Un revulsiu, econòmic i ecològic, d'abast metropolità. L'Hospitalet ha dibuixat el seu districte biomèdic, un BioClúster d'Innovació i Salut que aspira a convertir-se en la transformació més destacada de la Gran Barcelona en les darreres dècades.
Impulsat pel Consorci per a la Reforma de la Granvia, el projecte dissenyat per a l'artèria hospitalenca presenta unes xifres de rècord. La inversió pública de 240 milions d'euros facilitarà el soterrament de la via ràpida, entre la rambla Marina i el riu Llobregat, així com la nova urbanització. Es dedicaran 125 i 66,4 milions a aquests treballs respectivament.
La iniciativa aportarà 4.500 milions d'euros --un 1,77% del PIB català--, i facilitarà la creació d'uns 50.000 llocs de treball en tot el seu àmbit, erigint-se com un pol biosanitari clau al sud d'Europa --complementat amb el nou Clínic-- la composició del qual parteix de peces referents: l'Hospital de Bellvitge, l'Institut Català d'Oncologia, l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge i la Universitat de Barcelona.
Urbanització
El soterrament de la Gran Via dotarà la zona d'una urbanització que combinarà els espais d'activitat econòmica, de recerca i docent. L'activitat hotelera es limitarà al 13% dels usos, i es podrà ubicar una residència d'estudiants o de gent gran que no sobrepassarà el 5% d'aquest àmbit. La reserva per a restauració i comerç serà del 10%.
Render de la urbanització de la Gran Via de L'Hospitalet
Liderat per Raúl Alvarín, arquitecte i director del Consorci, el projecte resultarà un ecosistema governat per la biomedicina, un hub que atraurà i retindrà talent recosint urbanísticament la ciutat en sentit nord-sud. Pel que fa als límits d'edificabilitat, la major construcció prevista tindrà una configuració de planta baixa més 15 nivells.
En superfície, la futura Gran Via disposarà d'un tram central caracteritzat per les zones d'estada envoltades de vegetació, mentre que la circulació al costat mar i al costat muntanya es conformarà per dos carrils per a vehicles privats i un carril bus.
500.000 metres quadrats de zones verdes
La totalitat del projecte engloba 500.000 metres quadrats de zones verdes. Actualment, a la segona més poblada de Catalunya només hi ha 5,8 metres quadrats de verd per habitant, una xifra molt lluny dels 10 metres quadrats que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Per acabar amb aquest registre, el BioClúster comptarà amb un bosc urbà que creuarà la Gran Via des de l'Institut Català d'Oncologia, format per 4.000 arbres.
Render de la futura Gran Via, a L'Hospitalet
Aquesta reurbanització acabarà amb l'actual pas subterrani que han de prendre aquells que creuen la Gran Via per arribar al centre oncològic, un espai que es troba degradat i que pacients i visitants intenten evitar.
De les 96 hectàrees a les quals afecta el projecte, més del 53% es qualificaran com a zones verdes. Dins d'aquest percentatge, a més dels parcs urbans previstos a l'entorn del BioPol (un 24,4% del territori), ja existeix un avantprojecte als entorns de la masia de Cal Trabal que ocuparà un 29% de la superfície que comprèn el PDU.
Àmbit d'actuació als entorns de Cal Trabal i connexió amb el parc fluvial del Riu Llobregat
Un parc estratègic amb "condicions especials"
Cal Trabal, amb un espai de 28 hectàrees, serà un gran parc metropolità amb "condicions especials" --en paraules d'Alvarín-- que han fet que des de la Generalitat el categoritzin com un "parc estratègic" i, pel seu paper mediambiental, "un dels més importants de l'AMB del futur".
La inversió a l'àrea d'aquesta masia protegida és independent dels 240 milions de la resta d'actuacions a la zona. En trobar-se en fase d'avantprojecte, no existeix encara una xifra exacta, però, segons han informat des del Consorci a Metrópoli, "serà molt més discreta econòmicament parlant".
En aquest cas, no cal construir cap estructura a la zona i l'actuació es limita, més enllà de l'habilitació d'un estany, a moviments de terra, plantacions i captació d'aigua freàtica.
Projecte a l'entorn de Cal Trabal de L'Hospitalet amb tres balcons, miradors, una zona de pícnic i connexió amb el riu Llobregat
"No es pot comparar amb la Ciutadella"
L'entorn de Cal Trabal es troba en zona ZEPA del Delta, per la qual cosa el futur parc ha de garantir que els ocells protegits conservin els seus hàbitats de reproducció, alimentació i descans. Per això, es limitaran totes les activitats que alterin les espècies.
"No serà un parc qualsevol ni res semblant a un jardí. No es pot comparar amb la Ciutadella de Barcelona, per exemple", assegura Alvarín. Sí que estarà sempre obert al públic, però "la seva configuració garantirà que no sigui un espai que atregui grans aglomeracions" que puguin posar en perill la seva condició de zona protegida.
Cohesió de les zones urbanes amb el gran parc estratègic
L'estany, el cor de la biodiversitat
Per això, al parc s'establiran camins definits per als visitants, que connectaran amb el gran traçat que pretén apropar els hospitalencs al Llobregat. "Els veïns fa anys que estan separats del seu riu. Ara, finalment, aquest pla permetrà cosir l'entorn urbà amb el corredor fluvial", explica el director del Consorci.
Dibuix il·lustratiu dels camins per a vianants envoltats pel parc de Cal Trabal
En aquest pulmó verd que recuperarà espais naturals i que neix per preservar la biodiversitat, el cor serà l'estany naturalitzat, que estarà connectat al canal central i a la xarxa de sèquies que travessaran el parc. Així, les tasques de plantació se centraran en garantir el creixement d'espècies d'acord amb les necessitats de la fauna protegida.
Tres masies protegides
A més de la masia de Cal Trabal, el PDU contempla la rehabilitació i incorporació com a equipaments públics de dues altres masies protegides a l'entorn: Cal Masover Nou i Torre Gran.
Per garantir que el parc sigui un espai per als ciutadans sense comprometre el seu valor mediambiental, el projecte contempla la creació de tres balcons --el Balcó de la Bassa, al costat de l'estany, el Balcó de Bellvitge, al costat del camp municipal de L'Hospitalet i el Balcó de la Marina, el més proper a Cal Trabal--.
A més, hi haurà dos miradors a l'espai i una petita zona --que connectarà amb el recorregut definit per arribar al riu-- de pícnic i descans.
Abans i després dels accessos plantejats per arribar al corredor fluvial
Pont sobre la B-10: pas de vianants i bicicletes
Per garantir la connexió amb el corredor verd del riu Llobregat, es teixirà un pont sobre la B-10 que connectarà directament amb el camí que pertany al municipi d'El Prat.
Aquest pont, segons expliquen des del Consorci, tindrà un carril de circulació en cada sentit de circulació i, alhora, un pas per a vianants per un costat i un altre per a bicicletes a l'altre costat.
Calendari
Alvarín estima que els treballs de soterrament se licitin entre els mesos de juliol i setembre, per a la seva adjudicació en el primer trimestre de 2027. Les obres, previsiblement, s'estendran fins a 2029.
L'inici de l'execució de l'àmbit de Cal Trabal s'espera a mitjan 2029, la qual cosa finalitzaria la totalitat del projecte el 2031.