Barcelona ja no és l'epicentre indiscutible de la riquesa catalana. Aquest lideratge l'ostenta ara un municipi veí, discret i residencial: Sant Just Desvern. Amb una renda mitjana bruta que supera els 67.000 euros per declarant, se situa al capdamunt del rànquing autonòmic.
A només 20 minuts de la capital catalana i amb poc més de 18.000 habitants, Sant Just Desvern s'ha consolidat com a símbol del nou poder econòmic metropolità. Segons les dades de l'Agència Tributària de 2023, arriba als 67.265 euros per contribuent, superant antics líders com Sant Cugat del Vallès (66.073 €) i Matadepera (65.536 €).
Un petit municipi amb xifres milionàries
Situat al límit sud-oest de Barcelona, entre Esplugues de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat, i als peus del Parc Natural de la Serra de Collserola, el municipi combina entorn verd i connexió metropolitana.
Recreació virtual del complex residencial Miravern a Sant Just Desvern
La seva renda disponible supera els 52.000 euros i la taxa d'atur figura entre les més baixes de l'àrea metropolitana. Urbanitzacions modernes, habitatge unifamiliar i serveis d'alt nivell defineixen un model basat en planificació urbana controlada i estabilitat professional.
En els darrers anys ha atret perfils vinculats als sectors sanitari, tecnològic i audiovisual, afavorit per la proximitat a pols empresarials com L'Hospitalet de Llobregat i el districte tecnològic 22@.
Del lideratge de Matadepera al nou mapa econòmic
Durant anys, el municipi amb més renda va ser Matadepera, símbol de l'auge immobiliari del Vallès Occidental. Tanmateix, les dades publicades per l'Institut d’Estadística de Catalunya el 2022 van marcar un punt d'inflexió: Sant Just Desvern va passar a ocupar la primera posició.
El canvi reflecteix una tendència estructural: la riquesa ja no es concentra en municipis de segona residència, sinó en nuclis metropolitans consolidats, ben connectats i amb serveis complets.
Barcelona, fora del podi
Sorprenentment, Barcelona capital queda en posicions intermèdies, amb una renda mitjana al voltant dels 47.000 euros per declarant. L'heterogeneïtat de barris, la desigualtat interna i la sortida progressiva de rendes altes cap a municipis limítrofs expliquen aquest desplaçament.
Recreació virtual del complex residencial Miravern a Sant Just Desvern
En l'última dècada s'ha produït una migració silenciosa de classes mitjanes-altes cap a entorns més tranquils i verds, sense renunciar a la proximitat laboral. Municipis com Sant Just, Sant Cugat o Esplugues han capitalitzat aquest moviment.
Radiografia de la riquesa catalana
El patró és clar: la renda es concentra a l'eix metropolità de Barcelona, especialment al Vallès, el Baix Llobregat i part del Maresme. La diferència entre el municipi amb més i menys renda supera els 30.000 euros anuals, segons dades fiscals.
A la part baixa hi figuren localitats amb economies basades en l'agricultura o indústries tradicionals, on la renda mitjana ronda els 23.000 euros.
Un model urbà que guanya pes
Sant Just Desvern representa un model de microciutat autosuficient: mida reduïda, alta qualificació professional, connectivitat i serveis públics sòlids. No competeix amb Barcelona, la complementa.
El repte a mitjà termini serà mantenir l'equilibri entre creixement, cohesió social i accés a l'habitatge, evitant tensions especulatives. Si ho aconsegueix, pot consolidar-se com el paradigma del nou urbanisme metropolità català.
Més enllà de la xifra de 67.000 euros, el seu atractiu resideix en la combinació de benestar, entorn natural i proximitat urbana. I aquest equilibri, avui per avui, la situa al cim econòmic de Catalunya.