Badalona torna a tenyir-se de dol per la mort d'una persona als seus carrers.
L'Ajuntament ha confirmat la defunció d'un sense sostre ocorreguda aquest divendres, 10 d'abril, al matí al barri de Sant Roc.
Es tracta d'un home de 46 anys i nacionalitat pakistanesa que vivia sota el pont de la C-31.
Tot i que els Mossos d’Esquadra s'han fet càrrec de la investigació per esclarir les causes de la defunció, les primeres informacions apunten que el cos no presentava signes de violència.
Imatge d'arxiu d'una ambulància del SEM
2026 tràgic
Aquest nou succés colpeja una ciutat que viu un inici d'any especialment tràgic pel que fa a la vulnerabilitat social.
Amb aquesta mort, Badalona suma ja sis defuncions de persones a la via pública en el que portem de 2026, totes elles persones sense llar.
El passat 4 de març, la ciutat es va commocionar amb la mort d'en Jordi, un home de 52 anys que dormia en un banc del barri del Manresà.
Operaris de neteja desinfectant l'assentament sota la C-31
Així mateix, una dona va perdre la vida dimarts, 3 de març, al carrer Torrent de la Font, situat al barri de Bufalà.
Un altre home de 60 anys va ser trobat mort el passat 15 de febrer al barri de Puigfred.
A aquests casos s'hi van sumar dues víctimes més trobades al gener i febrer en un pàrquing del carrer Torras i Bages i al carrer Ferrer Bassa, respectivament.
Debat
La troballa es produeix en un context de màxima tensió entre el govern municipal i les entitats socials per la manca de recursos habitacionals a la localitat.
L'acumulació d'aquests casos ha posat en el centre de la diana la política social de l'alcalde Xavier García Albiol.
Des de la plataforma Badalona Acull, que agrupa una quarantena d'entitats, es denuncia amb duresa que la ciutat manca d'un alberg municipal des que l'actual govern va tancar el centre de Can Bofí Vell a l'abril de 2024.
L'alcalde Xavier García Albiol durant les declaracions a Metrópoli
La situació de les persones que viuen al carrer a Badalona s'ha agreujat després del desallotjament al desembre de 2025 de l'Institut B-9, que va arribar a ser el major assentament de Catalunya.
Entitats socials i la mateixa Generalitat han pressionat el consistori per oferir alternatives habitacionals, especialment durant els mesos d'hivern, però el govern local ha mantingut la seva negativa a reobrir un alberg permanent