Tania Álvarez, de tocar el cim a Nova York a retirar-se de la boxa: "Durant mesos no he pogut ni posar-me els guants"
La primera espanyola a lluitar al Madison Square Garden i tricampiona d'Europa relata el col·lapse mental, l'ansietat extrema i la manca de suport que l'han obligada a allunyar-se del ring als 23 anys mentre intenta refer la seva vida lluny de la pressió del quadrilàter
Relacionat: Del Baix Llobregat al Madison Square Garden: Tania Álvarez, la boxejadora que aspira a ser campiona del món
Notícies relacionades
Tania Álvarez (Torrelles de Llobregat, 2002) ha escrit el seu nom en la història de la boxa espanyola. Amb només 23 anys, la púgil catalana ostenta una fita inèdita en l'esport femení del nostre país: és l'única boxejadora espanyola que ha trepitjat la lona del Madison Square Garden de Nova York.
Es tracta del temple mundial de la boxa, el mateix quadrilàter que va encimbellar llegendes de la talla de Muhammad Ali, Joe Frazier o Sugar Ray Robinson. Un Olimp reservat per a uns pocs escollits que, fins a la seva arribada, a Espanya havien assolit referents masculins com el pioner Paulino Uzcudun o, més recentment, Sandor Martín (2022) i Carlos Ramos (2023).
Però la petjada de l'esportista del Baix Llobregat va molt més enllà de la meca novaiorquesa. Sobrenomenada sobre el ring com a 'La Violencia', Álvarez atresora tres campionats d'Europa en el pes supergall, convertint-se en la més jove en aconseguir aquesta gesta.
Després de coronar-se reina d'Europa a l'abril de 2024 en derrotar Maria Cecchi, va demostrar la seva absoluta hegemonia revalidant el cinturó de la European Boxing Union per partida doble el 2025, superant Odelia Ben Eriim i Katie Healy.
La boxejadora Tania Álvarez en una imatge durant la seva entrevista amb Metrópoli
Tanmateix, tocar el cel esportiu té a vegades un preu invisible. Després de la seva darrera defensa europea a l'abril de 2025, i just quan començava la preparació per assaltar el seu quart títol consecutiu, alguna cosa va canviar.
En el cim absolut de la seva carrera, la Tania va decidir baixar els guants i aturar-se. "Cada vegada era més pressió i més exigent", confessa la boxejadora en una entrevista concedida a Metrópoli. "Va començar a explotar tot", relata, visibilitzant la cara més dura, silenciosa i humana d'aquest esport. "Al principi va ser una cosa que vaig gaudir. Però va arribar un punt que necessitava parar una mica. He estat nou anys sense parar gens", afegeix.
Aïllament i ansietat
La boxejadora assegura que el seu darrer títol europeu va ser el que la va trencar a nivell intern. "Acabava un campionat i ja havia de començar una altra preparació. Era molta canya", explica. "Després de l'últim campionat vaig demanar fer unes vacances per estar amb la família, amics, viatjar...", recorda.
Tanmateix, mai va poder tenir aquell petit descans que tant desitjava per recuperar-se no només a nivell físic, sinó mental. "Arran d'aquí vaig començar a obligar-me a anar a entrenar. No em venia de gust anar-hi", explica. Al mateix temps, assegura, el cap li va començar a pressionar. "Ho vaig començar a fer tot per obligació. Pensava 'no puc fallar, ja sóc campiona d'Europa i no puc parar"".
La preparació entre campionats és el que més li costava. Segons explica Álvarez, dedicava tot el dia a entrenar. "Entrenàvem de dilluns a dissabte. Hi havia un entrenament al matí d'entre dues i tres hores de boxa, i a la tarda el cardio i les peses. Des que em llevava al matí fins a la nit, la meva vida era estar pendent de la boxa", recorda. A més, la Tania havia de compaginar tot això amb treballar netejant cases.
Tania Álvarez durant la seva entrevista amb Metrópoli
El més difícil, assegura, era l'aïllament dels darrers tres mesos abans de la competició. "Me n'anava jo sola a un apartament al costat del gimnàs per concentrar-me només en la preparació. Vaig renunciar a molts plans i vaig entrar en una roda en què no podia parar", sosté.
Col·lapse
La situació la va portar a un col·lapse total. "Vaig entrar en un bucle en què vaig començar a tenir molta ansietat", recorda. Tot va esclatar al juny del 2025, quan va prendre la decisió d'aturar-se amb l'objectiu de recuperar la seva salut mental. "Vaig explotar. Tenia sensació d'ofec, que no podia seguir", relata.
El pes i la estricta dieta també van influir en la seva decisió. "En les dues últimes preparacions ho vaig passar malament. Em marejava i em desmaiava. Patia molt pel pes i a nivell mental això repercuteix", explica la boxejadora.
