Revés judicial per a la família de l'home que va morir a l'octubre de 2021 després de caure al gener del mateix any en un pas de vianants a El Prat de Llobregat.
Després de quatre anys de lluita per aconseguir una indemnització municipal per danys i perjudicis, la Comissió Jurídica de la Generalitat ha desestimat la reclamació.
Els familiars de la víctima reclamaven 141.200 euros a l'Ajuntament de la localitat –liderat per Alba Bou– en considerar que la caiguda es va produir pel mal estat d'una tapa de clavegueram situada en una rampa d'accés a un pas de vianants. L'import es desglossa en 100.000 euros per a la reclamant, 20.000 euros per a cadascun dels altres dos reclamants i 400 euros com a dany emergent per a cada perjudicat.
Traumatisme cranial
Segons sostenen en el dictamen al qual ha tingut accés Metrópoli, la tapa estava “desgastada, relliscava amb la pluja i presentava un desnivell” que hauria provocat que l'home caigués cap enrere i patís un traumatisme cranioencefàlic. La víctima va morir nou mesos després com a conseqüència de les lesions.
Sanitaris treballen en una ambulància en una imatge d'arxiu
«La part reclamant exposa que un dia en què plovisquejava, cap a les 10:52 hores, el familiar caminava per un encreuament quan va patir una caiguda a causa del mal estat que presentava la part central de la rampa d'accés al pas de vianants, en pendent descendent, per l'existència d'una tapa de clavegueram molt desgastada i també relliscosa.
S'al·lega, així mateix, que la tapa estava enfonsada, cosa que creava un desnivell que afavoria l'acumulació d'aigua i va provocar que rellisqués» consta als documents.
Els informes tècnics municipals assenyalen que el pas de vianants complia la normativa d'accessibilitat vigent quan va ser reformat el 2008 i que la tapa estava correctament integrada al gual. Les fotografies incorporades a l'expedient mostren, segons el dictamen, “una vorera àmplia, en bon estat i amb espai suficient perquè els vianants poguessin evitar la tapa”.
Un testimoni ocular
La declaració de l'únic testimoni presencial, que es trobava a uns deu metres de distància, tampoc va permetre aclarir la dinàmica exacta de la caiguda. El testimoni va afirmar que, tot i que no plovia en aquell moment, el terra estava moll, i va reconèixer que no podia precisar quin moviment va provocar la caiguda de la víctima. El que sí que va apuntar és que “les tapes del clavegueram tenien un desperfecte perquè sobresortien mig centímetre, no estaven ben tancades i estaven desencajades”.
Tanmateix, el dictamen conclou que no ha quedat acreditada una relació directa entre l'estat de la via pública i l'accident. La Comissió considera provat que la caiguda va existir, però no que fos causada per una deficiència del paviment o de la tapa de registre.
A més, recorda que les administracions no poden actuar com una “asseguradora universal” davant qualsevol accident a la via pública i que només existeix responsabilitat patrimonial quan el risc supera els estàndards normals de seguretat exigibles.
Sense relació de causalitat
El dictamen també critica la llarga durada del procediment administratiu. La reclamació es va presentar a l'octubre de 2022 i el cas no va arribar a la Comissió fins al març de 2026, molt més enllà del termini legal de sis mesos previst per resoldre aquest tipus d'expedients.
Amb aquest pronunciament, la Comissió Jurídica Assessora avala la proposta municipal de desestimar la reclamació per manca de nexe causal entre el funcionament dels serveis públics i el resultat lesiu.