S'accelera la tendència de desinversió en habitatge. Un informe sobre l'evolució del mercat immobiliari a Catalunya elaborat a partir de dades dels notaris posa de manifest que el 2025 les persones jurídiques, és a dir, les empreses, van vendre l'any passat un total de 1.705 pisos més dels que van comprar, un fenomen que també passa a Catalunya i Espanya.
Les dades de l'estudi Radiografia del mercat de l'habitatge 2007-2025 posen de manifest que el pes dels particulars augmenta al mercat immobiliari, tal com ha explicat el director del Centre Tecnològic del Notariat, Albert Martínez Lacambra, en l'acte de presentació aquest divendres, 13 de març.
Compra especulativa
L'anàlisi dels notaris es dona a conèixer en un moment en què el Govern i Comuns han pactat mesures per limitar les compres especulatives d'habitatge.
En aquest sentit, Martínez Lacambra ha apel·lat a legislar a partir "de les dades i no de percepcions ni d'ideologia".
Aquesta tendència també s'observa al conjunt d'Espanya, amb una representació de les persones jurídiques del 10,7 % en relació amb les compres d'habitatge, mentre que a la ciutat de Barcelona suposen un 13,8 %.
Protesta a la Casa Orsola
L'estudi també reflecteix que els compradors d'habitatge entre els 18 i 30 anys, que representaven a Catalunya el 24,75 % del total el 2007, han baixat a menys del 13 % actualment, per la qual cosa són el segment de la població “més exclòs del mercat”, ha assegurat Martínez Lacambra.
Dèficit d'habitatges
D'altra banda, l'estudi apunta que Catalunya ha construït uns 14.000 habitatges el 2025, molt per sota dels 30.000 anuals necessaris per atendre la demanda, i alerta que, si es manté aquest ritme, es podria generar un dèficit acumulat de 122.000 habitatges el 2030.
La pressió del mercat es concentra especialment a Barcelona i l'àrea metropolitana, on l'augment de la demanda i l'escassetat d'oferta han impulsat els preus amb més intensitat que en altres zones del territori català.
Blocs a Barcelona en una imatge d'arxiu
Concretament, el preu mitjà de l'habitatge a la capital catalana ha superat el 2025 els nivells previs a la crisi del 2007 i se situa per sobre dels 4.587 euros per metre quadrat.
Martínez Lacambra ha advocat per potenciar les xarxes de transport públic i fer-les ”més efectives”, cosa que permetria “descongestionar” la demanda d'habitatge als principals nuclis urbans, amb l'objectiu d'aconseguir que “la gent pugui viure a Lleida i treballar, alhora, a Barcelona”, ha indicat.