La seguretat al petit municipi de Montgat travessa un dels seus moments més crítics. Després d’anys de degradació de les condicions laborals, agents del cos s’han posat en contacte amb Metrópoli per denunciar una gestió política que qualifiquen com un "mur" infranquejable.
Amb una dotació real de només 14 efectius per donar servei a una població de gairebé 13.000 habitants, el cos es veu obligat a operar sota mínims de manera sistemàtica.
Una sola patrulla per nit
La realitat quotidiana a la prefectura és, descriuen els afectats, alarmant: és habitual que el quadrant es cobreixi amb una sola patrulla de dos agents per a tot el terme municipal o, en situacions encara més extremes, amb un únic agent de servei.
En aquests casos, la operativitat desapareix completament, ja que per motius de seguretat l’efectiu ha de romandre tancat a les dependències policials, limitant-se a derivar qualsevol trucada d’emergència ciutadana al 112 en no poder intervenir al carrer sense suport.
Ho relaten a aquest mitjà diverses fonts internes de la plantilla i agents que recentment han abandonat el cos. La situació, diuen, ha arribat a un punt de no retorn: "L’estiu passat vam tenir serveis amb un sol agent tancat a comissaria per manca de personal", expliquen amb preocupació.
Exterior de la comissaria de la Policia Local de Montgat
Una estampa "inèdita"
Aquesta estampa, qualificada d’"inèdita" pels veterans que porten dècades al cos, és el símptoma d’una malaltia crònica: la manca d’inversió i la poca voluntat política, diuen, per reforçar la Policia Local.
Mentre la població ha crescut fins als 13.000 habitants, la patrulla de servei segueix sent la mateixa que quan el municipi en tenia només 8.000: una única unitat per a tot el poble.
Una comissaria "trampolí"
Aquesta precarietat operativa té el seu origen en una fuga de talent constant que ha convertit la Policia Local en una "comissaria trampolí".
L’alcalde de Montgat, Andreu Absil, durant una presentació de la temporada de platges metropolitanes
Davant l’absència d’un Annex Policial que reguli les seves funcions i drets, els agents utilitzen Montgat com un lloc de pas: un cop finalitzada la seva formació, fugen cap a municipis veïns amb millors condicions. "Dels últims 15 agents, només queden actius els veterans que superen els 50 anys", assenyalen fonts internes.
L’Ajuntament posa pegats a aquestes vacants recorrent a la figura de l’interí, sovint sense la formació tècnica adequada per patrullar, cosa que agreujà la pressió sobre els pocs veterans que queden.
La llei, de 1991
En una entrevista amb Metrópoli, l’alcalde, Andreu Absil, assenyalava que l’Ajuntament intenta paliar la situació. "Hi ha tensions, com a molts llocs. S’estan aplicant adequacions salarials per corregir desigualtats: no pot ser que algú d’un pla d’ocupació de sis mesos cobri més que una persona amb 30 anys de servei".
En aquesta línia, seguia Absil, "es va fer un estudi amb la Diputació de Barcelona, es va parlar amb el comitè i va ser el mateix comitè qui va establir l’ordre. Intentem així consolidar salaris i no dependre d’hores extra", assegurava, per afegir que es volia ampliar la plantilla "gràcies a la taxa de reposició, amb l’objectiu de poder tenir dues patrulles a la nit".
L’alcalde de Montgat demanava actualitzar la llei: "És que la llei de policies locals és de 1991 i necessita actualitzar-se. No pot ser que un municipi formi policies i se’n vagin als dos mesos. S’enfronten, a més, al mateix conflicte moltes vegades --la multireincidència-- i això desmotiva. Els jutges apliquen la llei que hi ha; si se’n vol una altra, cal legislar-la", clamava Absil.
Negociacions estancades
Per si no fos prou, el malestar instal·lat entre els agents es va agreujar el passat dimecres, 18 de febrer, després de la darrera reunió entre el sindicat SPC i l’administració.
A la trobada, la regidora de Recursos Humans es va mostrar taxativa en negar qualsevol increment en el complement de nocturnitat, afirmant que ja es considera inclòs en el sou actual i remetent els agents als tribunals si volen reclamar-ho.
Sense complements
L’asfíxia econòmica dels agents no es limita al salari nocturn. L’administració ha tancat la porta a reconèixer dietes en serveis de cap de setmana o jornades maratonianes de 12 hores al·legant una suposada manca de diners, suggerint de manera categòrica que aquestes despeses ja s’han d’entendre cobertes pel concepte de "singularitat".
Un agent de la Policia Local de Montgat en un control de seguretat
Fins i tot drets bàsics com el temps de descans estan a l’aire: el consistori es nega a garantir per conveni una hora per dinar o sopar, i deixa el tema pendent d’informes externs.
Aquesta negativa s’estén al pagament de festes especials com Cap d’Any o Sant Joan; l’Ajuntament rebutja abonar el complement de 101 euros si el servei ja estava previst al quadrant, forçant els agents a acceptar que una reforma del conveni podria implicar perdre altres drets ja adquirits.
Una prefectura que no desperta simpaties
L’arribada del nou Inspector en cap, David Hidalgo, el 2025 tampoc ha estat del gust de tothom. Les fonts consultades per aquest article asseguren que Hidalgo --provinent del cos de Mossos d'Esquadra-- "ha vingut amb l’objectiu de fiscalitzar els agents en lloc de millorar les condicions".
Les crítiques se centren en una gestió basada en instruccions burocràtiques constants --controls de material, de vehicles i notes informatives per qualsevol nimietat-- mentre s’ignoren les mancances estructurals.
"Si tenim un detingut, el poble es queda sense policia"
La precarietat operativa té conseqüències directes en la seguretat ciutadana. En comptar amb una sola patrulla, qualsevol intervenció rellevant deixa el municipi desprotegit.
"Si detenim algú, li hem de llegir els drets, portar-lo al metge a Badalona i després traslladar-lo als Mossos a Premià de Mar. Això són tres o quatre hores en què, passi el que passi a Montgat, no hi ha ni un sol policia disponible", relaten agents que han viscut aquesta situació recentment.
"Cop de jutjat" per aconseguir millores
La relació amb l’Ajuntament es defineix, arribats a aquest punt, com una batalla judicial permanent. Agents asseguren que qualsevol millora, per petita que sigui, s’ha hagut d’aconseguir després de guanyar sentències al contenciós-administratiu.
Un vehicle policial a Montgat
"El protocol del consistori és donar llargues, no contestar als recursos i esperar que un jutge els obligui a pagar. Saben que perdran, però prefereixen allargar el procés anys", denuncien.
Fins i tot s’apunta a un ús "repressiu" del règim disciplinari, contractant presumptament la Divisió d’Assumptes Interns (DAI) dels Mossos d’Esquadra per instruir expedients a agents crítics.
"És una persecució per silenciar aquells que denuncien irregularitats en processos selectius o casos d’assetjament que l’Ajuntament prefereix arxivar", sentencien des de l’entorn de la plantilla.
Sense resposta institucional
Consultat al respecte davant d’aquesta greu crisi, el consistori ha optat pel blindatge informatiu: alcaldia va signar una resolució inadmetent la petició d’informació d’aquest mitjà al·legant que les consultes sobre la manca de patrulles o la fuga d’agents són simples "opinions" i no informació pública.
Una plantofada que deixa la Policia Local de Montgat en un carreró sense sortida, amb una plantilla cremada i una seguretat ciutadana que penja d’un fil.