrat en plena nit entre homes de nacionalitat albanesa, a les portes d'un bar de Viladecans.
- 21 de Maig (Sabadell): L'últim incident greu ha tingut lloc la nit d'aquest dijous, 21 de maig, al Vallès Occidental, on una baralla entre famílies gitanes ha derivat en un tiroteig creuat a Sabadell que ha deixat, almenys, un ferit de bala.
Paradoxes policials: la "socialització" de la marihuana
La coincidència d'aquests casos valida la tendència que recullen els gràfics de criminalitat del Ministeri de l'Interior, que revelen que els delictes violents generals han experimentat un augment del 26,7% respecte al mes anterior a tot el país. Catalunya (148 casos) i Andalusia (104) concentren el 48,2% de la delinqüència més extrema d'Espanya.
Tanmateix, les dades dels Mossos reflecteixen un escenari "estrany" i contradictori. Segons va revelar Chacón a Catalunya Ràdio, gairebé tots els indicadors tradicionals van a la baixa: els homicidis amb arma de foc han disminuït a nivell anual, les armes intervingudes han baixat de 400 a 300 i els narcoassalts han caigut gairebé un 50% (de 87 a 49). En canvi, els tiroteigs i els detinguts per tinença d'armes (293 arrestats) s'han disparat.
Plantacions de marihuana trobades durant l'operatiu d'aquest dimecres a Barcelona, Badalona i Rubí
Banalització d'armes de foc
A què es deu aquest contrast? Els Mossos apunten a la "socialització" i banalització de les armes de foc degut al "boom" del cultiu de marihuana. "Els petits traficants ara també volen tenir armes de foc, com els grans... És gairebé com una moda", apunta Chacón, alertant que petits delinqüents les adquireixen per protegir-se de robatoris entre bandes.
Això ha provocat que disputes que abans es resolien a cops ara acabin a trets, recorrent als trets a l'aire fins i tot de manera festiva per celebrar l'any nou o victòries esportives.
Armes i drogues confiscades en registres de Policia Nacional
Les "zones de confort" i l'"efecte Llucifer"
Per a Bernalte (SIP-Fepol), el perill rau en què la manca de conseqüències penals generi un "efecte crida" i consolidi "zones de confort criminal", espais públics en què el delinqüent actua amb total sensació d'impunitat perquè domina el territori a través de la por, provocant que "els veïns tinguin por d'avisar la policia per por a les represàlies".
El major perill d'aquesta inacció institucional és l'anomenat "efecte Llucifer". Segons el líder sindical, quan la delinqüència s'acomoda sense resposta jurídica, la violència es normalitza: "Ens acostumem als tiroteigs i apunyalaments i això fa que l'agressivitat pugui pujar", alertant del risc de cronificació en districtes com Ciutat Vella i l'Eixample.
Violència entre criminals, però amb risc col·lateral
Malgrat l'espectacularitat de les dades, tant la policia com els experts demanen mantenir la calma. Els Mossos insisteixen que es tracta principalment d'una violència intracriminal (el 60% dels tiroteigs anuals són actes intimidatoris sense víctimes on no es busca ferir, sinó marcar territori).
El veritable temor de la Prefectura d'Investigació Criminal és el risc col·lateral cap a terceres persones si el volum de foc segueix escalant, o el desembarcament definitiu de grans màfies internacionals com les que operen a Marsella o Estocolm.