El punt de no retorn es va materialitzar durant un control rutinari. En notar que el seu cos estava reaccionant a l'estrès i al mal descans, pujant de pes, es va plantar de forma definitiva: "Allà va ser quan vaig dir: 'no em vull pesar més, no vull tornar a això'".
Immersa en una roda sense fre i lluitant amb la frustració de buscar sponsors que mai arribaven, el rebuig cap a l'esport es va tornar incontrolable. "Pensava en anar a entrenar, en trepitjar el gimnàs, i m'entraven fins i tot ganes de vomitar", rememora amb cruesa. Va ser llavors quan va comprendre que el preu d'estar al cim havia estat massa alt.
Tania Álvarez en una imatge d'arxiu Barcelona
El històric combat al Madison
El 4 de febrer de 2023, amb només 21 anys, la del Baix Llobregat va escriure el seu nom en la història de l'esport espanyol en convertir-se en la primera boxejadora espanyola a lluitar al Madison Square Garden de Nova York.
Del combat en guarda una experiència "boníssima", tot i que reconeix que també li ha passat factura lluitar en el gran escenari mundial de la boxa a una edat tan primerenca. "Moltes vegades sento que no estic fent prou per haver viscut una cosa tan gran en tan poc temps", assegura.
"Per una banda, és molt positiu per tot el que em va aportar. Per altra, el llistó ha quedat molt alt", afegeix. Malgrat això, no se'n penedeix. "Ho vaig gaudir moltíssim. Havia de passar i és el que em va ajudar", sosté.
"No he pogut posar-me els guants"
Passats 10 mesos de la decisió que ha marcat la seva fins ara curta carrera, Álvarez assegura que segueix treballant amb psicòlegs per recuperar la seva salut mental. Tot i que reconeix que l'ansietat constant ha desaparegut i torna a tenir il·lusió pel dia a dia, admet sentir-se encara "molt perduda" pel que fa al seu futur.
El nivell d'exigència i pressió al qual va estar sotmesa la va portar a desenvolupar un profund rebuig cap a la seva pròpia disciplina: "Durant mesos no he pogut tornar a trepitjar un gimnàs de boxa ni posar-me els guants", confessa. Avui dia es permet entrenar de tant en tant si li ve de gust, però descarta de manera taxativa qualsevol possibilitat de tornar a competir de forma immediata.
Tania Álvarez, durant un dels seus entrenaments en una imatge d'arxiu Barcelona
En aquest procés de reconstrucció personal, la Tania ha buscat refugi en noves rutines que li permeten reconnectar amb ella mateixa d'una manera més sana. Ha obert un centre de pilates juntament amb la seva mare a Castellbisbal, una pràctica que li ha resultat clau per aprendre a controlar la respiració i mantenir a ratlla l'ansietat.
A més, està aprofitant el seu temps per provar tot allò que el rigor de l'esport professional li impedia, des de ballar salsa i heels --ball en talons-- fins a experimentar amb les arts marcials mixtes (MMA).
Manca de suports
Però la decisió de retirar-se per recuperar-se a nivell mental no la va entendre tothom igual. "Hi va haver gent que ho entenia i em donava suport, que veia com jo estava i em recomanava prendre'm un temps per decidir bé què és el que volia fer".
Altres, en canvi, no van aconseguir comprendre la seva postura. "Hi va haver gent que no ho va entendre, que em deia: 'Com pots estar així si ho tens tot, si ets tricampiona d'Europa, si estàs en aquest nivell en què la gent et dona suport'", recorda la boxejadora. Per a molts d'ells, va resultar impossible veure l'alt preu personal i físic que la púgil estava pagant per mantenir-se al cim de la boxa continental.
Tania Álvarez en una imatge d'arxiu Barcelona
Aquesta solitud i manca de comprensió també la va sentir a nivell institucional. En ser preguntada pel suport de les administracions públiques, la boxejadora és taxativa: durant els seus anys d'èxit el suport real va ser pràcticament nul. "L'únic que havia tingut eren bolígrafs. La típica foto de felicitats i poca cosa més", lamenta.
Projectes actuals
Avui dia, Álvarez es troba en ple procés de reconciliació amb el menjar i amb el seu propi cos, treballant per alliberar-se de la tirania de la bàscula i deixar enrere les seqüeles dels estrictes talls de pes.
Luny de quedar-se estancada, la tricampiona està canalitzant tota aquesta travessia a través de dos grans projectes que la mantenen enfocada. D'una banda, està escrivint un llibre juntament amb l'escriptor José Antonio Capell per relatar la seva història.
D'altra banda, continua immersa en la gravació d'un documental sobre la seva retirada i la importància crucial de la salut mental en l'esport d'elit quan el cap t'obliga a parar.
