La riquesa i la vulnerabilitat a Catalunya dibuixen un mapa d'extrems on el lloc de residència continua marcant la diferència.
Així ho certifiquen les darreres dades publicades aquest dimecres, 18 de març, per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) referents a l'any 2023, que tornen a posar nom i cognoms a les zones amb més i menys nivell de vida de la comunitat autònoma.
Mentre unes poques localitats privilegiades es consoliden al capdamunt de la bonança econòmica, desenes de barris lluiten per no quedar enrere davant una mitjana autonòmica que els treu un avantatge notable, evidenciant que la recuperació i el creixement no avancen al mateix ritme a totes les comarques.
El contrast de la riquesa territorial
Aquest mapa de la desigualtat a Catalunya continua mostrant contrastos molt marcats.
Imatge de la ciutat de Sant Just Desvern
Segons les darreres dades, les localitats de Matadepera, Castellolí --ambdues a la província de Barcelona-- i Fontanals de Cerdanya (Girona) se situen al capdavant de la comunitat com els municipis amb un índex socioeconòmic més alt.
A l'altre extrem de la balança, l'estadística revela una realitat molt més dura: fins a 44 municipis catalans van registrar l'any passat índexs de riquesa alarmants, situant-se més de 20 punts per sota de la mitjana del conjunt de Catalunya.
Per fer aquesta radiografia, l'Idescat analitza les anomenades agrupacions censals, que són unitats territorials que agrupen entre 5.000 i 20.000 habitants, cosa que en ciutats de més de 12.000 habitants equivaldria a barris sencers amb realitats socioeconòmiques similars.
La concentració de la vulnerabilitat a l'Àrea Metropolitana
Si posem la lupa sobre les zones més desafavorides, les dades mostren que la vulnerabilitat es concentra de manera molt clara a l'entorn barceloní.
De les 110 agrupacions censals que registren l'índex més baix de tota Catalunya, 66 es troben ubicades en només 18 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Badia en una imatge d'arxiu
Entre les ciutats metropolitanes que acullen aquests barris o zones amb més dificultats destaquen grans nuclis de població com Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, Sabadell i Terrassa.
A aquesta llista també s'hi sumen la mateixa capital catalana, Barcelona, així com altres localitats de la corona metropolitana i el Vallès com Canovelles, les Franqueses, Granollers, La Llagosta, Martorell, Mataró, Mollet, El Prat de Llobregat i Sant Adrià de Besòs.
Radiografia de la desigualtat a la resta de províncies
Fora de l'àmbit metropolità, la bretxa socioeconòmica també deixa la seva empremta de manera desigual a la resta del territori.
Les comarques gironines aglutinen 18 agrupacions censals a la franja baixa, repartides en municipis com Girona, Figueres, Salt, Lloret de Mar, Olot o Roses, entre d'altres.
Per la seva banda, la província de Lleida comptabilitza 9 agrupacions vulnerables, set d'elles concentrades entre la capital, Balaguer, Guissona i Mollerussa. Al Camp de Tarragona s'identifiquen 8 zones de rendes baixes situades a Reus, Salou, Tarragona i Valls; mentre que les comarques centrals sumen 4 agrupacions a Manlleu, Manresa, Berga i Vic.
Tanquen l'estadística les Terres de l'Ebre amb 3 agrupacions, dues d'elles a Amposta i Tortosa, i el Penedès, amb 2 zones desafavorides localitzades a El Vendrell i Vilafranca del Penedès. A la cara oposada, l'Idescat comptabilitza un total de 62 agrupacions censals que aconsegueixen superar en 20 o més punts la mitjana de riquesa autonòmica.