L'àrea metropolitana de Barcelona concentra una part substancial del parc d'habitatge protegit de Catalunya. Segons dades del Govern analitzades per Metrópoli, el 41,3 % del total –uns 40.744 pisos– es troba en aquesta zona, fet que reflecteix l'aposta històrica dels seus municipis pel parc protegit.
Aquesta concentració no només respon a una major pressió demogràfica, sinó també a dècades de planificació urbanística i de polítiques locals que han prioritzat la construcció de pisos assequibles, convertint l'àrea metropolitana en el principal referent de VPO de la regió. A més, un 56% del parc no perdrà mai aquesta qualificació.
L'oferta de protecció oficial dels 36 municipis que formen l'àrea metropolitana guarda també una estreta relació amb la distribució demogràfica: amb aproximadament 3,4 milions d'habitants, aquesta àrea concentra prop del 42 % de la població catalana.
Aquesta coincidència evidencia que la planificació i la política d'habitatge han respost històricament a la densitat poblacional, situant la metròpoli de Barcelona com el nucli principal de població de Catalunya.
Barcelona, líder absolut
Segons una estimació de la Generalitat amb dades de 1980 a 2024, Barcelona concentra 16.160 llars amb protecció oficial. No obstant això, la meitat perdrà aquesta qualificació el 2040, resultant un total de 8.316 llars de VPO permanent. Tant el Govern com l'executiu autonòmic català –entre d'altres– estan estudiant que els pisos públics tinguin una llicència perpètua per augmentar així –juntament amb la construcció de nous habitatges– el parc protegit.
Habitatge social en obres a les ‘Casernes’ de Sant Andreu
Una de les majors promocions de parc públic de la ciutat és Illa Glòries, que sumarà 238 habitatges a finals d'any després d'una inversió de 44 milions d'euros.
La promoció forma part del Pla Viure, amb el qual l'Ajuntament vol incrementar i accelerar la construcció pública. L'objectiu és lliurar 1.500 habitatges de VPO més fins al final de mandat, afegir-los als 5.000 en execució i preparar sòl per a 10.000 habitatges addicionals, fins a arribar a un parc públic de 15.000 habitatges el 2027 i mantenir un ritme d'unes 1.000 habitatges protegits nous cada any.
Referents en habitatge públic
A més de Barcelona, els municipis que lideren la construcció d'habitatge públic a la metròpoli són L'Hospitalet de Llobregat (3.382), Badalona (2.059) i Sant Adrià de Besòs (1.555), segons l'estimació del Govern, que no inclou els pisos previs a 1980 “per manca de dades”. No obstant això, Sant Adrià precisa que només al barri de La Mina hi ha 2.344 habitatges de protecció permanent construïts als anys 70.
“L'objectiu del Pla Local és generar 4.000 habitatges de VPO en els pròxims sis anys, provinguin d'obra nova o requalificant i mobilitzant habitatges existents”, apunta l'ajuntament hospitalenc a aquest mitjà, que afegeix que en aquest mandat s'iniciarà la construcció de set solars inclosos al Pla 50.000 de la Generalitat destinats al lloguer social.
Sant Adrià és un dels municipis amb més equilibri entre habitatge protegit i lliure. “La clau està en què, històricament, els seus governs democràtics han tingut una sensibilitat social amb les polítiques urbanístiques. Prova d'això és el barri de La Catalana, amb un percentatge de protecció de gairebé el 40% quan no era obligatori per llei”, assenyala José Gras, regidor de Territori. En el cas de L'Hospitalet –segons els mateixos– s'estableixen reserves superiors al 40%.
Factors determinants
Aquestes ciutats, així com les que les segueixen (Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola del Vallès, Cornellà…), reuneixen una sèrie de factors estructurals que expliquen per què concentren el gruix del focus de l'habitatge assequible a l'àrea metropolitana.
El primer d'aquests és, segons apunta la vocal de Pimec del Consell Assessor de l’Habitatge de la Generalitat, Mercedes Blanco, la seva elevada densitat de població. “Són ciutats grans, molt poblades i estretament integrades entre si, a més de mantenir una proximitat directa amb Barcelona”, expressa la mateixa a aquest mitjà.
Aquesta proximitat no només facilita la mobilitat, sinó que configura un sistema urbà continu en què els desplaçaments laborals i personals es produeixen amb normalitat, com si es tractés d'una única ciutat. Encara que cada municipi té capacitat per generar activitat econòmica pròpia, la interconnexió entre ells i amb la capital catalana reforça aquesta lògica metropolitana.
Promoció d'obra nova a Esplugues de Llobregat
Aquesta continuïtat urbana amb Barcelona augmenta la percepció d'aquests municipis com una extensió natural de la ciutat. “A la pràctica, funcionen com a barris addicionals dins d'un mateix teixit urbà, la qual cosa incrementa la pressió sobre el mercat de l'habitatge i accentua la necessitat de solucions assequibles”, expressa la vocal de Pimec i també CEO de Vecinos Felices.
Accessibilitat i rendes
En segon lloc –destaca Blanco– existeix una necessitat d'habitatge assequible derivada del nivell de renda dels seus habitants. “El salari mitjà en aquestes poblacions limita l'accés a determinades zones del mercat immobiliari, on els preus responen a un perfil de comprador amb més capacitat adquisitiva”, afegeix.
En conseqüència, una part significativa de la població només pot accedir a tipologies d'habitatge més assequibles, fet que obliga aquests municipis a adaptar la seva oferta residencial a aquesta realitat socioeconòmica. “Després de finalitzar el barri de La Catalana i les transformacions de les Tres Xemeneies, el barri Besòs, la Mina o la Fàbrica de Cartó, que sumaran més de 1.500 unitats protegides al parc actual, Sant Adrià continuarà estant al capdavant en matèria de garantir l'accés al que considerem un dret bàsic com l'habitatge, independentment de la situació econòmica”, destaca Gras a aquest digital.
Vista aèria de Barcelona i la seva àrea metropolitana
Finalment, un altre factor determinant és la disponibilitat de sòl. A diferència de Barcelona, on aquest està pràcticament esgotat, aquests municipis encara compten amb marge per desenvolupar nous projectes residencials.
“Aquesta capacitat permet impulsar tant habitatge assequible com el creixement del parc públic, consolidant el seu paper estratègic dins del conjunt de l'àrea metropolitana”, conclou Blanco.
Blindatge en zones tensionades
El Parlament de Catalunya va aprovar recentment la pròrroga indefinida de la protecció de l'habitatge públic als municipis tensionats, que a l'àrea metropolitana són la majoria. Aquesta decisió administrativa ha bloquejat la sortida al mercat lliure d'uns 40.000 llars a Catalunya que, d'acord amb l'antiga legislació, anaven a perdre la seva categoria de protecció de cara a l'any 2030.
La Generalitat justifica aquest blindatge com un dic de contenció davant l'especulació i els fons d'inversió, en un context on l'accés a l'habitatge s'ha convertit en la principal preocupació dels ciutadans. “És l'única manera de crear infraestructura d'habitatge”, conclou Gras.