Són les 10:00 hores al Mercat de Collblanc, un dels cors comercials de L'Hospitalet. El sol il·lumina els carrers, i l'ambient és de barri: persones grans recorren els passadissos amb els seus carrets de compra, algunes van soles, d'altres acompanyades per parelles o fills.
El mercat respira vida quotidiana, converses casuals i salutacions conegudes entre veïns.
Mercat de Collblanc
A l'interior, les parades ofereixen productes frescos, verdures, fruites, peixos i carns que mantenen viva l'essència d'un mercat tradicional. Tanmateix, és a l'exterior on la transformació es fa més evident: parades de roba, calçat i roba de llit s'alternen amb espais buits.
Moltes d'elles exhibeixen cartells de "es ven" o "tancat", reflex de la manca de relleu generacional i d'anys d'incertesa respecte al futur del mercat.
Veus del barri: les paradistes parlen
Parlem amb "les pilars" --així les coneixen per dir-se igual--, paradistes veteranes: són la presidenta i la secretària de l'associació de paradistes. Ambdues coincideixen en un sentiment generalitzat d'abandó per part de les institucions.
Han viscut un procés llarg i tortuós de més de vuit anys d'espera i posposició de les obres. “Sento por pel futur i una incertesa constant”, confessa la presidenta, la parada de la qual ha passat per tres generacions: de la seva àvia a la seva mare, i ara a ella.
Cartell al Mercat de Collblanc
La por principal de les paradistes és la pèrdua de l'essència del mercat de barri. La proposta de l'Ajuntament de convertir cada parada en una petita botiga amb porta i vitrines personalitzades genera inquietud.
Segons la secretària, “si ens converteixen en botigues normals, la gent no hi entraria. Es perdria la vida del mercat de sempre”. Per a elles, el valor del mercat no resideix únicament en els productes, sinó en la relació propera amb els clients, les converses quotidianes i la familiaritat del barri que ha fet de Collblanc un punt de trobada.
La reforma: un projecte ambiciós
El projecte de reforma, impulsat per l'Ajuntament, no es limita a l'estètica. Segons explica José Antonio Alcaide, regidor de govern, a Metrópoli el pla consisteix a començar per l'interior del mercat i, posteriorment, abordar la part exterior.
Mercat de Collblanc
L' inversió prevista supera els sis milions d'euros, amb un calendari que preveu la licitació de l'obra a finals de 2025 i principis de 2026, i l'inici dels treballs a finals del 2026 o principis del 2027.
“Sempre mirarem que les dates d'obra encaixin amb les paradistes, cobrint etapes progressivament i traslladant la voluntat de coordinació”, explica Alcaide.
L'obra es planteja de manera fàsica, amb espais alternatius perquè els comerciants puguin continuar la seva activitat sense tancaments prolongats. L'objectiu, segons Alcaide, és modernitzar el mercat, assegurar la continuïtat del comerç de proximitat i crear un edifici patrimonial funcional, mantenint la diversitat de l'oferta i la proximitat amb els veïns.
Temors i desconfiança: l'altre costat de la història
Malgrat els esforços de coordinació, moltes paradistes mostren escepticisme. “No ens creiem res; fa anys que ens prometen millores que mai arriben”, assenyala la presidenta. La secretària afegeix que no desitja que els seus fills es dediquin al negoci: “Prefereixo que es dediquin a altres coses; això és massa incert”.
Mercat de Collblanc
La sensació d'abandó institucional i la preocupació per la futura transformació del mercat són recurrents.
La secretària de l'associació també critica la manca de veu en el projecte. Assegura que, tot i que es van fer entrevistes amb les paradistes, a la pràctica les seves opinions no es veuen reflectides en les decisions finals. Temen la reducció de parades exteriors de més de 100 a només 70, cosa que afectaria la visibilitat dels negocis i la vida social que caracteritza el mercat.
Del model tradicional a l'espai híbrid
El Mercat de Collblanc deixarà de ser un espai purament alimentari per transformar-se en un "mercat de futur" tal com defensen des del consistori i busquen que combini comerç fresc, restauració, serveis i usos culturals.
“El mercat és un punt de trobada i volem mantenir la diversitat de l'oferta, sense convertir-lo en un centre comercial”, aclareix Alcaide. El projecte inclou millores en accessibilitat, entrades pels quatre costats, ascensors, rampes i un sistema de recollida de residus eficient. La idea és que la inversió tingui un efecte durador en l'activitat econòmica del barri, reforçant el seu eix comercial.
El declivi dels negocis tradicionals
El tancament progressiu de parades és un símptoma clar de la necessitat de renovació. Fa uns anys, el mercat comptava amb més de 200 concessionaris; avui amb prou feines superen els 70. La manca de relleu generacional i els canvis en els hàbits de consum han deixat espais buits, afectant tant la imatge com la viabilitat econòmica del mercat.
Mercat de Collblanc
“Conec casos de tallers i parades que fa 50 anys que són oberts, i els fills no volen continuar amb el negoci; el venen o se'n van a treballar per altres”, explica la presidenta de l'associació.
La manca de continuïtat amenaça la supervivència del model tradicional i reforça la percepció que el futur està cada cop més enfocat en grans empreses i cadenes.
L'essència del barri en joc
Malgrat les millores tècniques proposades per l'ajuntament, les paradistes continuen preocupades per la pèrdua d'interacció humana, que consideren essencial per a la identitat del mercat.
Al mateix temps, des de l'Ajuntament s'insisteix que la transformació busca un equilibri entre modernitat i tradició.
Un projecte amb mirada de futur
El Mercat de Collblanc representa un microcosmos urbà, un lloc on convergeixen història, comerç i vida comunitària. La reforma busca convertir-lo en un mercat més funcional, segur i accessible, "sense sacrificar el seu caràcter de barri".
Mercat de Collblanc
No obstant això, la tensió entre modernització i tradició segueix present. Paradistes veteranes temen per la desaparició de la proximitat i el tracte humà que ha definit el mercat durant dècades. Mentre els plànols avancen i la licitació s'acosta, els veïns i comerciants observen atents, esperant que la transformació respecti tant la funcionalitat com l'ànima del barri.