Imagen de archivo de una ambulancia en Barcelona
Gran Barcelona

Troben morta una persona al carrer a Badalona, la cinquena víctima en el que portem d'any

L'ajuntament ha confirmat que l'home vivia en un cotxe i que constava sobre ell una ordre judicial d'allunyament

Relacionat: Entitats demanen mesures després de morir quatre sense sostre a Badalona: “No esperem al cinquè”

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Una nova defunció als carrers badalonins colpeja el municipi, que en el que portem d'any registra cinc víctimes en les mateixes condicions. Fonts policials han confirmat a Metrópoli la troballa fatal, el passat 15 de febrer, del cos sense vida d'un home de 60 anys al barri de Puigfred.

Els Mossos d'Esquadra no han assegurat que es tracti d'una persona sense sostre, tot i que veïns de la zona especulen que vivia en un cotxe.

L'Ajuntament de Badalona ha comunicat la mort a X, indicant que es tractava d'una persona de nacionalitat espanyola veí de Santa Coloma de Gramenet. L'home tenia una ordre judicial d'allunyament sobre una veïna de Badalona, segons ha informat el consistori.

Cinc defuncions

Amb aquesta mort ja són cinc les persones mortes als carrers de Badalona aquest 2026. La primera va ser el dia de Reis, en plena onada de fred; la segona, el passat 21 de febrer; la tercera, el 4 de març a la plaça d'Elisa Reverter; el mateix dia on també va morir una quarta dona al barri de Bufalà.

Solucions “estructurals”

La directora de la fundació Arrels, Beatriz Fernández, va assenyalar fa uns dies que la xifra és “impactant” i va recordar que aquestes morts són les que es coneixen, però que podria haver-n'hi més, “la qual cosa evidencia un increment del nombre de persones en situació de vulnerabilitat”.

Persones desallotjades de l'antic Institut B9 de Badalona

Persones desallotjades de l'antic Institut B9 de Badalona LORENA SOPENA - EP

Fernández va alertar aleshores que les solucions no han de ser únicament d'emergència, sinó també “estructurals”, com la proposició de llei sobre el sensellarisme, i va reclamar recursos suficients i una millor planificació, així com voluntat política.

Així s'evitaria, segons la mateixa, que algunes persones sense llar rebutgessin l'ajuda de Serveis Socials, quelcom que la directora d'Arrels apunta que passa, precisament, perquè no s'adapta a les seves necessitats, afegint que el discurs que utilitza aquest argument per justificar el sensellarisme és “molt pervers”.